Amb una crisi climàtica descontrolada hi ha qui aprofita per passar bou per bèstia grossa. El greenwashing, blanquejament ambiental o ecopostureig està a l'ordre del dia, des de les grans multinacionals a empreses més petites que intenten vendre els seus productes com a verds. Per posar-hi fre, el govern espanyol tramita la nova llei de consum sostenible que pretén posar fre a afirmacions falses, amb sancions de fins a 100.000 euros. Tot plegat, mentre dos gegants energètics s'enfronten als tribunals: Iberdrola ha denunciat Repsol per publicitat verda enganyosa.
 

Lluitar contra la competència deslleial

El Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 va presentar la setmana passada les línies mestres de la futura llei de consum sostenible. La normativa, que pretén lluitar contra el greenwashing i incloure el dret a reparar com a principi bàsic, ara estarà a consulta pública.

L'ecoblanqueig consisteix en tècniques de comunicació enganyoses o al·legacions ambientals que no tenen suport científic i que són usades per empreses per publicitar les seves marques com a sostenibles quan en realitat no ho són.

Bibiana Medialdea, secretària general de Consum, va explicar en la presentació de la llei que un dels objectius és “protegir a les empreses que compleixen amb els estàndards de sostenibilitat i que pateixen la competència deslleial de les que no ho fan”.

Una de les qüestions clau serà precisament l'obligatorietat de verificar qualsevol informació ambiental. Tal com expliquen fonts del ministeri a Nació, una al·legació com "utilitzem un 20% menys d'aigua que fa dos anys" haurà de superar un procés de verificació. En principi, l'empresa que ven el producte haurà de contractar-ne una altra d'independent per tal que comprovi l'afirmació a partir de l'anàlisi d'una sèrie de requisits.
 

Quins elements inclourà la llei de consum sostenible?

Els principals punts de la futura llei de consum sostenible són els següents:
 

• L'anàlisi cas per cas de les afirmacions ambientals dels productors per impedir l'exhibició de distintius o lemes que ofereixen la impressió que un producte té un impacte positiu en el medi ambient (o que no el té negatiu).
• Desenvolupar un índex de reparabilitat que permeti comparar les característiques de circularitat de productes en l'etiquetatge.
• Incloure el dret a reparar com a principi bàsic, no només durant el període de garantia sinó més enllà.

 

Sancions fins a 100.000 euros

No és cert que fins ara el greenwashing no estigui penalitzat. De fet, el reial decret 1/2007 de defensa dels drets dels consumidors regula en un apartat de l'article 47 l'“ús de pràctiques comercials deslleials”.

Ara bé, la gran novetat de la futura llei de consum sostenible és que es considera de manera expressa la utilització d'al·legacions ambientals infundades precisament com una pràctica comercial deslleial.

Les sancions, a partir del que marca el reial decret, poden arribar als 100.000 euros o, fins i tot, quantitats entre quatre i sis vegades el benefici il·lícit obtingut per la pràctica deslleial.

 

Quasi un 60% de les afirmacions ambientals podrien no ser certes

La futura llei de consum sostenible coincideix en el temps en l'elaboració de dues directives europees sobre la qüestió, una referida a consumidors i transició ecològica i una segona sobre green claims (al·legacions ecològiques), encara en tramitació. La normativa estatal ha de servir per transposar-les i “anar més enllà”, segons les fonts del ministeri consultades.

De fet, les dades de la Comissió Europea mostren la magnitud del problema. El 42% de les al·legacions ambientals són dubtoses i la xifra s'enfila fins al 57% per aquelles on no hi ha informació suficient per ser verificades.

No es tracta d'una qüestió menor. I és que el 80% de les pàgines web i anuncis on line tenen aquest tipus d'informació. I, en el cas dels consumidors de l'Estat, un 72% admeten que els influeix positivament.
 

El greenwashing arriba als tribunals espanyols

L'inici de la tramitació de la futura llei de consum sostenible coincideix en un cas sonat a l'Estat on el greenwashing ha arribat als tribunals. A diferència d'altres processos similars a Europa o als Estats Units -com el contra l'aerolínia neerlandesa KLM-, l'enfrontament és entre grans empreses.

Concretament, Iberdrola ha denunciat Repsol per competència deslleial i publicitat enganyosa en un jutjat mercantil de Santander. La base de l'acusació és que "promociona iniciatives sostenibles quan la seva oferta mulitproducte busca fomentar l'ús de carburants" i que els elements promocionals se “centren en la sostenibilitat, quan constitueix un element menor de les seves activitats actuals”.

També s'acusa l'energètica d'incloure “enganys i omissions sobre el seu compromís ambiental” i que “generalitzar l'ecopostureig té conseqüències en els mercats, ja que erosiona la confiança del consumidor (...) i soscava l'esforç de les empreses que realment estan treballant per construir un esforç més sostenible”.

Fonts de Repsol, per la seva banda, han assegurat en declaracions a Europa Press que la demanda no té fonament i l'atribueix al “nerviosisme” d'Iberdrola: “No estan acostumats a moure's en un marc competitiu, sinó a dependre de les regles d'un mercat eminentment regulat”.

Coincidint amb la notícia, la ministra Teresa Ribera s'ha pronunciat a la xarxa X: “Arriba als tribunals l'afartament pel greenwashing”, ha assegurat de manera contundent la titular de Transició Ecològica. Tot i això, no és el primer cas ni molt menys. El Confidencial explica que fins al 2022 es van obrir 17 processos -res a veure amb els 1.522 dels Estats Units- i que els advocats tenen clar que en els mesos vinents aquesta litigiositat anirà molt a més.