Un català de Barcelona i boig del Twitter (ara x). Soc periodista grafòman, militant i vigilant del Col·legi de Periodistes i del Grup Barnils. A la pràctica: acció en mitja dotzena de redaccions periodístiques (La Razón, Actual, Expansión, El Punt, El País i més). Més a joanfoguet.cat.
«La gran majoria del que desitjo està on les ombres, allà on alguna vegada he pogut esgarrapar aquesta felicitat de què em parleu, allà on la meva memòria no em pogués seguir, allà on sempre acabes sent tu»
«El que no hi és pot ser tan important com el que hi és. A través de l'absència podem arribar, picant pedra amb constància, a una comprensió més profunda del món i de nosaltres mateixos»
«Sempre m’havia abatut saber que després d’un turó en venia un altre, però trencar l’ou és acceptar que després d’empatar en una batalla en ve una altra de més complicada»
«Me’n recordo de tu, i sobretot de mi, però ja no és una maledicció, és tan sols una onada que de vegades s’atansa i sembla que em vulgui dir que un cop vam ser feliços»
«Creiem que les persones que ens han acompanyat o ens acompanyen ens pertanyen. O, com a mínim, que formen part de les nostres vides, han estat protagonistes dels nostres records. Però amb el temps t'adones que tots plegats som extres»
