Natxo Tarrés farà demà un homenatge a Marley a l'Auditori Foto: Joan Enric
Una càlida il·luminació, projeccions audiovisuals i el retorn a la Jamaica dels anys 70. Tot fet amb el respecte "de l'essència" i des del filtre "de l'admiració". Aquests són els elements centrals de "Marley, 30 anys", l'espectacle organitzat per Casa de la Música que es veurà aquest dissabte a l'Auditori, on se seguirà commemorant el trentè aniversari de la mort del pioner del reggae. El seu artífex és Natxo Tarrés, líder dels Gossos i quatre col·legues (Roger Farré, Alverd Oliva, Dídac Fernández i Fernando "F3r" Tejero) anomenats Wireless, lleugera variació dels mítics acompanyants Wailers.
Tarrés explica que el projecte va veure la llum el 2011 gràcies a un cúmul de casualitats. "El tenia al calaix i l'Auditori de Barcelona acostuma a fer homenatges una vegada l'any, tot i que normalment els fa sobre músics dels Països Catalans. I es va animar a fer això aprofitant els 30 anys de la mort de Marley. La idea era portar-ho a espais de culte com teatres o auditoris" com el de Terrassa, "un lloc molt proper". El parèntesis de Gossos li va permetre dedicar-s'hi a jornada completa i ja han ofert vint concerts (entre els quals el Rototom, la meca del gènere) i en tenen una quinzena més de previstos, algun dels quals podria ser a l'estranger.
Treballar les emocions i fugir dels tòpics són els objectius de la iniciativa. "A Marley el coneixem per les rastes, la marihuana i el futbol, i està bé però no ens oblidem de la resta: és un comunicador nat i fa música amb carisma i missatge". Tres pantalles darrere dels músics en què es projectaran imatges poc usuals de la vida del músic s'aliaran amb ritmes gens puristes. "Hi afegim un punt de soul, un de chill-out i un de pop, eines més properes. No ens fa por mostrar-nos tal i com som".
Un exemple de músic total
En un moment en què l'escassetat de propostes originals o, si més no, fresques, s'ha substituït per una onada de bandes tribut, Natxo Tarrés i els Wireless es desmarquen intencionadament del fenòmen. Ho fan com a mostra de humilitat i de prudència davant de la magnitud de la figura homenatjada. "Nosaltres no som un grup de reggae. Has d'haver nascut a Jamaica per fer bé aquesta música. Això és com si volguessis tocar la percussió com els senegalesos".
A l'Auditori Municipal de Terrassa, el cantant dels Gossos i els seus quatre companys (el baix, Roger Farré, també és un membre fix dels Gossos) hi oferiran un repertori inevitablement basat en les cançons més conegudes de Marley, perquè són les que "floten en l'inconscient col·lectiu". A més, tres d'aquests temes estan traduïts al català per tal que el públic s'adoni que, "des d'un aparent bon rotllo, hi ha un discurs molt contundent". L'experiència de les actuacions fetes és molt bona, sobretot perquè s'hi produeix una mescla curiosa "una trobada generacional", amb persones que van viure aquella època i gent més jove que se sent atreta per un artista que va revolucionar el panorama musical i social durant la dècada dels 70.
Un llegat sòlid i vigent
Segons el líder dels Gossos, Bob Marley és el paradigma del "músic total. Fa una música agradable i contagiosa que forma part d'un espai molt concret, Jamaica, i és la veu de tot un poble". Per Tarrés, es tracta d'un cas insòlit en la història de la música pel seu abast mundial que empetiteix fronteres i cultures. "Ningú tret d'ell ha conquerit tots els continents, té connexió amb tothom. És el referent d'un moment determinat i d'un país que viu la música a flor de pell".
De fet, el seu llegat és tan consistent que ha deixat a l'ombra la majoria d'artistes que han provat de fer incursions en el reggae: tots han quedat eixordits per les comparacions. "El reggae tradicional s'ha perdut i ara està evolucionat d'una manera més natural al marge de les modes. El que està passant és just al revés del que succeïa abans: ara la indústria es nodreix de la música del carrer".
Després d'aquest macroprojecte, Tarrés té previst continuar la trajectòria dels Gossos, amb els quals ha editat onze treballs discogràfics en divuit anys. El darrer, "Dia 1" (2010) ha recollit nombrosos elogis tant del públic com de la premsa especialitzada.
