La Barcelona de Blanca Espinosa

El desnonament d'una anciana al Gòtic il·lustra el degoteig de desallotjaments i la mercantilització de l'habitatge; Barcelona s'encamina a superar els 10.000 pisos turístics. També són notícia el nou assessor d'Alejandro Fernández, l'adeu de Sàmper de Junts, la denúncia de les dones taxistes i la nova exposició a la Fundació Tàpies

Publicat el 02 de febrer de 2024 a les 07:00
Actualitzat el 02 de febrer de 2024 a les 08:00
[nointext]
Rep el butlletí cada matí al teu correu

Blanca Espinosa té 78 anys i en feia 55 que vivia de lloguer en un pis del barri Gòtic. Aquest dijous la van desnonar, després d'un llarg periple judicial, per un desajust de 89 euros. La van desallotjar tot i que mai va deixar de pagar el lloguer. Simplement, no havia abonat als propietaris -uns particulars- dues mensualitats d'unes obres a la cuina, en forma de protesta perquè entenia que la reforma estava mal feta. Ahir, quan es va executar el desnonament -els nostres companys David Cobo i Hugo Fernández hi eren presents, perquè en els últims mesos a Nació hem fet seguiment del cas-, la Blanca ja no tenia cap deute amb la propietat. L'ordre judicial es va executar igualment.

La fotografia de la Blanca abandonant, en contra de la seva voluntat, el pis on ha viscut més de cinc dècades il·lustra el degoteig de desnonaments que continuen produint-se -el cas és especialment cruel- i també constata la mercantilització de l'habitatge, accelerada en ciutats globals com Barcelona. Perquè l'anciana, quan aquest dijous al matí deixava el pis que ha estat casa seva mitja vida, es preguntava si al domicili hi vindrien a partir d'ara turistes o residents estrangers, com passa en altres immobles del bloc. En el mateix edifici de la Blanca es practiquen els lloguers de temporada, un fenomen creixent a la capital catalana que el Govern pretén regular, per l'impacte que té en els preus.

Dimecres vam començar a publicar una sèrie d'articles al diari sobre l'escletxa judicial que ha trobat un grup de propietaris per obrir nous pisos turístics a la ciutat, malgrat la regulació aprovada per l'Ajuntament en els últims dos mandats. En la informació elaborada a partir d'una petició de dades de transparència, detallàvem la ubicació de 16 edificis arreu de la ciutat que ja han incorporat 10 o més llicències d'habitatge d'ús turístic (HUT), amb el conseqüent impacte en l'oferta immobiliària.

Al desembre ja havíem documentat que el consistori havia hagut d'acceptar en els últims quatre anys fins a 615 noves llicències de pisos destinats a fer negoci amb el turisme i que hi havia 271 casos més en revisió. I aquest dimecres, arran de les dades cedides per la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament, apuntàvem que almenys 50 d'aquests casos pendents d'anàlisi tenen a veure amb la mateixa escletxa judicial.   

La transformació del mapa residencial de Barcelona no s'atura malgrat les prohibicions municipals en relació amb els apartaments turístics i la voluntat del Govern d'incidir-hi amb l'últim decret, mentre l'aprovació de la llei estatal d'habitatge encara no ha permès regular el preu del lloguer. Els grans propietaris continuen explorant opcions de fer negoci amb el vincle entre habitatge i turisme. En el segon article de la sèrie que us detallava, publicat en les últimes hores, David Cobo documentava que tres dels quatre edificis amb més llicències de pisos turístics obtingudes per la via judicial a Barcelona recentment són propietat d'una sola empresa, Inmobiliaria Gallardo SL. La capital catalana s'encamina a superar la barrera dels 10.000 apartaments turístics.  

L'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions dels barcelonins. El preu mitjà del lloguer a Barcelona ja és de 1.171 euros mensuals, sensiblement per sobre del salari mínim interprofessional (1.080 euros), mentre que el cost de l'habitatge de compra continua escalant i l'oferta de pisos turístics prolifera. Aquesta és la Barcelona de la Blanca, que ahir va fer camí cap a una pensió, el seu nou sostre. 
 

Avui no et perdis

» El Govern entra en la fase crítica de la sequera amb una idea clara: no a transvasar l'Ebre; per Arnau Urgell i Vidal.

» Ja estem en emergència per sequera: així t'afecta en el dia a dia; per Arnau Urgell i Vidal.

» Sánchez garanteix l'amnistia a tots els independentistes encausats: «No són terroristes»; per Oriol March.

» La imparcialitat del jutge de Volhov, qüestionada per uns àudios contra Puigdemont i una entrevista a Alemanya; per Bernat Surroca.

» La veu de Nació: «El desvergonyiment del jutge Aguirre»; per Oriol March

» Així intenta Aragonès ressuscitar Catalunya com un «motor d'Europa»; per Carme Rocamora.

» L'exdiputada de la CUP Gabriela Serra comença una vaga de fam per Palestina.

» La nova prova de foc per a Feijóo: el que hi ha en joc a Galícia, en 6 claus; per Pep Martí.

» Entrevista a Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»; per Pep Martí.    

» Els casos de càncer creixeran prop d'un 80% arreu del món el 2050.

» Bomba històrica a l'F1: Hamilton deixa Mercedes i fitxa per Ferrari; per Lluís Girona.

» Next: «Sobirania personal»; per Noelia Karanezi Martín
 

 El passadís

Alejandro Fernández reforça el seu equip. L'exdiputat al Parlament Fernando Sánchez Costa ha estat incorporat a les tasques del grup parlamentari del PP com a assessor. D'aquesta manera, el polític torna al nucli dur del partit a Catalunya. Diputat entre el 2012 i el 2017, va quedar fora de la cambra després dels mals resultats aconseguits pel seu partit en les eleccions de desembre del 2017, celebrades sota l'aplicació del 155 pel govern de Mariano Rajoy. De formació ideològica democristiana (i autor d'una biografia de Joan XXIII), Sánchez Costa també ha estat un polític bel·ligerant contra el sobiranisme i va exercir la presidència de Societat Civil Catalana entre el 2019 i el 2022. Sempre ha mantingut bona relació amb Fernández i ara serà una peça destacada de l'entorn del líder dels populars catalans just quan al carrer d'Urgell noten la pressió d'una direcció de Génova que encara no sap què ha de fer amb el partit a Catalunya.

Vist i llegit

L'Auri fa 15 anys que treballa com a taxista a Barcelona. Dissabte passat es va fer viral el que va passar al seu cotxe: un client es va masturbar dins del vehicle, un episodi enregistrat pel sistema de videovigilància que porta al taxi, que li aporta seguretat malgrat que la normativa encara no ho permet. La conductora va denunciar el comportament del client, un dels molts casos vinculats a l'assetjament sexual que pateixen taxistes que treballen a la capital catalana. En un article de Gisela Macedo a El Periódico, cinc dones que treballen al volant relaten les situacions d'assetjament que pateixen als seus vehicles. Són testimonis que fan emergir successos desagradables que es produeixen diàriament. Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que es permeti instal·lar càmeres als taxis de forma legal, perquè els assetjadors no actuïn amb impunitat. Recupereu l'article, val la pena.    

 El nom propi

La setmana ha estat intensa a Junts. No només pel veto a la llei d'amnistia sinó també per les tensions internes, com el cas Cristina Casol, que ha acabat amb expulsió de la diputada i l'amenaça posterior de la parlamentària de portar el partit els tribunals pel "masclisme agressiu" que diu que es practica a la formació. Aquest dijous es va obrir un altre front, amb la decisió de l'exconseller Miquel Sàmper d'abandonar la militància de Junts, comunicada amb una carta a la direcció. El moviment de Sàmper arriba després del fre del partit a la llei d'amnistia, que no fa decaure la norma, però sí que la posa en risc en cas que el PSOE no accepti les esmenes que planteja Junts. L'exconseller d'Interior, que el 2022 va ser proposat per Laura Borràs per integrar l'executiva, és l'advocat de Lluís Puig, un dels dirigents que aspira a beneficiar-se de la desjudicialització. Abans de triar Sàmper, Puig tenia com a advocat Gonzalo Boye, lletrat de Carles Puigdemont. Llegiu aquest article que publica avui Oriol March sobre el que està passant a Junts

 Els imperdibles

Aquest 2024 se celebra l'Any Tàpies, en què es commemora el centenari del naixement de l'artista. I la Fundació Antoni Tàpies exhibeix una exposició sobre la influència que va tenir l'art japonès en la creació de l'artista català. En la mostra s'hi poden veure dibuixos, pintures i ceràmiques gestades a partir de l'impacte de la cultura oriental. A Tàpies, l’empremta del zen es transmet aquesta integració del llenguatge dels artistes japonesos en les obres d'una etapa significativa del pintor i escultor. Teniu temps per veure l'exposició fins al 23 de juny. Bon cap de setmana!

 
Joan Serra Carné
redactor en cap de Nació

Vols rebre els butlletins de Nació cada matí al teu correu electrònic?