L'època de sequera que viu Catalunya i les prediccions de les que vindran els pròxims anys, han posat en escac alguns llacs d'alta muntanya. És el cas dels estanys de Basturs, situats al Pallars Jussà. Es tracta de dos estanys que en èpoques de sequera han vist com les reserves d'aigua han baixat fins a la mínima expressió. 

La gent del poble explica que l'any 1945 -fruit de la sequera- la làmina d'aigua es podia tapar amb un llençol. Els tres darrers anys, la manca de precipitacions, altre cop van fer baixar el nivell de l'aigua fins als 2 metres, dels 16 de la seva totalitat. I, de fet, aquest mateix hivern, el petit dels llacs deixava una imatge poc usual: l'estany completament sec.

Per tal de conèixer millor la capacitat de resposta en èpoques de sequera, el Geoparc Orígens ha encarregat un estudi que analitzarà la cinquantena de pous que hi ha a la Conca de Tremp. Es vol saber quins de tots abasteixen Basturs i el seu estat ja que preocupa que en èpoques de sequera pateixi una situació de "no retorn". Es tracta d'un informe preliminar que ha de concloure com funciona l'estany i com circulen les aigües. En cas de ser necessari dictaminarà mesures correctores.

Aquest informe que realitza l'hidrogeòleg Josep Maria Masich ha de dictaminar quina quantitat d'aigua es pot extreure sense malmetre ni l'estany de Basturs ni el seu ecosistema. Masich ha explicat que també s'ha de saber quina quantitat de l'aigua que plou s'infiltra i quina no. 

Per tot primer es farà un estudi per saber les dades pluviomètriques de les estacions del Montsec i de la Conca Dellà per determinar el valor de recàrrega de l'aqüífer. Masich ha dit que s'està estudiant la necessitat d'implementar la zona amb noves infraestructures hidrològiques per conèixer els paràmetres idonis d'explotació dels diferents aqüífers.

Què són els estanys de Basturs? 

Els estanys de Basturs es troben al municipi d'Isona i Conca Dellà i són un patrimoni singular del Geoparc Mundial Unesco Orígens pel fet de tractar-se de formacions geològiques úniques a Europa i per la seva rellevància ecològica.

Basturs, Banyoles i Montcortès són d'origen càrstic i són dels més importants de Catalunya. Tots tres tenen en comú que els abasteix aigua subterrània carregada de carbonat calci, però els diferencia que només els de Basturs s'han creat en una zona molt plana i la progressiva formació ha generat barreres circulars similars a un volcà.

L'estany gran de Basturs es troba en un estadi evolutiu de maduresa, però durant l'edat mitjana es va frenar el seu creixement per l'impacte humà a causa del desplaçament de pedra calcària de la zona, per construir edificacions properes. L'estany Petit és un estany juvenil que també va veure truncada la seva formació per causa humana arran de la creació de drenatges artificials. A part es conserven les onze morfologies dòmiques del Mont de Conques.

Les aigües de l'estany de Basturs tenen un elevat contingut de calç, fet que condiciona l'existència d'espècies vegetals i animals molt singulars. A l'Estany Gran n'hi ha algunes singulars, com una planta carnívora adaptada a aigües molt alcalines que viu flotant a l'aigua; la madrilleta roja, un peix en perill d'extinció a Catalunya, i algues que tenen en aquest estany l'únic hàbitat conegut a Catalunya.

A Basturs, les primeres surgències de l'aqüífer són l'Estany Gran i l'Estany Xic, i diferents estanys fòssils. Els estanys estan inclosos en el Pla d'espais d'interès natural de Catalunya i la Xarxa Natura 2000 per la seva singularitat natural.