Àngel Manuel Herández, nou membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Foto: C.B.
Cinc anys de treball ha invertit Àngel Manuel Hernández en "Metges, cirurgians i apotecaris d'Olesa de Montserrat", una obra enciclopèdica que li ha servit de passaport cap a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Doctor en Biologia i Catedràtic de Ciències Naturals, Àngel Manuel Hernández (1948), s'ha guanyat la vida com a professor d'institut a Can Jofresa, al Montserrat Roig i a l'antic Politècnic de Terrassa, tot i que ja està jubilat.
Aquest inquiet científic i historiador aposta per un ensenyament "més transversal" que deixi en evidència l'anacrònica oposició ciències/lletres. Fa poques setmanes va ingressar a la Reial Acadèmica de Medicina de Catalunya on hi va llegir un discurs en honor al doctor Josep Romagosa, del qual se'n commemora el 200 aniversari del seu naixement. Molt crític amb "l'excessiva especialització de la història i la ciència", és un pou de saviesa i anècdotes, com la que explica sobre Jaume Bayona, un apotecari del segle XVII que estava al carrer de La Rutlla i el van condemnar (injustament) a deu anys de galeres per falsificació de monedes. La proximitat amb la natura li ha aportat un grau de satisfacció que no pot traduir en paraules.
-Què suposa entrar a l'Acadèmia?
La culminació a molts anys de treballs de botànica a Sant Llorenç del Munt, Vacarisses, Viladecavalls, Olesa de Montserrat. Treballs de gramínies de la Península Ibèrica, de la flora mediterrània...
-Però ha tocat altres disciplines en què ha fet descobriments...
Sí, el primer lloc on apareix la vaca de Vacarisses: en una campana de l'any 1501. O com es va finançar la casa nova de l'Obac: van demanar dos préstecs per ampliar el forn de vidre i part d'aquests diners es van destinar presumptament a fer la casa nova de l'Obac. O els primers documents sobre com es va fer l'església de Vacarisses, estaven mig socarrimats a l'arxiu de Vic. Són petits descobriments que t'omplen molt.
-En ciència els fruits es recullen a llarg termini i estem en una cultura del fast food en què s'exigeix immediatesa...
La recerca necessita una tranquil·litat, veure amb perspectiva. Per exemple Newton i la tranquil·litat del camp anglès: com li cau la poma, assegut allà...Si li haguessin exigit resultats pràctics immediats, aquest descobriment no s'hagués produït.
-La ciència encara és la nova religió, tal i com es deia?
No tant perquè s'ha especialitzat, ara seria impensable que Darwin tingués l'èxit que va tenir en presentar 'L'origen de les espècies': el va exhaurir en un dia.
- Per què?
Perquè obres globals com aquestes no se'n fan i les que ho pretenen ser, llevat algunes excepcions, no aprofundeixen gaire.
-Quins científics admira?
Newton, Darwin i Wallace, però també catalans com Ramon Margalef, cirurgians com Pere Virgili. I Lineu, Galileu, Arquimedes...Els fundadors del Jardí Botànic de Madrid, Josep Quer i Minuart i el terrassenc Joan Cadavall, que va fer l'obra "La flora de Catalunya", i va col·laborar amb Àngel Sallent, que té una avinguda, mentre Cadevall té una placeta petita i no figura dins de la galeria dels terrassencs il·lustres.
-El repte de la comunitat científica és explicar-se en termes planers?
Sí, començant pels botànics que diem 'ulmus minor' en lloc d'om o 'cypresus sempervirens' en lloc de xiprer. I ja no diguem en el cas de la física, amb les fórmules...la ciència s'aparta molt de la gent del carrer.
