Els 33 miners que estan atrapats des del 5 d'agost en una mina de Xile han pogut parlar aquest dissabte (la nit de dissabte a diumenge, hora catalana) amb les seves famílies gràcies a la primera videoconferència en temps real que es fa al campament xilè de l'Esperança.
Els operaris, tancats en una mina de San José, al nord de Xile, van poder parlar al voltant d'un minut amb els que més estimen, que només podien veure'ls i escoltar-los. Hores abans, quatre supervivents uruguaians de l'avió que va estavellar-se als Andes el 1972 i que va donar l'argument a la pel·lícula 'Viven' van visitar els familiars per donar-los suport moral.
"Ha estat molt emocionant. La veritat és que donaven ganes de treure'l de la pantalla. Es veuen bé, ells no podien veure'ns a nosaltres però nosaltres sí a ell", ha relatat Antonia Godoy, mare del miner Richard Villarroel al canal 24 hores xilè.
En la trobada dels familiars i els supervivents de l'accident de la serralada dels Andes, els quatre exjugadors de rugbi que viatjaven en l'avió van manifestar que aquesta experiència els farà forts.
Aquest diumenge, al voltant de les vuit del vespre hora catalana (a les dues del migdia a Xile), quan faci just un mes del primer esfondrament, els automòbils i camionetes estacionats al campament participaran en una tocada de botzines com a homenatge als miners que estan tancats a San José, que ja són els que s'han passat més temps tancats en una mina a Xile.
ARA A PORTADA
Publicat el 05 de setembre de 2010 a les 14:57
Et pot interessar
-
Internacional Deu anys de presó per l’únic condemnat del cas Pelicot que va recórrer la sentència
-
Internacional Trump humilia una periodista enmig d'una roda de premsa: «És una de les pitjors»
-
Internacional La crisi política a França es cronifica: Macron nomenarà nou primer ministre
-
Internacional Brussel·les expedienta Espanya per multar les aerolínies que cobren l'equipatge de mà
-
Internacional Israel intercepta una segona flotilla que intentava arribar a Gaza
-
Internacional John Clark, Michel H. Devoret i John M. Martinis, Premis Nobel de Física 2025 pels avenços en mecànica quàntica