Les gravadores de dades de vol i de veus de la cabina van deixar de funcionar uns quatre minuts abans de l'impacte de l'avió de Jeju Air que es va estavellar el 29 de desembre a Corea del Sud. L'aparell va xocar contra una estructura de formigó de l'aeroport de Muan deixant 179 víctimes mortals.
Les autoritats estan investigant l'accident i actualment se centren en perquè va deixar de funcionar la caixa negra de l'avió. Ho ha explicat el govern coreà a través d'un comunicat. La gravadora de veu va ser analitzada en un primer moment, però de seguida van veure que els minuts previs a l'accident no s'havia registrat cap conversa. Un cop es va veure que faltaven dades, es va enviar a un laboratori de la Junta Nacional de Seguretat del Transport dels Estats Units. El ministeri de Transports de Corea del Sud va explicar en el comunicat que s'havia pres la decisió de "cooperar amb el regulador de seguretat estatunidenc", gràcies a la qualitat dels laboratoris.
La investigació està intentant entendre els perquès d'un seguit de decisions que, a priori, són complicades d'entendre. En pocs minuts va haver-hi un canvi brusc de rumb, una actuació diferent de la que es va recomanar des de la torre de control i un aterratge en una pista que no estava destinada a això sense el tren d'aterratge desplegat. La combinació de tot això va causar el desastre.
Sim Jai-Dong, un antic investigador del Ministeri de Transport va afirmar que aquestes dades que falten son clau per conèixer exactament què va passar i perquè es van prendre les decisions que es van prendre. Malgrat que el Ministeri ha afirmat que volen ser transparents en la investigació, familiars de les víctimes han demanat que sigui un òrgan extern qui faci les investigacions i no el mateix ministeri.
L'aeronau va sortir de la pista d'aterratge i va impactar contra una tanca. Aquest també és un dels punts que vol resoldre la investigació: per què es va decidir construir aquestes proteccions en un material tan rígid i tan a prop del final de la pista.
La majoria de les víctimes mortals eren de nacionalitat sud-coreana, a excepció de dos tailandesos. Han estat dos membres de la tripulació qui han estat rescatats i ara són atesos en un hospital de Mokpo.
L'ús de les caixes negres
La caixa negra és un instrument que tenen tots els avions i que registra tot de paràmetres del vol. Així doncs, fa un recull de totes les decisions instrumentals i procediments durant el vol. Algunes fins i tot graven les converses entre els pilots. La funció és registrar-ho tot per, en cas d'accident, avaria o inconvenient, tenir una base per conèixer què ha funcionat malament.
Aquest aparell és pràcticament indestructible, i està fabricat d'un aliatge de titani i acer, el material amb millor proporció duresa-densitat. Actualment, el pes és de menys de 5 quilograms, i passen tests d'impacte equivalents a l'impacte d'un avió contra el terra per comprovar que resistiran els possibles accidents.
La caixa negra està present als avions des de 1953, quan es va voler investigar un seguit d'accidents d'avió. A partir dels anys 60 es va convertir en obligatòria.