Polònia comença a construir una «barrera temporal» a la frontera amb Rússia

El govern polonès intueix que el Kremlin busca crear un flux migratori artificial de milers de persones des de l'Iraq, Síria i l'Afganistan

Publicat el 02 de novembre de 2022 a les 12:20
Mur de Polònia amb Rússia. El ministre de Defensa polonès, Mariusz Blaszczak, ha informat aquest dimecres de l'inici de les tasques de construcció d'"una barrera temporal" a la frontera de 210 quilòmetres que comparteix amb l'enclavament rus de Kaliningrad. Blaszczak ha explicat que la decisió ha estat presa en una sessió de seguretat del Consell de Ministres després de les informacions sobre l'arribada de vols procedents del nord d'Àfrica i el Pròxim Orient a l'aeroport de Kaliningrad.

"Hem decidit segellar aquesta frontera per reforçar la seguretat", ha dit. Aquesta "barrera temporal" consistirà en tres línies de filferro, "com les que utilitzen militars de tot el món", similar a la que ja va construir Polònia a principis d'any a la frontera amb Bielorússia. Des de Varsòvia s'ha estat acusant Minsk d'haver orquestrat un flux migratori artificial de milers de persones procedents de l'Iraq, Síria i l'Afganistan.

Això, seria en represàlia a les sancions imposades per la Unió Europea per la repressió en les protestes pels resultats de les eleccions bielorusses d'agost de 2020, en què el president Alexander Lukaixenko va revalidar mandat novament. Ara Polònia acusa Rússia d'estar duent a terme la mateixa maniobra per desestabilitzar-los pel seu suport a Ucraïna en la guerra iniciada fa poc més de vuit mesos pel president rus, Vladímir Putin.

Cal recordar que Polònia, per la seva àmplia frontera amb Ucraïna, es va convertir durant l'inici de la guerra en el principal nucli d'arribada de ciutadans que fugien del país envaït per l'exèrcit rus. L'estació de tren del poble de PrzemyÅ›l, situat a uns 14 quilòmetres del pas fronterer de Medyka, entre els dos països, va acollir milers de persones malvivint fins que van poder buscar refugi a la resta de territoris d'Europa. La crisi, però, també va deixar una onada de solidaritat.

[slideflaix]1542[/slideflaix]

[plantillaucraina]