Un equip de cirurgians de l’Hospital Clínic de Barcelona ha dut a terme amb èxit la primera implantació a l’Estat d’una vàlvula aòrtica descel·lularitzada per substituir la part del vas sanguini malmesa. Es tracta d’òrgans procedents de donants als quals se’ls treuen totes les cèl·lules de manera que es minimitzen els riscos de rebuig i per tant la disfunció valvular i calcificació de l’injert. L’èxit de la primera intervenció ha permès ja realitzar-ne una segona i està previst operar una tercera persona en les properes setmanes. Segons fonts del centre hospitalari, en els propers dos anys d’estima que es realitzaran unes 20 implantacions més d’aquestes vàlvules.

La intervenció l’ha realitzat un equip encapçalat pel doctor Eduard Quintana, cirurgià cardiovascular de l’Institut Clínic Cardiovascular (ICCV), en el marc del projecte Arise, un projecte europeu que avalua els resultats d’aquesta nova vàlvula en sis dels principals centres de cirurgia cardiaca d’Europa. El primer recanvi de vàlvula d’aquestes característiques a Europa l’ha fet la Hannover Medical School, institució que coordina el projecte Arise.

A Europa es practiquen cada any més de 65.000 recanvis de vàlvula aòrtica per tractar la malaltia valvular aòrtica adquirida i congènita i les opcions són molt limitades per alguns pacients. Les pròtesis disponibles en l’actualitat poden ser biològiques d’origen animal, que són les que més s’utilitzen però que presenten una durabilitat limitada. També s’utilitzen vàlvules mecàniques, que requereixen medicació anticoagulant durant tota la vida. Pel que fa a les vàlvules humanes, fins ara s’havien de conservar criopreservades i amb el pas del temps es tornen rígides a causa de la calcificació de la paret vascular. Això feia obligatori que el pacient prengués anticoagulants orals, generalment Sintrom i condicionava l’expectativa de vida. 

Les vàlvules humanes sense cèl·lules tenen l’objectiu de superar molts d’aquests obstacles. Es tracta de vàlvules que provenen del cor d’un donant a les que se’ls elimina per complet les cèl·lules i queda només l’estructura de la matriu de col·lagen. D’aquesta manera es minimitza la resposta immune a la vàlvula biològica implantada.

En la primera intervenció realitzada al Clínic, el pacient tenia una estenosi aòrtica greu consistent en la disminució de l’orifici de l’aorta. Això li provocava insuficiència cardíaca i una dilatació de l’arrel de l’aorta. La intervenció va permetre corregir el defecte de la vàlvula i a la vegada substituir l’arrel de l’aorta. El pacient va esperar més d’un mes el processament valvular especial per a l’eliminació de les cèl·lules una vegada es va disposar d’un donant apropiat. El postoperatori va transcórrer sense incidències i el pacient va ser donat d’alta sis després de l’haver ingressat a l’hospital.