Els embassaments sempre baixen a l'estiu. Precipitacions escasses i irregulars, calor com la d'aquesta setmana així com un consum molt major en la pràctica totalitat dels sectors, provoquen un descens de les reserves. Enguany no és cap excepció i, de fet, l'agost comença amb quasi un 9% menys d'aigua al sistema Ter-Llobregat que a finals de juny. Una dada que se situa en la normalitat i que, a més, compta amb el coixí de les pluges de la primavera: el nivell de reserves es manté un 25% per sobre el 2023.
Descens moderat des de finals de juny
Les pluges de març, abril, maig i les primeres setmanes de juny van permetre una recuperació quasi miraculosa dels embassaments. El sistema Ter-Llobregat va passar de poc més del 14% a fregar el 40. El punt més alt es va registrar el 26 de juny quan el conjunt dels pantans tenien uns 240 hm3 -en el pitjor moment s'havia arribat a 90-.
Des d'aleshores, s'ha produït un descens sostingut, però habitual. De fet, que les primeres setmanes de juliol tinguessin una calor moderada -el perill d'incendi era mínim, per exemple- van ajudar a reduir l'impacte de l'estiatge.
La caiguda de les reserves se situa en un 8,85%, una xifra lleugerament per sobre del 2023 -va ser del 8,10%, però les pluges en aquella ocasió es van allargar fins a final de juny- i inferior a la del 2021 (9,24%).
Evolució de les reserves al sistema Ter-Llobregat (2020-2024)
El pitjor any, sense dubte, va ser el 2022. L'estiu més càlid a Catalunya, el fet de tenir els pantans molt plens i sense restriccions van provocar una caiguda de quasi el 22% de reserves.
I Sau? El termòmetre de la sequera també continua a la baixa. En aquest cas, a banda del descens del cabal del Ter -a Ripoll ja no hi baixen ni 3 m3-s-, es deu a la transferència d'aigua cap a Susqueda que es manté per sobre dels 20 m3/s. L'embassament osoenenc, de fet, ha passat de superar el 45% a caure a poc més del 25.
Evolució % embassament Sau (2020-2024)
Un marge molt notable respecte a l'excepcionalitat
El sistema Ter-Llobregat afronta l'agost amb uns 220 hm3 i un 36% de la capacitat. Es tracta de quasi un 26% més de reserves que la mateixa data del 2023. Aleshores, una tardor i un hivern absolutament secs, van acabar abocant bona part del país cap a l'emergència per sequera.
Ara, el marge respecte a la possibilitat de tornar a augmentar les restriccions continua sent molt ample. Concretament, hi ha 75 hm3 més que el llindar que obligaria el Govern a decretar l'excepcionalitat per sequera. De fet, l'ACA calcula que, en un supòsit extrem que no plogués i que no s'augmentés l'oferta d'aigua produïda, aquest fet es podria produir el novembre. L'emergència, per la seva banda, no es decretaria abans del febrer.
Situació crítica al Camp de Tarragona
Mentre que el sistema Ter-Llobregat es manté en una situació relativament favorable, continua empitjorant l'escenari al Camp de Tarragona. Tant Siurana com Riudecanyes estan per sota del 2% i, entre els dos pantans, sumen menys de 0,3 hm3. Cal recordar que les solucions per revertir aquesta situació -des de l'aprofitament de l'aigua regenerada de la depuradora de Reus fins a connectar el Priorat amb l'Ebre- no seran una realitat abans del 2027.