06
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
10:05h
El fred sempre s'ha considerat un element clau per evitar plagues. Ara, un estudi liderat per científics catalans demostra com les baixes temperatures hivernals protegeixen els boscos europeus dels patògens. Una situació que pot canviar els anys vinents amb el canvi climàtic, tal com s'està podent comprovar després de setmanes de temperatures absolutament anòmales per l'època. Enguany, per exemple, la calor i la sequera han obligat a avançar les mesures contra la processionària, que ja afecta el 13% de les pinedes de país.
És evident, que el canvi climàtic provoca que any rere any s'esmicolin els rècords de temperatura, però no és l'única conseqüència. Segons un estudi publicat a The ISME Journal, l'augment de temperatures global exposarà les plantes a més patògens.
Un equip científic liderat per Jonàs Oliva, investigador de la Unitat de Recerca Mixta CTFC-Agrotecnio-CERCA i professor de la Universitat de Lleida, ha estudiat la presència i abundància de comunitats de patògens en boscos a escala europea des de l'àrtic fins al Mediterrani.
Els resultats demostren, per primera vegada, com el clima fred pot impedir l'expansió de patògens exòtics alhora que modula l'abundància dels autòctons, protegint així boscos i cultius. "Ara mateix, molts boscos a Europa estan sans perquè els patògens no poden sobreviure en les condicions hivernals actuals. Però això està a punt de canviar si els hiverns es tornen més i més suaus," apunta Oliva.
L'equip ha estudiat la presència i abundància de Phytophthora, un gènere de microorganismes patògens per les plantes present a escala global. Les diferents espècies poden atacar una gran varietat de plantes: des de forests, causant la seca de l'alzina o la tinta del castanyer; fins a conreus com la patata, la soja, o la maduixa. Per Maria Caballol, estudiant de doctorat de la Universitat de Lleida que ha treballat en l'estudi "Aquest és el primer estudi que aporta dades contrastades sobre l'efecte directe del clima en els patògens. Hem triat Phytophthora com organisme model per la seva presència destacada i perquè són uns dels principals patògens a escala global".
Els patògens, com qualsevol altre organisme, necessiten certes condicions ambientals per poder sobreviure. En general, es pot dir que es desenvolupen millor en zones càlides i amb disponibilitat d'aigua. L'estudi demostra que es dona el mateix mecanisme per latitud, altitud i estacionalitat.
"Si els hiverns són més suaus, hi haurà més patògens i les plantes tindran més malalties. No cal que els arbres estiguin estressats per sequera o altres factors perquè es posin malalts. Només l'augment de la temperatura ja és un gran avantatge pels patògens", conclou Oliva.
El fred protegeix les plantes dels patògens
Rècord de calor europeu en un mes de gener al País Valencià (30,7 ºC), màximes de quasi 17 ºC en ple hivern a Vall de Núria (1.964 m) i temperatura més alta mai registrada a Barcelona un febrer (23,5 ºC). Aquestes són només tres de les dades vinculades a temperatures absolutament anòmales per l'època que s'han assolit les darreres setmanes.És evident, que el canvi climàtic provoca que any rere any s'esmicolin els rècords de temperatura, però no és l'única conseqüència. Segons un estudi publicat a The ISME Journal, l'augment de temperatures global exposarà les plantes a més patògens.
Un equip científic liderat per Jonàs Oliva, investigador de la Unitat de Recerca Mixta CTFC-Agrotecnio-CERCA i professor de la Universitat de Lleida, ha estudiat la presència i abundància de comunitats de patògens en boscos a escala europea des de l'àrtic fins al Mediterrani.
Els resultats demostren, per primera vegada, com el clima fred pot impedir l'expansió de patògens exòtics alhora que modula l'abundància dels autòctons, protegint així boscos i cultius. "Ara mateix, molts boscos a Europa estan sans perquè els patògens no poden sobreviure en les condicions hivernals actuals. Però això està a punt de canviar si els hiverns es tornen més i més suaus," apunta Oliva.
L'equip ha estudiat la presència i abundància de Phytophthora, un gènere de microorganismes patògens per les plantes present a escala global. Les diferents espècies poden atacar una gran varietat de plantes: des de forests, causant la seca de l'alzina o la tinta del castanyer; fins a conreus com la patata, la soja, o la maduixa. Per Maria Caballol, estudiant de doctorat de la Universitat de Lleida que ha treballat en l'estudi "Aquest és el primer estudi que aporta dades contrastades sobre l'efecte directe del clima en els patògens. Hem triat Phytophthora com organisme model per la seva presència destacada i perquè són uns dels principals patògens a escala global".
Els patògens, com qualsevol altre organisme, necessiten certes condicions ambientals per poder sobreviure. En general, es pot dir que es desenvolupen millor en zones càlides i amb disponibilitat d'aigua. L'estudi demostra que es dona el mateix mecanisme per latitud, altitud i estacionalitat.
Els patògens autòctons ampliaran la distribució
Pels autors, l'efecte de l'augment de temperatures associat al canvi climàtic als boscos del país està clar: "Tindrem patògens exòtics, als que les espècies autòctones no estan acostumades perquè fins ara, el nostre clima més fred feia que no poguessin sobreviure. Però també veurem com els patògens autòctons prosperen en un clima més càlid i amplien la seva àrea. Per exemple, a Catalunya, tindrem més patògens a l'estrat alpí dels Pirineus a mesura que les temperatures augmenten a la zona", explica l'expert en patologia forestal."Si els hiverns són més suaus, hi haurà més patògens i les plantes tindran més malalties. No cal que els arbres estiguin estressats per sequera o altres factors perquè es posin malalts. Només l'augment de la temperatura ja és un gran avantatge pels patògens", conclou Oliva.