Foto: Adrià Costa

La llengua catalana i el seu estat de salut va ser la protagonista del darrer debat "Idees per Avui", organitzat pel Grup Nació Digital i patrocinat pel Cercle Català de Negocis. Sobre l'escenari, dos experts en la matèria: Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i el terrassenc Vicenç Villatoro, president de l'Institut Ramon Llull.

"El mite de la bona convivència entre el català i el castellà se n'hauria de parlar, perquè la tensió hi és, i si aquesta sol ser resolta és perquè els catalans fan un pas enrera. En aquí no estem parlant de la protecció de l'estatus quo", va respondre Villatoro a la pregunta interpel·lada des d'un assistent al debat sobre què li semblava que el Partit Popular de Terrassa hagués presentat una proposta de resolució al passat ple municipal demanant una revisió i modificació del reglament per a l'ús de la llengua catalana com a vehicular a l'Ajuntament. Més contundent es va mostrar Casals que es va preguntar "què vol dir que el català i el castellà han de ser tractats en igualtat de condicions? Al carrer, també a Terrassa, no es troba pas en igualtat de condicions! A més, hi ha el petit detall que el català és la llengua d'aquí".

La llengua "Vostè és poc constitucional" li va dir el moderador Salvador Cot, fent una referència a les paraules pronunciades per la regidora Peinado a Mariona Vigués. "Doncs miri, és que la constitució tampoc té les millors intencions cap a nosaltres". I Villatoro va afegir "Per què hem de parlar en espanyol a Catalunya? jo pregunto. I ells em responen, per raons constitucionals. No em parlen de defensar els drets individuals de la gent.
És un problema estrictament polític, diuen que perquè estem a Espanya. Doncs jo dic, deixem de ser d'Espanya. No hi ha res més injust que tractar com iguals els que són desiguals. TV3 bilingüe? No. Quantes televisions hi ha en castellà? Si ets realment bilingüista, ho has de ser fomentant el que està a baix". Sobre les desigualtats, Muriel Casals va considerar que el fet que en ambients com la discoteca, la llengua franca continui sent el castellà "és un fracàs, que hauríem de corregir".

El castellà i la independència
Quant a l'oficialitat de les llengües a l'estat espanyol i en una futura Catalunya independent també se'n va parlar, i força. Per Casals, no hi ha discussió possible "no es tracta de parla de llengües oficials, sinó de 'la llengua', i d'aquesta només n'hi ha una, el català. El català ha de ser la llengua vehicular, la de la plaça pública".

El debat sobre l'ús de les llengües i la seva convivència sembla no tenir solució a la vista. Villatoro va sentenciar que "si demà tenim la independència, el tema de la llengua no l'haurem resolt. Aquesta idea que últimament planejar en negatiu que és possible un catalanisme sense el català, que diuen que la llengua no és el tret essencial, no, jo no compro aquesta idea. Tenir un Estat propi no és sols una reivindicació econòmica o política, sense tenir en compte la llengua i la identitat, per mi la resta no té sentit".
Per Villatoro, la qüestió va més enllà, "a la plaça pública hi conviuen dues llengües, però crec que per viure plenament a Catalunya només es pot fer si saps el català. Vols viure en un gueto? perfecte, però hi haurà uns rols que no hi accediràs". La presidenta d'Omnium i va estar d'acord, "no passa res si no vols parlar català, no et farem la vida impossible, ara, segur que la teva vida serà millor si saps català".

El binomi català-identitat va semblar inseparable pels dos ponents. "Si parles en català, immediatament et converteixes en un de nosaltres", va dir Casals, i el terrassenc va matisar "es tracta de la noció cultural, que va vinculada a la llengua. És tant important per pertànyer a una mateixa comunitat saber i apreciar la llengua, que tota la resta (raça, religió...) passa a ser irrellevant. Per mi, la llengua és un sistema de cohesió social fantàstic". En aquest sentit, es va animar a tots els nouvinguts a parlar en català, i fins i tot Villatoro va afirmar que només hi ha un motiu pel qual el català resulti inaccessible: l'actitud i que vegin que "aprendre el català no és útil, aquí és on ens juguem el futur. Pels factors de prestigi de la llengua: a l'administració, per l'ús econòmicolaboral i pel prestigi cultural. Si tenim les tres coses, algú que no tingui prejudicis, perquè no l'hauria d'aprendre?"

En el tram final del debat, els ponents van ser interrogats sobre sí veien que "anem per bon camí en el terreny sociolingüístic". Ambdós van deixar un missatge d'esperança. Casals va manifestar que "no sé si anem bé, però queda clar que som molts els que tenim moltes ganes de tirar endavant, i això ja és una manera d'anar per bon camí", mentre que Villatoro va sentenciar "Si els fonaments no es tiren enrere, el temps va a favor nostre. A poc a poc, això sí. Potser necessitaríem algunes acceleracions. Però reitero, si tenim escoles i mitjans, el procés pot ser lent però amb el retrovisor històric posat crec que anem bé, això és evident".