Catalunya és un país amb una elevada biodiversitat de papallones. No en va, concentra 202 de les 450 espècies existents a Europa. Tanmateix, en els darrers anys la davallada és molt important amb una reducció del 38% del nombre d'exemplars. De fet, en els 30 anys del programa de seguiment CBMS s'han acreditat 303 extincions locals, el que suposa que s'han perdut el 4,5% de les poblacions estudiades. El 2023, de fet, ha tornat a ser un dels pitjors anys, ja que la sequera està afectant molt aquestes espècies d'insectes.
 

30 anys comptant papallones a Catalunya

El 1994 va arrencar el programa Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS). Va prendre el nom i la metodologia del BMS britànic, actualment el programa de seguiment de fauna més longeu d'Europa amb 50 anys de dades.

De fet, el CBMS català ja és el tercer programa del continent amb una sèrie més llarga i el primer de la Mediterrània. "Vam començar a fer ciència ciutadana quan encara no s'utilitzava aquest terme", admet Andreu Ubach, un dels coordinadors tècnics del projecte. En aquest sentit, és clau la col·laboració de voluntaris que, a banda d'estimar la natura i les papallones, s'han de comprometre a ser constants per transmetre les dades que després tracten els investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
 
Quan va començar el programa tenia 11 estacions de mostratge, on els voluntaris anotaven tots els individus detectats en uns transsectes -línies rectes-. En la temporada 2023, quan es va celebrar els 30 anys del CBMS, ja eren 240. Es cobreix la pràctica totalitat de Catalunya, però també Andorra i les Illes Balears. "La col·laboració d'Andorra ha estat clau per tenir molt bones del Pirineu, una de les zones d'Europa amb més diversitat conjuntament amb els Alps", explica el biòleg.
 

28 extincions locals en un any

El 2023 s'han detectat 179 espècies i s'han comptat un total de 214.164 papallones, fet que el situa com un dels cinc pitjors anys. Les més abundants són la blanqueta de la col (Pieris rapae) amb 25,737 exemplars, la bruna de bosc (Pararge aegeria) amb 13.687 exemplars (o la margenera comuna (Lasiommata megera) amb 9.960.

En contraposició, hi ha deu espècies amb menys de cinc individus de les quals només se n'ha trobat una sola vegada: blaveta de l'espantallops (Iolana debilitata), blaveta fistonada (Polyommatus daphnis), blaveta nívia (Polyommatus nivescens), teranyina (Araschnia levana) i marbrada alpina (Euchloe simplonia).
 
De fet, a Catalunya hi ha un total de 202 espècies, però en el darrer seguiment se n'han localitzat unes 175. "Algunes espècies tenen poblacions extremadament escasses i és molt difícil trobar-les", argumenta Andreu Ubach.

Més enllà d'aquests endemismes, les 240 estacions estudien un total de 12.000 poblacions, la meitat de les quals tenen sèries prou llargues. D'aquestes, fins a 303 -un 4,5%- han desaparegut en els 30 anys de seguiment. Són les denominades extincions locals, que el 2023 van ascendir a 28.

[noticia]261250[/noticia]
"Una població es considera extingida quan, després de quatre anys continuats trobant-la, no se la localitza durant quatre anys", explica el biòleg del Museu de Ciències Naturals de Granollers. La dada, això sí, no té en compte les noves poblacions generades a partir de colonitzacions.

Un salt d'escala és quan es comença a témer per una extinció regional. A Catalunya es té constància de la desaparició de la grogueta del desert (Euchloe bazae), que havia viscut al Segrià i ara només resisteix als Monegres. A més, hi ha diverses espècies com l'aurora de guaret (Zegris eupheme) que han patit una regressió del 90% i que se situen als llindars de l'extinció. Actualment, només resisteix una població a la Ribera d'Ebre.

[noticia]250336[/noticia]
 

L'impacte de la sequera i de les altes temperatures

La sequera que afecta Catalunya des de mitjan 2020 està afectant molt les poblacions de papallones. Des del CBMS s'explica que cada espècie té una manera diferent d'adaptar-se i que, per exemple, en molts casos van aprofitar molt les pluges concentrades en el maig i juny.

Malgrat que la primavera seca és un element molt negatiu -per la manca de flors-, també ho estan sent els hiverns anormalment càlids. "Provoquen molta mortalitat larvària, ja que s'activen quan no hi ha menjar", apunta Andreu Ubach.
 

Evolució abundància papallones a Catalunya (1994-2023)

Més enllà de la sequera, hi ha causes de fons que expliquen la pèrdua d'abundància de papallones al nostre país. L'índex d'abundància elaborat per l'equip del CBMS -a partir de normalitzar les dades dels mostrejos- indica una caiguda del 38% del nombre d'individus en aquestes tres dècades (un 20% en el conjunt de la fauna en els darrers 20 anys). "A banda de l'increment de temperatura, cal destacar els canvis en el paisatge", explica el biòleg.

En aquest sentit, el procés de forestació que viu Catalunya -el 64% de la superfície ja és forestal- ha suposat una pèrdua d'espais oberts, el principal hàbitat de les papallones. Al mateix temps, la sobrepastura o l'agricultura intensiva també hi poden contribuir.

[impacte]