
Què hi ha darrere de les càmeres d'Oh Happy Day? Com valora l'equip del concurs de corals de TV3 les crítiques d'algun sector del món coral? Quins criteris de selecció es van fer servir pels temes del disc que el programa va publicar a finals de desembre? Joan-Pau Chaves, encarregat de la direcció musical del programa, en fa valoració i vaticina una segona edició del concurs, que va tenir una mitjana d'uns 400.000 espectadors (enfront els 230.000 de La Partida de TV3, el seu precedent del prime time de dissabte la temporada anterior). Tot i així, la decisió encara no està presa, diu Chaves.
"L'experiència del programa a nivell personal i de l'equip en general ha estat molt bona", explica el director musical. "Perquè s'ha tractat d'enfocar un grup vocal en un context televisiu, que sempre podia tenir un risc, per l'espectacle i la popularitat que podia suposar, i és el que ha passat però hem mantingut l'essència i musicalment hem acostat totes aquestes formacions, fossin de l'estil que fossin, a tots els públics sense haver caigut en certa competitivitat o cert show ".
En aquest sentit, en el món coral català hi ha qui ha considerat que Oh Happy Day no representava el dia a dia d'aquestes formacions musicals, com ara Martí Ferrer, president del Moviment Coral Català. "Això és normal, com a músic quan passes per la tele...", deixa caure Chaves, que considera que els conjunts del programa eren "grups vocals" més que corals i que explica que la línia que seguien no era la de "mostrar què és una coral cent per cent". Per ell, això hi podria tenir cabuda però tractant-se d'entreteniment i d'un concurs, havien "d'oferir altres ingredients" com la coreografia, la llum, el vestuari, l'escenografia...