La Ballena Alegre, en plena badia de Roses, és considerat el càmping més sostenible no només de Catalunya sinó del conjunt d'Europa, amb un ampli ventall de reconeixements nacionals i internacionals. Els seus responsables fa anys que han apostat per les energies renovables, la reducció de residus i pels productes ecològics i de proximitat.
Tanmateix, ara volen anar més enllà. L'establiment turístic de la Costa Brava està en la recta final per analitzar la seva petjada de carboni. Una vegada el procés estigui finalitzat, l'objectiu és compensar-la per assolir la neutralitatclimàtica. Això sí, ho faran amb projectes quilòmetre zero: agricultura regenerativa, regeneració marina i gestió forestal a l'Alt Empordà.
Primer reduir, després compensar
L'Acord de París fixa l'objectiu de limitar l'augment de temperatura en 1,5 ºC respecte a l'era preindustrial. Per aconseguir-ho, és necessari una reducció accelerada de les emissions que culminin el 2050 amb la neutralitat climàtica (emetre tant CO2 com siguem capaços de fixar).
Ara bé, moltes empreses i administracions aposten per intentar arribar aquest objectiu molt abans. És el cas de La Ballena Alegre, càmping de Sant Pere Pescador, que s’ha envoltat d’un grup d’assessors per aquesta transició. Per fer-ho possible hi ha dues grans estratègies, explica Orson Acosta, CEO d'Azolla Projects. “Reduir al màxim les emissions directes i indirectes i, posteriorment, compensar la resta fins a arribar a la neutralitat”, assenyala.
El càmping La Ballena Alegre ha reduït la petjada de carboni amb l'aposta per les renovables. Foto: La Ballena Alegre
Aquest establiment turístic de la Costa Brava va començar a apostar per la sostenibilitat a la dècada dels 90 i ha fet un gran esforç en la reducció d’emissions a partir de les energies renovables. En aquest sentit, bona part dels bungalous i dels serveis centrals compten amb plaques solars fotovoltaiques, l'aigua calenta sanitària es produeix de manera centralitzada amb plaques termosolars mentre que també s'aprofita l'energia geotèrmica. A més, s'ha apostat per l'eficiència i l'electrificació amb tecnologies com l'aerotèrmia, l'ús de sistemes d'estalvi passiu o de recàrrega de vehicles així com la implicació dels clients en el marc de la campanya “Vacances conscients”.
Aquesta gran inversió ha permès cobrir la demanda energètica del càmping en temporada baixa i mitjana. En els pics de consum, per la seva banda, el càmping recorre a la compra d'electricitat certificada com a 100% renovable. Per Orson Acosta, La Ballena Alegre és l'exemple d'empresa “que ha fet i continua fent els deures”. “Ara volem anar més enllà i assolir la neutralitat climàtica”, afegeix Francesc Buxeda i Aliu, responsable de comunicació estratègia del càmping.
Com analitzar la petjada de carboni?
Analitzar la petjada de carboni és un procés llarg i complex. En el cas de La Ballena Alegre ho està realitzant Inèdit, una spin-off del Parc de Recerca de la UAB especialitzada en economia circular.
Aquestes anàlisis tenen tres nivells. L'abast 1 inclou les emissions energètiques directes a la instal·lació mentre que l'abast 2 comptabilitza les emissions indirectes vinculades a l'energia contractada. Finalment, l'abast 3 avalua l'impacte dels proveïdors i, en el cas de La Ballena Alegre, també el desplaçament dels seus clients.
La Ballena Alegre va mostrar el seu model regeneratiu a la 1a Fira Conscient. Foto: La Ballena Alegre
La profunditat de les auditories de carboni depèn de l'ambició de l'empresa, ja que sempre es pot allargar la cadena als proveïdors dels proveïdors. “No només analitzem el càmping sinó les seves conseqüències”, detalla Francesc Buxeda i Aliu.
Està previst que els treballs estiguin a punt el setembre vinent. Tot plegat, acaba amb una xifra en tones equivalents de CO2. Un valor que inclou les emissions de diòxid de carboni, però també d'altres gasos d'efecte hivernacle com el metà, l'òxid de nitrós i els hidrofluorocarburs, entre altres.
No totes les compensacions són iguals
La compensació consisteix a adquirir uns bons de carboni per una activitat que fixi CO2. Ara bé, totes les compensacions són iguals? Tant La Ballena com les empreses que col·laboren amb el càmping –Inèdit, Azzolla Projects i Soroll de Fons Comunicació-, tenen clar que no. “Hi hem reflexionat molt conjuntament. Ni volem fer greenwashing ni generar efectes indesitjats. Tenim el nostre calendari que implica començar per la base, que és saber quin és el nostre impacte real”, explica Buxeda.
L'anàlisi de la petjada de carboni proposarà noves accions per reduir-la encara més. Les tones de CO2 equivalents restants es compensaran
En aquest sentit, un cas molt extrem és la d'una empresa multinacional que va voler compensar les seves emissions amb una plantació d'arbres a l'Aragó. Els treballs forestals per aquesta replantació d'unes 500 hectàrees van provocar l'inici d'un incendi que va acabar calcinant-ne 14.000. Evidentment, el balanç de carboni va ser àmpliament negatiu.
Orson Acosta explica que la seva empresa està especialitzada en una compensació “amb filtres”. “No només volem que els nostres clients hagin fet un esforç previ per la reducció real d'emissions, sinó que la neutralitat s'ha d'assolir amb projectes que tinguin cobeneficis”. És l'estratègia denominada beyond carbon (més enllà del carboni) i que inclou en l'equació elements com la biodiversitat, la petjada hídrica o fixar població al territori. “L’única manera de generar consciència real és treballar localment per produir impactes globals”, afegeix Buxeda.
Impulsar una regió regenerativa
Inèdit, l’empresa que realitza l’auditoria, proposarà noves accions per reduir encara més la petjada de carboni. Aquelles tones equivalents de CO2 restants s’hauran de compensar amb bons de carboni. Cada crèdit, explica Acosta, tindrà un valor de 100 euros i servirà per fomentar projectes regeneratius a l’Empordà.
L’agricultura regenerativa –que va més enllà de l'ecològica- inclou la reducció de fertilitzants, la sembra directa, l'eliminació del llaurat, l'agroforesteria, l'augment de la diversitat i la rotació de conreus així com l'ús d'estratègies per reduir la petjada hídrica, com les denominades key lines (línies claus). L'objectiu a mitjà i llarg termini és que el sòl –a diferència de l'agricultura convencional- augmenti la productivitat sense la necessitat de productes químics.
El cost del crèdit carboni serveix per monitorar el guany ambiental d'aquestes tècniques regeneratives així com una compensació per tal que les finques agrícoles properes al càmping puguin fer aquesta transició.
De fet, una de les claus és aquesta visió km 0. “La nostra àrea d'acció és la badia de Roses. Entenem proximitat com tot allò que abasta la nostra vista, tant al mar com a la superfície terrestre”, explica Francesc Buxeda i Aliu. En aquest sentit, a banda de fomentar l'agricultura més sostenible possible, també es promou la regeneració marina i la gestió forestal.
Concretament, es va aprofitar la celebració del Campionat del Món d'Optimist –que va reunir les estrelles del futur de la vela- així com la 1a Fira Conscient, per destinar recursos a un projecte per afavorir la biodiversitat en un port pesquer i esportiu. Es tracta d'una iniciativa de l'empresa Seastainable Ventures que, a partir d'unes plaques, omple de vida marina zones de ciment en esculleres, pantalans o aerogeneradors eòlics flotants.
L'aposta per convertir l'activitat turística en un impuls d'una regió regenerativa, en paraules d'Orson Acosta, inclourà en un futur també un projecte de gestió forestal. Concretament, aquí els crèdits de carboni serveixen per finançar els treballs a les forests de la conca de la Muga per tal de reduir-ne l'aigua que segresten. L'objectiu, a banda de rebaixar el risc d'incendis i afavorir la biodiversitat, és compensar l'aigua que deixaria d'estar disponible a l'embassament de Darnius-Boadella per l'abandonament dels boscos i el canvi climàtic.
