El Vaticà, la religió i la tradició són tres vincles molt estrets. Després d'un funeral per a Francesc que ha captat l'atenció de centenars de milions de persones arreu del planeta, la litúrgia que envolta el país, la institució i tota la cúria vaticana ha encuriosit encara més el públic. Per què existeixen els soldats de la Guàrdia Suïssa Pontifícia i per què són els únics que poden "protegir" el Pontífex? Quines característiques tenen i quin és el seu origen perquè encara tinguin aquest pes?

En primer lloc, és un dels cossos militars més antics que encara resten vigents. No gaires institucions de seguretat o de similars prestacions segueix en vigor. Fundada l'any 1506, és considerada una força d'èlit, no només una de les guàrdies més fotografies de tot Occident.

La seva vestimenta i les seves armes visibles són pràcticament les mateixes que les del segle XVI, però en cap cas determinen aquest cos com un conjunt de soldats ornamentals que no tenen formació de combat o protecció. Només operen al Vaticà, on és la seva jurisprudència. Actualment hi ha 145 membres.

La llegenda de la Guàrdia Suïssa

Juli II, un dels Pontífexs més carismàtics de la història, va requerir un destacament de soldats d'alt nivell a Suïssa, que en aquells moments eren reconeguts per "la seva valentia i fidelitat militar". Els va demanar com a protecció personal.

Conegut com el Papa Guerrer, Juli II va ser una figura central en la creació dels Estats Pontificis i fins i tot va ser aplaudit per Maquiavel en les seves obres literàries. Des de llavors ha patit diversos canvis de nom, estaments i fins i tot un parell de dissolucions. Però la tradició manté que són la guàrdia personal del Papa.

Encara que sembli que només compten amb espases i alabardes, els soldats són entrenats amb tota mena d'armes de foc, combat cos a cos i tècniques d'elit per protegir el Sant Pare. Una de les majors llegendes que ha nodrit el cos és quan el 6 de maig de 1527, els guàrdies suïssos van sacrificar la seva vida per Climent VII. Combatent en cercle al voltant d'ell, davant la basílica de Sant Pere, van retrocedir passa a passa per l'escalinata del gran altar fins que el Pontífex va aconseguir escapar. Només van sobreviure 42 soldats. Des de llavors, el 6 de maig és el dia en el qual juren el càrrec els nous combatents.