01
de febrer
de
2024, 11:00
Actualitzat:
16:15h
L'enèsim pla per salvar Blanca Espinosa (78 anys) del desnonament s'ha ensorrat a l'últim moment. Ja no viu al que ha estat casa seva durant 55 anys. Aquest matí, la veïna del barri Gòtic de Barcelona que fa tres mesos va remoure l'opinió pública amb la incredulitat del seu cas ha estat, finalment, expulsada judicialment. Malgrat hi ha hagut converses intenses durant els últims mesos per intentar evitar aquesta possibilitat, a l'hora de la veritat no hi ha hagut entesa. Ha estat un desacord "d'última hora", assenyalen diverses fonts a Nació.
Aquest matí, la cara més crua de la lluita per un habitatge digne ha posat fi a un cas especialment insòlit. Fa anys que Blanca Espinosa intenta explicar la singularitat de la seva situació. No la desnonen per haver deixat de pagar el lloguer, ni per haver ocupat un pis, ni per no poder pagar la hipoteca. En el seu cas, es tracta d'un desajust de 177 euros repartits en dues mensualitats que la propietat -uns particulars- va reclamar-li per unes obres. Aquella reforma mínima a la cuina es va fer malament, replica la Blanca. Per això, en senyal de protesta, va decidir no pagar. Els propietaris van portar-ho a un jutjat i la sala va donar la raó a la llogatera de renda antiga. Però no va acabar aquí. Els amos de l'immoble ho van derivar a un altre tribunal i -ara sí- els jutges van ordenar el desnonament de Blanca Espinosa argumentant que un sol pagament no fet -de 88,80 euros- era motiu suficient per expulsar-la judicialment. No importava que la veïna finalment hagués pagat aquelles quotes per les obres, en veure el perill de les conseqüències de la seva acció. De fet, fa temps que no deu ni un sol euro. Tanmateix, el mandat ha estat ferm. Havia de marxar, insistien la propietat i la justícia.
Des de llavors, l'entorn veïnal organitzat i la pressió dels treballadors socials han intentat mediar amb els amos d'aquest pis del número 6 del carrer Boters, al barri Gòtic. Però no hi ha hagut entesa. "Voldria que almenys em deixin unes setmanes o uns mesos per treure les coses amb tranquil·litat. Aquest barri ho és tot per mi", deia Blanca Espinosa, aquest matí, des de la butaca de casa seva. Era una de les últimes vegades que hi podia seure amb tranquil·litat. Poc després ha arribat la comitiva judicial i també el servei d'emergències mèdiques, que ha hagut de fer front a un quadre d'ansietat. La dona insistia des de l'interior del menjador: "No vull marxar d'aquí". La seva queixa semblava néixer de la desesperació per la singularitat del seu cas, però en el fons s'estenia pels carrers de Barcelona com l'última veu compartida d'una realitat que ha deixat milers d'expulsions immobiliàries els darrers anys. "Si jo ho tinc perdut, que almenys això serveixi perquè sigui l'última veïna expulsada perquè el propietari guanyi més diners", sentenciava la veïna de 78 anys.
Mentrestant, el col·lectiu que acompanya la dona gran, Resistim al Gòtic, respon amb un posicionament contundent. "La responsabilitat de tot plegat és de l'Ajuntament de Barcelona, i molt especialment de l'area de Drets Socials encapçalada per Maria Eugènia Gay", resolen. Per contra, l'Ajuntament apunta a la propietat, que no hauria acceptat la darrera oferta.
Els activistes veïnals acusen l'àrea de Drets Socials del consistori barceloní "d'haver trencat a última hora" un acord que "estava fet". Aquest pacte comptava amb el vistiplau de la propietat i també de la Blanca. També una part del consistori s'hi posava bé. La idea era que la veïna seguís pagant l'equivalent al seu lloguer actual, d'uns 340 euros, i l'Ajuntament s'encarregava d'abonar el que faltava fins arribar als 1.000 euros plantejats pel propietari. Aquesta entesa s'havia d'allargar al voltant d'un any, fins que estigués disponible el pis social adaptat per a gent gran que la dona ja tenia adjudicat.
Ara bé, la propietat hauria demanat que el consistori, a més de pagar-ne una part, actués com a aval d'aquest contracte. Malgrat que la Blanca no deu cap mensualitat després d'haver-hi viscut durant 55 anys, l'amo del pis demanava aquesta condició com a bàsica. Aquest plantejament ha estat rebutjat per part del consistori, que assegura que no pot avalar. I aquí neix el conflicte. L'entitat pel dret a l'habitatge del barri Gòtic insisteix que en altres casos el consistori sí que ha fet d'aval i considera que això respon a "un canvi de criteri polític" que posa en risc altres casos de famílies a qui la institució municipal paga part del lloguer per evitar un desnonament. Fonts coneixedores del funcionament de l'àrea d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que sí que existeixen precedents de la funció del consistori com a avalador en acords similars, malgrat que aquest diari no ho ha pogut acreditar documentalment fins al moment.
Aquest matí, la cara més crua de la lluita per un habitatge digne ha posat fi a un cas especialment insòlit. Fa anys que Blanca Espinosa intenta explicar la singularitat de la seva situació. No la desnonen per haver deixat de pagar el lloguer, ni per haver ocupat un pis, ni per no poder pagar la hipoteca. En el seu cas, es tracta d'un desajust de 177 euros repartits en dues mensualitats que la propietat -uns particulars- va reclamar-li per unes obres. Aquella reforma mínima a la cuina es va fer malament, replica la Blanca. Per això, en senyal de protesta, va decidir no pagar. Els propietaris van portar-ho a un jutjat i la sala va donar la raó a la llogatera de renda antiga. Però no va acabar aquí. Els amos de l'immoble ho van derivar a un altre tribunal i -ara sí- els jutges van ordenar el desnonament de Blanca Espinosa argumentant que un sol pagament no fet -de 88,80 euros- era motiu suficient per expulsar-la judicialment. No importava que la veïna finalment hagués pagat aquelles quotes per les obres, en veure el perill de les conseqüències de la seva acció. De fet, fa temps que no deu ni un sol euro. Tanmateix, el mandat ha estat ferm. Havia de marxar, insistien la propietat i la justícia.
La Blanca, a casa seva, el passat novembre | Foto: Hugo Fernández
Des de llavors, l'entorn veïnal organitzat i la pressió dels treballadors socials han intentat mediar amb els amos d'aquest pis del número 6 del carrer Boters, al barri Gòtic. Però no hi ha hagut entesa. "Voldria que almenys em deixin unes setmanes o uns mesos per treure les coses amb tranquil·litat. Aquest barri ho és tot per mi", deia Blanca Espinosa, aquest matí, des de la butaca de casa seva. Era una de les últimes vegades que hi podia seure amb tranquil·litat. Poc després ha arribat la comitiva judicial i també el servei d'emergències mèdiques, que ha hagut de fer front a un quadre d'ansietat. La dona insistia des de l'interior del menjador: "No vull marxar d'aquí". La seva queixa semblava néixer de la desesperació per la singularitat del seu cas, però en el fons s'estenia pels carrers de Barcelona com l'última veu compartida d'una realitat que ha deixat milers d'expulsions immobiliàries els darrers anys. "Si jo ho tinc perdut, que almenys això serveixi perquè sigui l'última veïna expulsada perquè el propietari guanyi més diners", sentenciava la veïna de 78 anys.
Un acord ensorrat a última hora
Mentrestant, el col·lectiu que acompanya la dona gran, Resistim al Gòtic, respon amb un posicionament contundent. "La responsabilitat de tot plegat és de l'Ajuntament de Barcelona, i molt especialment de l'area de Drets Socials encapçalada per Maria Eugènia Gay", resolen. Per contra, l'Ajuntament apunta a la propietat, que no hauria acceptat la darrera oferta.Els activistes veïnals acusen l'àrea de Drets Socials del consistori barceloní "d'haver trencat a última hora" un acord que "estava fet". Aquest pacte comptava amb el vistiplau de la propietat i també de la Blanca. També una part del consistori s'hi posava bé. La idea era que la veïna seguís pagant l'equivalent al seu lloguer actual, d'uns 340 euros, i l'Ajuntament s'encarregava d'abonar el que faltava fins arribar als 1.000 euros plantejats pel propietari. Aquesta entesa s'havia d'allargar al voltant d'un any, fins que estigués disponible el pis social adaptat per a gent gran que la dona ja tenia adjudicat.
Ara bé, la propietat hauria demanat que el consistori, a més de pagar-ne una part, actués com a aval d'aquest contracte. Malgrat que la Blanca no deu cap mensualitat després d'haver-hi viscut durant 55 anys, l'amo del pis demanava aquesta condició com a bàsica. Aquest plantejament ha estat rebutjat per part del consistori, que assegura que no pot avalar. I aquí neix el conflicte. L'entitat pel dret a l'habitatge del barri Gòtic insisteix que en altres casos el consistori sí que ha fet d'aval i considera que això respon a "un canvi de criteri polític" que posa en risc altres casos de famílies a qui la institució municipal paga part del lloguer per evitar un desnonament. Fonts coneixedores del funcionament de l'àrea d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona asseguren que sí que existeixen precedents de la funció del consistori com a avalador en acords similars, malgrat que aquest diari no ho ha pogut acreditar documentalment fins al moment.