Els qui també estaven d’excursió pel desert durant el sisme són l’Antonio i els seus amics. “De cop la casa va començar a moure’s, els ganivets queien. Se’m va negar la visió”, recorda. En el seu cas, van acabar dormint en un camp de futbol i explica que van viure escenes de pànic amb corredisses i gent plorant.
La incertesa ha estat complicada també per als amics i familiars, que no han respirat tranquils fins que no els han vist arribar a la terminal. El Francisco ha arribat ben d’hora per esperar a la seva dona i filla. Explica que ha passat "molts nervis" perquè ha tingut molts problemes per poder contactar amb elles durant aquests dies. A més, ha estat intranquil per les conseqüències, amb la possibilitat de rèpliques, així com per tot el drama que podia veure la seva filla, de 16 anys.
[noticiadiari]2/262423[/noticiadiari]
Encara que alguns d’ells arriben visiblement afectats, asseguren que encara no són prou conscients de tot el que han viscut. El més difícil, expliquen, és haver deixat enrere “moltes penes i misèries”. Han vist edificis i llars sencers enderrocades i a persones dormint al carrer perquè s’han quedat sense res i, comenten, que els queda una sensació “d’impotència per no poder ajudar a la gent que s'hi ha quedat”.
