
Per a l'Iraq, confinat des de fa diverses dècades en "l'aïllament, la guerra i l'ocupació", és un triomf, estima el Washington Post. En acollir aquest dijous, per primera vegada des del maig de 1990, la cimera de la Lliga Àrab, Bagdad fa un espectacular retorn en l'escena internacional (CNN).
Tanmateix, aquest renaixement es produeix en un atribolat context, subratlla el Guardian. Com ho evidencia l'expedient sirià, que encara provoca reaccions contradictòries entre l'antiga Mesopotàmia i les petromonarquies del Golf (CS Monitor), la "primavera àrab" ha aprofundit els antagonisme confessionals.
L'Aràbia Saudita, de majoria sunnita, i l'Iran, vaixell insígnia del xiisme a l'Orient Mitjà, lliuren una sorda batalla d'influència que transcendeix les fronteres. D'aquí la pregunta de The Atlantic: l'Iraq s'avindrà a fer amistat amb els seus veïns? El primer ministre (xiïta), Nouri Al-Maliki, els porta, en qualsevol cas, una cort assídua, assenyala el Wall Street Journal.
En el pla intern, els desafiaments són legió: a més de la qüestió epidèrmica de la independència del Kurdistan, el país s'enfronta a una manca d'autonomia política i de seguretat patents, indiquen Al-Arabiya i l' Spiegel Online. Per no parlar de la situació econòmica, que, a causa de les crisis regionals d'aquests darrers mesos, s'ha deteriorat notablement, com a la resta del món àrab, apunta Gulf News.
Un món àrab que, segons el professor Sami Moubayed, ho podria guanyar tot si, sense demora, comencés a aplicar "solucions creatives" en matèria econòmica i democràtica per manera d'evitar noves revoltes polítiques d'aquí a la pròxima cimera, prevista en l'horitzó 2013 (Àsia Times Online).