L’onada populista va arribar a Alemanya fa anys, però va ser en les eleccions regionals del març quan l’Alternativa per Alemanya (AfD) va sacsejar els fonaments de l’estabilitat política en assolir resultats històrics en diversos “lands”. Ara ho ha tornat a fer, superant la Unió Cristiana Democràtica (CDU) de la cancellera Angela Merkel en les regionals de Mecklemburg-Pomerània. L’AfD ha tret el 21% dels sufragis, quedant en segona posició, per davant de la CDU, amb el 19%.
 
A Mecklemburg-Pomerània governava fins ara una gran coalició entre el Partit Social Demòcrata (SPD) i la CDU. Els socialdemòcrates eren la força majoritària i ho continuaran sent, amb el 30%. I tot indica que es repetirà la fórmula de govern dels dos principals partits, la mateixa que funciona a nivell federal. Per l’AfD, es tracta d’una gran victòria. Pels socialdemòcrates, és un baló d’oxigen ja que el partit resta molt per sota dels democristians de Merkel al Bundestag, el parlament federal. Per l’estabilitat, aquest gran valor en el sistema polític alemany, l’ascens de l’AfD és una amenaça.
 
Escalfant motors de cara al setembre del 2017
 
Mecklemburg-Pomerània és tot un avís per Merkel, però cal posar les coses al seu lloc. L’estat, que havia format part de l’antiga República Democràtica Alemanya i dóna al Bàltic, té poc més d’un milió i mig d’habitants i poc pes electoral. El 18 de setembre, serà la ciutat-estat de Berlín la que anirà a les urnes. És un feu de l’SPD, que probablement revalidarà l’alcaldia. L’AfD té bones perspectives d’entrar amb força al parlament de la capital, i se situarà bé de cara a les eleccions federals del setembre del 2017. Però és un clàssic a Alemanya que en les regionals es castiga el canceller, i a les federals se’l revalida.
 
No hi ha, ara per ara, a Alemanya qui pugui fer ombra a Angela Merkel, sempre i quan la líder democristiana no vulgui retirar-se. La crisi dels refugiats i la seva política d'acollida l’han desgastat, alimentant els pitjors fantasmes de la història alemanya. Però l’espai central de la CDU continua fort i no serà fàcil que es pugui bastir una alternativa a la cancellera. El que sí que és innegable és que ja han quedat enrere aquells temps en què la CDU –o, en menys ocasions, l’SPD- podien forjar majories amb altres formacions menors. Avui dia, la fragmentació política a Alemanya és un fet i el populisme de dretes ha esdevingut un actor més que s’aprofita del malestar palpable en una part de la societat.