Diumenge, la vigília de la festa nacional del 14 de juliol, el president de França, Emmanuel Macron, va defensar en un discurs la necessitat d'incrementar el pressupost de defensa en 6.500 milions d'euros en els dos propers anys. Segons el líder francès, Europa mai ha estat tan amenaçada, alineant el país amb les urgències exigides per Donald Trump i l'OTAN d'augmentar de la despesa militar. Aquest dimarts, ha estat el primer ministre, François Bayrou, qui ha mostrat l'altra cara de la realitat: s'ha de retallar el deute en més de 40.000 milions.
Bayrou ha estat dramàtic en una compareixença pública feta sota el lema "El moment de la veritat". El veterà polític centrista ha assegurat que el moment actual és "la darrera estació abans del precipici" i ha detallat algunes de les mesures que s'haurien de prendre si es vol evitar la "fallida" de l'Estat: congelació de les pensions i dels sous dels funcionaris el 2026, eliminació de dos dies festius, així com la instauració d'un impost de solidaritat per a les grans fortunes. Bayrou ha anunciat que per cada tres funcionaris que es jubilin, es proveiran només dues places.
La reacció de l'oposició ha estat furibunda. Marine Le Pen, presidenta del Reagrupament Nacional, ja ha anunciat el rebuig de l'extrema dreta a les propostes de l'executiu. Le Pen ha reclamat que les retallades vagin "al cost que suposa la immigració i la burocràcia". Des de l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon, cap de La França Insubmisa, ha fet una crida a fer caure el govern de Bayrou. El sindicat CGT ha apuntat contra la proposta de Bayrou de suprimir precisament la festa del 8 de maig, que recorda la derrota de l'Alemanya nazi.
La situació política és molt inestable. Cap bloc polític disposa de majoria clara a l'Assemblea Nacional. Bayrou encapçala un govern de centre dreta format per diversos partits, amb una forta oposició de l'extrema dreta i del bloc d'esquerres que, si s'unissin en una moció de censura, podrien fer caure l'executiu. Macron, per la seva banda, esgota un mandat presidencial que conclou el 2027, amb l'horitzó d'una extrema dreta a l'alça.
