El jazz arriba a Terrassa de la mà de joves músics atrets per la llibertat i la frescor de l’estil. Fa més de 50 anys que Josep Maria Farràs, Adrià Font i d’altres joves van crear el Club de Jazz de les Joventuts Musicals, als Amics de les Arts. I en fa exactament 30 que van decidir organitzar un festival, a la primavera, punt de trobada de músics i aficionats i espai de divulgació del jazz.
Vocació divulgativa
El Festival de Jazz sempre ha tingut aquest caràcter divulgatiu. Gran quantitat de les activitats que s’hi fan són gratuïtes: exposicions, conferències i, sobretot, concerts. La Plaça Vella és escenari dels concerts a l’aire lliure des de la primera edició. I des de 1999, Vallparadís es convertí en la seu de la cita més popular: el Pícnic Jazz.
La coordinadora del Festival, Susanna Carmona, recorda aquell primer pícnic amb satisfacció: “tothom va entendre que era una festa lúdica en companyia del jazz. S’ha omplert des del primer dia”. I valora molt especialment aquesta funció divulgativa del festival: “volem trencar el tòpic que el jazz és una música esnob i difícil”. El criteri per programar concerts a l’aire lliure, però, és variat: “el dixie agrada a tothom, però no podem fer sempre concerts de dixie perquè la gent pensaria que no hi ha res més”. Accepta, però, que “tampoc s’hi poden posar duets de trompeta i piano, perquè aquests concerts requereixen un lloc més càlid i acollidor, i també demanen més atenció per part del públic assistent”. En aquests concerts s'hi pot sentir des del groove d’Asstrio al swing de l’Ivanow Jazz Grup. Aquests últims es podran escoltar a la primera de les sessions a l'aire lliure, el proper dissabte a la Plaça Vella. Aquests concerts són una bona oportunitat per a què els menys experts descobreixin bona música.
Estrelles o diamants
Susanna Carmona parla del Festival amb il·lusió: “no és un festival organitzat des de l’empresa privada, sinó des d’una associació que sempre hi ha posat molta empenta”. Això, segons ella, es veu en el cartell: “podríem portar cada any el mateix grup que sabem que agrada i omple sales, però apostem per projectes que potser no són tan coneguts però que ens semblen més interessants”. Qui és Vijay Iyer? Un jove pianista indo-americà. A l’Estat espanyol se l’ha vist ben poc, tot i que és molt valorat a França i a Estats Units. I Trombone Shorty? L’autor del millor àlbum de jazz del 2010 segons la revista Libération. I és l’artista internacional que culminarà el Pícnic Jazz el dia 27 de març.
La pedrera
Com el Barça, el jazz a Terrassa té una bona pedrera, i el festival se’n nodreix. Al cartell hi trobem des d’artistes consagrats com Josep Maria Farràs al joveníssim combo del Conservatori, dirigit pel saxofonista, també terrassenc, Guim G. Balasch (líder de la formació Afro Blue, que també és al cartell).
Homenatges
Des del 2003, cada any s’entrega el premi JazzTerrassman a músics que hagin tingut un paper destacat en el món del jazz, en la seva divulgació i al festival Jazz Terrassa. Enguany, la condecoració se l’endú Perico Sambeat, saxofonista valencià, que actuarà acompanyat de la Flamenco Big Band.
Però no és l’únic homenatge que es retrà durant el festival. De fet, l’organització ha volgut dedicar-lo íntegrament a la memòria de Ricard Roda, desaparegut el passat mes de novembre. Roda va tenir una àmplia relació amb els músics de Terrassa, que començà al 1964 en un concert a la Cambra de Comerç i que es va acabar al 1995, quan una malaltia l’obligà a allunyar-se dels escenaris. A més, ha estat professor de diversos saxofonistes de les noves generacions de músics de la ciutat i de fora.
Vocació divulgativa
El Festival de Jazz sempre ha tingut aquest caràcter divulgatiu. Gran quantitat de les activitats que s’hi fan són gratuïtes: exposicions, conferències i, sobretot, concerts. La Plaça Vella és escenari dels concerts a l’aire lliure des de la primera edició. I des de 1999, Vallparadís es convertí en la seu de la cita més popular: el Pícnic Jazz.
La coordinadora del Festival, Susanna Carmona, recorda aquell primer pícnic amb satisfacció: “tothom va entendre que era una festa lúdica en companyia del jazz. S’ha omplert des del primer dia”. I valora molt especialment aquesta funció divulgativa del festival: “volem trencar el tòpic que el jazz és una música esnob i difícil”. El criteri per programar concerts a l’aire lliure, però, és variat: “el dixie agrada a tothom, però no podem fer sempre concerts de dixie perquè la gent pensaria que no hi ha res més”. Accepta, però, que “tampoc s’hi poden posar duets de trompeta i piano, perquè aquests concerts requereixen un lloc més càlid i acollidor, i també demanen més atenció per part del públic assistent”. En aquests concerts s'hi pot sentir des del groove d’Asstrio al swing de l’Ivanow Jazz Grup. Aquests últims es podran escoltar a la primera de les sessions a l'aire lliure, el proper dissabte a la Plaça Vella. Aquests concerts són una bona oportunitat per a què els menys experts descobreixin bona música.
Estrelles o diamants
Susanna Carmona parla del Festival amb il·lusió: “no és un festival organitzat des de l’empresa privada, sinó des d’una associació que sempre hi ha posat molta empenta”. Això, segons ella, es veu en el cartell: “podríem portar cada any el mateix grup que sabem que agrada i omple sales, però apostem per projectes que potser no són tan coneguts però que ens semblen més interessants”. Qui és Vijay Iyer? Un jove pianista indo-americà. A l’Estat espanyol se l’ha vist ben poc, tot i que és molt valorat a França i a Estats Units. I Trombone Shorty? L’autor del millor àlbum de jazz del 2010 segons la revista Libération. I és l’artista internacional que culminarà el Pícnic Jazz el dia 27 de març.
La pedrera
Com el Barça, el jazz a Terrassa té una bona pedrera, i el festival se’n nodreix. Al cartell hi trobem des d’artistes consagrats com Josep Maria Farràs al joveníssim combo del Conservatori, dirigit pel saxofonista, també terrassenc, Guim G. Balasch (líder de la formació Afro Blue, que també és al cartell).
Homenatges
Des del 2003, cada any s’entrega el premi JazzTerrassman a músics que hagin tingut un paper destacat en el món del jazz, en la seva divulgació i al festival Jazz Terrassa. Enguany, la condecoració se l’endú Perico Sambeat, saxofonista valencià, que actuarà acompanyat de la Flamenco Big Band.
Però no és l’únic homenatge que es retrà durant el festival. De fet, l’organització ha volgut dedicar-lo íntegrament a la memòria de Ricard Roda, desaparegut el passat mes de novembre. Roda va tenir una àmplia relació amb els músics de Terrassa, que començà al 1964 en un concert a la Cambra de Comerç i que es va acabar al 1995, quan una malaltia l’obligà a allunyar-se dels escenaris. A més, ha estat professor de diversos saxofonistes de les noves generacions de músics de la ciutat i de fora.
