Aquesta Setmana Santa escrivia que les eleccions del 12 de maig tenien aroma de final de cicle —perquè eren els primers comicis arrelats del tot en el post-procés—, però que el canvi de rasant que s'intuïa a la política catalana no implicava que el PSC de Salvador Illa —favorit a les enquestes— tingués assegurada la presidència de la Generalitat. Cal tenir en compte que seran uns comicis de dues voltes, la de l'escrutini i la dels pactes. Les majories encara estan per discutir, de la mateixa manera que acords que ara semblen impossibles ho poden ser menys en les setmanes posteriors a la nit electoral.
El cicle independentista liderat per Junts i ERC fa temps que mostra senyals d'esgotament, per molt que hi hagi una base de votants que no ha desaparegut, que ara disposa d'una oferta electoral més atomitzada que la que existia en els anys àlgids del procés. A la vegada, les principals formacions sobiranistes han trencat el precinte dels acords amb el PSC i el PSOE, a Catalunya i l'Estat; només els falta per explorar enteses al Govern de la Generalitat, perquè ja les han consolidades en ajuntaments, diputacions i cambres espanyoles. Són dos elements que juguen a favor dels socialistes, que demanen torn però no tenen la feina feta.
Es juga, doncs, la primera partida d'una nova etapa, amb l'amnistia tramitant-se i el referèndum com a esquer electoral, poc creïble en el curt termini, perquè ni es conjuga la majoria per forçar-lo ni la mobilització social que requeriria mostra disposició a activar-se. I, com qualsevol favorit que afronta un esprint electoral amb la intenció de mantenir les expectatives intactes, Illa intentarà que el seu pla no s'esguerri. Prioritat: no cometre errors i projectar que, amb un nou inquilí a Palau, la gestió autonòmica anirà millor. No s'albira, però, que el PSC tingui una proposta singular que vagi més enllà de les crides al "retrobament", al sentit comú i al bon govern, de la mateixa manera que l'aproximació a la millora del finançament és menys ambiciosa de la que pregonava el partit en temps de José Montilla.
Illa s'ha esforçat aquesta setmana a erosionar el pas de Pere Aragonès a Palau i a recordar que, en l'última dècada, la presidència de la Generalitat ha estat més anys en mans de l'espai polític representat per Junts que d'ERC. Arguments per alimentar el canvi mentre insinua que no es podrà resoldre res sense aliances. D'aquí que, en paral·lel, hagi posat sobre la taula estendre el veto contra Vox a l'extrema dreta d'arrel sobiranista, com Aliança Catalana, que amenaça de fer forat. Una proposta que, de forma subliminal, incorpora un missatge: que sí que hi ha marge per pactar amb l'independentisme en cas de necessitat, sigui Junts o sigui ERC. El candidat del PSC ha comprovat com, ara per ara, el PP fa precampanya amb la idea que no l'investirà, com insisteix Alejandro Fernández.
En la contesa independentista, tant ERC com Junts plantegen com a estratègia ignorar-se com a adversari electoral. Aragonès, hiperactiu en les últimes dates per fer propostes i mossegar els rivals, es prova de falcar com l'alternativa viable als socialistes mentre que Jordi Turull ja ha deixat clar que els comicis han de resoldre el "dilema" entre Carles Puigdemont i Pedro Sánchez. És una manera d'expressar que només l'expresident té opcions de fer un tomb a les enquestes. Els missatges creuats emanen l'agror que marca la relació entre els exsocis, que ho tenen complicat per transmetre —si ho volen— que poden repetir una entesa sobiranista. Puigdemont ha menystingut l'etapa de govern d'ERC i Aragonès ja ha deixat clar que la "restitució" que persegueix el líder de Junts és estrictament "personal".
Avui tindrem detalls de la llista de Puigdemont i de l'enfocament de la campanya, a l'espera que l'expresident parli aquest dissabte a Elna per enfocar el recorregut cap al 12-M. El cap de cartell de Junts ha de resoldre un desajust per multiplicar les seves opcions de tornar a governar: com ser el líder de la Catalunya del post-procés quan és el principal nom propi del procés. Es disputa una batalla de final de cicle.
Avui no et perdis
»La sequera concedeix una treva en plena precampanya electoral; per Arnau Urgell i Vidal.
» Entrevista a Miquel Puig: «El PSC ha de dir quina és la seva proposta de finançament»; per Bernat Surroca.
»La Junta Electoral considera «propaganda electoral» la proposta de finançament singular d'Aragonès.
» La veu de Nació: «Mossegar tard»; per Oriol March.
»El jutge del cas Pegasus vol saber si el CNI va espiar Aragonès abans que el Suprem ho autoritzés.
» El partit de Ponsatí i Graupera tanca les llistes pel 12-M amb vuit noms de la cultura; per Lluís Girona.
» La CUP planteja pel 12-M una «nova economia» per avançar nacionalment; per Carme Rocamora.
» Opinió: «Els funcionaris de presons i les seves protestes»; per Maria Vila Redon.
»Barcelona vol portar els cotxes de F1 al centre de la ciutat per seduir els promotors de la cursa; per David Cobo.
» Vigilants antiocupació i «assetjament» en una finca de Barcelona: el còctel que ja expulsa veïns; per David Cobo.
» Nolotil, en el punt de mira: l'Audiència Nacional n'investiga els «efectes adversos».
El passadís
Darío Epstein és l'assessor econòmic de capçalera del president argentí, l'ultradretà Javier Milei. Aquests últims dies ha completat una gira per Europa i, entre els diversos contactes que ha fet, hi figura Pilar Rahola. El mateix Epstein es va encarregar de publicitar la trobada a les xarxes socials. Epstein va destacar de Rahola que era "molt interessant" la seva visió sobre Orient Mitjà i també va subratllar que l'opinadora catalana va verbalitzar "paraules elogioses" al "canvi econòmic que promou el president Milei". Aquí podeu veure el seu tuit. L'assessor econòmic del president argentí va afegir que Rahola li havia dedicat dos llibres per al viatge de tornada a Buenos Aires.
Vist i llegit
L'atac de l'exèrcit d'Israel a un comboi de l'ONG World Central Kitchen, que va provocar la mort de set cooperants de l'entitat que gestionaven ajuda humanitària a Gaza, ha posat al centre dels focus el cuiner José Andrés. El xef espanyol és el protagonista de l'article que firma Francesc Peirón, corresponsal de La Vanguardia a Nova York, que se centra en la rellevància que ha adquirit Andrés als Estats Units més enllà de la gastronomia. L'article recorda que el cuiner i filantrop s'ha convertit en un referent per al poder polític amb seu a Washington. De fet, el Partit Demòcrata ha tornat a impulsar la candidatura d'Andrés per al Premi Nobel de la Pau. L'ONG que va crear, que ara s'havia proposat atendre l'escenari desesperat de Gaza, suma catorze anys d'experiència aportant menjar i suport bàsic a afectats per catàstrofes naturals i guerres, des del terratrèmol d'Haití de 2010 fins al conflicte bèl·lic d'Ucraïna.
El nom propi
Juan Luis Cebrián ha deixat de ser president d'honor d'El País. La decisió de Prisa de destituir qui va dirigir el rotatiu des de la seva fundació (1976) fins al 1988 —i que després en va ser el conseller delegat— es va convertir ahir en una de les notícies rellevants de la jornada. El grup va argumentar, per justificar la mesura fulminant, que Cebrián havia incomplert el contracte per no haver demanat l'autorització per col·laborar en un altre mitjà de comunicació. El periodista s'havia compromès amb The Objective —un mitjà ultraconservador amb seu a Madrid hostil amb la premsa progressista— per fer entrevistes, en un pas més de la deriva de qui un dia va ser referent del diari de Prisa.
Els imperdibles
Anna Pérez Pagès ens va deixar la setmana passada. La seva va ser una veu referent del periodisme cultural barceloní, no només per una trajectòria informativa de més dues dècades sinó pel compromís amb la creació. Estimada pel sector i la professió, va deixar empremta. Els seus companys de betevé li han volgut retre homenatge en els darrers dies, tot recordant etapes com les de l'Àrtic, l'espai que va dirigir durant nou anys, que també va presentar. Us recomano especialment que recupereu el record que li van dedicar al programa Bàsics, presentat per Eva Arderius. Amb l'ajuda d'amics i companys d'ofici, van projectar un retrat acurat i tendre de la figura d'Anna Pérez Pagès. El podeu recuperar aquí. Bon cap de setmana!