Noruega es prepara per a qualsevol dels escenaris de futur que hi haurà a Europa. Inclòs "el pitjor" o aquell "impensable". El govern del país nòrdic va firmar aquest dimarts un acord amb quatre empreses privades per començar a emmagatzemar cereals. Forma part d'una estratègia per a protegir-se, asseguren, de qualsevol esdeveniment potencial en les pròximes dècades que pugui trencar la cadena de subministrament o provocar que els aliments bàsics augmentin de preu d'una manera alarmant. Un escenari citat pel govern noruec és la pandèmia de Covid-19, que va posar en escac el planeta a nivell econòmic, no només sanitari.
En tot cas, l'ombra de la guerra que plana a Europa també seria un dels arguments per part de Noruega a l'hora d'arribar a aquest pacte, com també els efectes futurs del canvi climàtic. És un moviment certament alarmant, però també va en paral·lel a l'aglutinament d'or per part de diversos països com la Xina. Ara bé, emmagatzemar tones i tones de cereals és una estratègia tradicional de molts països, feta durant segles, quan consideraven que hi hauria problemes en un espai curt de temps.
Una situació d'emergència
El ministre d'Agricultura i Alimentació de Noruega, Geir Pollestad, i el ministre de Finances del mateix govern, Trygve Slagsvold Vedum, han estat els encarregats de pactar guardar 30.000 tones de gra entre 2024 i 2025. El blat és el principal cereal triat per a emmagatzemar i estarà a càrrec del govern, però a disposició de les quatre empreses privades signants que cediran els seus espais.
L'executiu noruec seguirà sent el propietari d'aquestes tones. En declaracions a l'emissora NRK, des del govern han assegurat que "les empreses són lliures d'invertir en noves instal·lacions i decidir per si mateixes on volen emmagatzemar el gra d'emergència, però ho han de posar a disposició de l'Estat si és necessari".
L'objectiu del govern que dirigeix Jonas Gahr Støre és aconseguir guardar fins a 82.500 tones de cereals a finals de la dècada. Fins quan podria durar tot aquest menjar per a la població civil? Uns tres mesos, calculen, però això seria per a suportar, en cas d'emergència, una situació de màxima crisi.