Alguna cosa s'ha torçat en el camí del socialdemòcrata Martin Schulz cap a la cancelleria. Al fins fa poc president del Parlament Europeu, candidat de l'SPD a la cancelleria alemanya en les eleccions del setembre vinent, tot semblava somriure-li. Carismàtic i ambiciós, Schulz va ser cridat pels seus companys de partit a liderar-los en uns comicis en què Angela Merkel, molt desgastada per la seva gestió de la crisi dels refugiats, apareixia com a afeblida. Però en poques setmanes, les coses han canviat. Aquest diumenge, segons els primers sondejos, la CDU de Merkel ha guanyat les eleccions amb sis punts de marge a Renània del Nord-Westfàlia, el "land" més poblat d'Alemanya (18 milions d'habitants) i feu històric de la socialdemocràcia.

A Renània governava fins ara Hannelore Kraft, de l'SPD, en coalició amb els Verds. Des de la fi de la Segona Guerra Mundial, els socialdemòcrates han governat aquest estat federat tret de poques excepcions, l'última en el període 2005-2010. En contra de quasi tots els pronòstics, aquest cop la CDU ha arribat primera, amb un candidat, Armin Laschet, que no és un exemple de carisma. Però els socialdemòcrates han pagat el preu de l'erosió del govern. El parlament regional quedarà molt fraccionat i no serà fàcil construir una nova majoria, però la CDU ha obtingut un gran triomf polític i psicològic.

Per Schulz, el cop és directe. Va néixer a Renània i aquí va fer les primeres passes en política, com a alcalde de Würselen. A més, aquesta és la seva tercera derrota electoral des que el mes de gener, l'SPD l'anés a buscar per dirigir les seves forces enfront de Merkel. A fnals de març, els socialdemòcrates van veure com la CDU es confirmaven com a primera força a l'estat del Sarre. Fa una setmana, el 7 de maig, l'SPD va ser derrotat a Schleseig-Holstein, on governava fins ara. Però això no hagués estat greu si avui el partit de Schulz hagués mantingut la primacia a Renània, que a diferència dels altres dos estats, sí que és un bon termòmetre electoral.

A Renània, alhora que la CDU supera l'SPD, els Verds perden la meitat dels seus suports, mentre els liberals de l'FPD, que poden ser aliats dels democristians, reforcen posicions. Una da important és el resultat de la dreta extrema i xenòfoba de l'Alternativa per Alemanya (AfD), que entra al Parlament amb entorn el 7%. És un factor a destacar (a Schleswig-Holstein també ho va aconseguir amb més d'un 6%), però que alhora assenyala els límits d'una formació que algunes enquestes mostraven, fins no fa gaires mesos, amb percentatges més elevats.