Acció Climàtica ha creat el carnet de pelador professional de suro. L'objectiu és evitar l'intrusisme laboral i professionalitzar el sector. D'aquesta manera, es vol garantir el relleu generacional, a més d'incentivar que els joves s'interessin per aquesta professió. A finals d'aquesta setmana està previst que els deu primers alumnes acabin el curs que estan fent a Cassà de la Selva (Gironès). Tot plegat, amb la voluntat d'incrementar fins al 75% la producció de suro català de cara al 2030, per satisfer una demanda que "ja existeix a Catalunya". El director de l'Institut Català del Suro, Joan Puig, també ha reconegut que el percentatge de taps de qualitat que es fan a Catalunya "encara és petit" respecte a altres zones de l'Estat.

Aquest dijous sortirà la primera fornada de peladors professionals de suro. Seran els primers de Catalunya, però també d’Europa i tindran un carnet que acredita que han fet un curs teòric i pràctic. Un carnet que ha de servir per "professionalitzar el sector" i aconseguir donar "valor afegit" a aquesta feina. I és que cal tenir en compte que hi ha un cert intrusisme laboral en el món del suro perquè la demanda per fer taps és molt important a Catalunya, segons ha explicat el president de l’Institut Català del Suro, Joan Puig.

En aquest sentit, Puig ha destacat que l’objectiu a mitjà termini és assolir un 75% de superficie gestionada de la sureda catalana per l’any 2030 i fer que també el 75% de compra del global de suro català es faci a empreses del país. Actualment la demanda que de la indústria catalana s’estima en unes 9.500 tones/any, per tant, pràctiment tot el que es produeix es podria absorbir amb la demanda que hi ha.

Puig, però, ha reconegut que encara s’està per sota en relació als taps de qualitat que s’estan fent i que surten de les suredes catalanes, malgrat que per les característiques que tenen els arbres, són millor que no pas d’altres on hi fa més calor. El president de l’Institut Català del Suro assenyala que l’arbre a Catalunya es pela cada dotze anys, mentre que a llocs on fa més calor ho fan cada nou, cosa que li dona menys densitat.

De fet, la superfície total en presència de suro a Catalunya es troba al voltant de 124.000 hectàrees. A la baixa productivitat  de les suredes se li sumen danys durant la pela, precisament per la falta de professionalització i les dificultats que té. A més, cal tenir en compte els elevats costos d’explotació que minven la productivitat econòmica de l’activitat forestal.

Ferir l’arbre per sempre

Un dels problemes que pateixen les sureres amb la intrusió laboral és que molts no tenen el coneixement de com s’ha d’extreure el suro "sense ferir l’arbre". La directora general de Boscos, Anna Sanitjas, alerta que si no es fa correctament pot suposar fer malbé l’arbre i això pot comportar que no es pugui pelar en els següents 50 anys.

En aquest sentit, el formador del curs que s’està fent aquests dies, Gerard Estragués, explica que si al clavar la destral es va més enllà de l’escorça del suro i el toca el tronc, pot ser que al remoure l’eina t’emportis part de la fusta viva. "Això fereix l’arbre i no es pot tornar a pelar", diu.

Estragués reconeix que el fet que hi hagi un carnet de pelador és "rellevant" ja que així permet que es reconegui la professió i que hi hagi més joves interessats. "Jo sóc dels joves, però treballo amb gent de cinquanta o més i els anys van passant", explica.

La sequera, un problema

Finalment, Estragués ha explicat que la sequera ha afectat especialment les sureres perquè fa que costi més extreure l’escorça. El problema és que al mes de maig és quan l’arbre fa el canvi de fulla i "si la saba no córrer per culpa de la calor fa que costi molt més treure el suro".