Fa dècades que els plàstics són omnipresents en la nostra vida. Es tracta de compostos heterogenis obtinguts de combustibles fòssils, de composició basada en polímers de carboni als quals s'addicionen substàncies químiques per conferir-los determinades característiques. Però hi ha un moment en què deixen de ser-nos útils i esdevenen residus.
Es calcula que cada any entren a la biosfera 22 megatones de residus plàstics i -com que poden persistir dècades o fins i tot segles- cal sumar-hi les 6 gigatones acumulades des de 1950. A més, la seva producció és responsable d'un 3,7% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle, superior les emissions Brasil, per exemple. Amb la tendència actual, el 2060 la proporció podria augmentar fins al 4,5%.
Quan productes de plàstic abocats o perduts -com bosses, ampolles i xarxes de pesca- es degraden per processos físics, químics o biològics -com l'exposició a la llum solar o la força mecànica exercida per les onades- esdevenen microplàstics secundaris. També n'hi ha de primaris: microperles utilitzades en exfoliants, dentifricis i altres productes de cura personal; o quan es fan servir com a matèria primera per produir altres plàstics o en processos industrials abrasius.
Sigui quin sigui l'origen, microplàstics i nanoplàstics són partícules molt petites. En el primer cas, de d'1 a 5.000 μm (5 mm) mentre que en el segon per sota 1 μm. La mesura els confereix una gran mobilitat, per això se'n troben de l'Himàlaia al Pirineu; de la Barceloneta a l'oceà Austral així com, evidentment, a les platges de Galícia. La forma és, de fet, la clau per determinar-ne la distància del viatge -segons un estudi publicat aquesta mateixa setmana recentment- d'unes partícules que també poden arribar fins a l'estratosfera.
Les plantes poden absorbir microplàstics i nanoplàstics i incorporar-los a la cadena alimentària. Els animals els ingereixen accidentalment i se'ls acumulen als teixits. Una sola bosseta de te de plàstic pot alliberar a la tassa fins a 11.600 milions de microplàstics, a temperatura d'infusió. De fet, per la ingesta d'aliments i begudes, se n'han trobat a teixits del cos humà -com ara el tracte gastrointestinal, els pulmons, el torrent sanguini i el sistema reproductiu: teixit placentari, testicles masculins, glàndules mamàries-. Però el cos humà també hi està exposat per la inhalació dels que hi ha suspesos a l'aire; pel contacte dèrmic quan els contenen productes de cura personal, teixits sintètics o la mateixa pols, i per l'aigua amb què ens rentem.
Per l'ús que en fem, microplàstics i nanoplàstics han esdevingut un problema ambiental i de salut pública. Microplàstics i additius afecten la salut humana perquè poden generar resposta inflamatòria, provocar càncer o neurotoxicitat. En estudis in vivo en rosegadors s'han trobat acumulats en diferents òrgans -fetge, melsa, ronyó, cervell, pulmons i intestí- i han presentat efectes adversos com l'alteració del microbioma intestinal, toxicitat per al fetge, estrès oxidatiu, i efectes tòxics reproductius que podien provocar infertilitat, en adults i en les seves cries.
L'ús tan estès de beure aigua embotellada aguditza encara més el problema. No només els residus plàstics la fan una pràctica insostenible, sinó que pot contenir nitrats que han contaminat aqüífers i aigües subterrànies. A més, quan l'ampolla és de plàstic, duu microplàstics i additius, com bisfenols, ftalats i retardants de flama. Contingut que empitjora si ha estat un temps exposada a alta temperatura rebent llum solar directa.
Han esdevingut un problema ambiental i de salut pública. Afecten la salut humana perquè poden generar resposta inflamatòria, provocar càncer o neurotoxicitat
Els additius de les ampolles de plàstic, a dosis baixes, són disruptors endocrins, molècules amb potencial que alteren vies metabòliques relacionades amb la fertilitat, el sistema immunitari o les relacionades amb diabetis tipus II i resistència a la insulina, sobrepès/obesitat, al·lèrgia i asma. En tots els casos, la solució és minimitzar els residus que arriben a les aigües subterrànies, rius i mar.
Per protegir la salut dels ecosistemes i les persones, íntimament relacionades, cal prendre mesures urgents per reduir la contaminació amb microplàstics i la nostra exposició. L'eliminació de plàstics és molt ineficient arreu del món; les taxes de recuperació i reciclatge estan per sota del 10%; i cada any se n'exporten grans quantitats del Nord al Sud global, cosa que contribueix a la injustícia ambiental. Per tant, la manera més eficaç de reduir la contaminació per plàstic és reduir-ne la producció en el seu origen. Especialment, els plàstics d'un sol ús, que representen el 35-40% de la producció actual, i són el segment de major creixement en la indústria.
Segons el prestigiós Institut de Salut Global (ISGlobal) de Barcelona, en el nostre dia a dia, podem mirar de comprar la menor quantitat possible d'aliments envasats en plàstic. No fer servir plàstic d'un sol ús i comprar de segona mà els articles de plàstic que ens calguin. Evitar escalfar aliments en recipients de plàstic o embolicats amb plàstic. Mantenir net l'entorn general -treure's les sabates en entrar a casa, netejar la pols acumulada o ventilar la casa cada dia-. Rentar-se les mans amb freqüència i sempre abans de menjar.
Cal ser conscients dels riscos que comporta la contaminació per plàstic per a la salut i l'entorn, i defensar l'aprovació del futur tractat internacional que promou l'ONU
I, de la mateixa manera que som conscients de la qualitat de l'aire que respirem i la reivindiquem; també ser conscients dels riscos que comporta la contaminació per plàstic per a la salut i l'entorn, i defensar l'aprovació del futur tractat internacional jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstics, que actualment elabora l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient.
Reduir la contaminació per plàstics no només promourà el nostre benestar individual, sinó que contribuirà a fer front al canvi climàtic i salvaguardar la biodiversitat dels nostres ecosistemes que subministren l'oxigen, els mitjans de vida i el benestar general de la humanitat.