El Consell de la Cultura i les Arts és un òrgan consultiu, format per unes 150 persones de diversos àmbits de la cultura terrassenca, que es va crear al 2009 amb l’objectiu d’assessorar i fer propostes al consistori en matèria de polítiques culturals. Des de fa un any i mig s’han fet més de 23 reunions amb diferents grups de treball, que han elaborat un diagnòstic de la situació actual de la cultura a la ciutat i han elaborat el Pacte Cívic per la Cultura. Aquest document no és res més que un primer pas -centrat en l’anàlisi i la vocació de consens entre àmbits culturals- de cara a la creació d’un Llibre Blanc.
Mapa cultural
La tasca que han dut a terme tots els participants del Consell ha estat la d’analitzar el seu àmbit concret d’actuació, ja sigui el món de la música, les arts escèniques, les arts visuals, el patrimoni, la indústria cultural, la cultura popular i tradicional i la “lectura pública” (de les biblioteques a la literatura).
Són set taules temàtiques que han comptat amb persones i entitats de la ciutat, a més de comptar amb entrevistes en profunditat a nou persones de reconeguda trajectòria, com Adela Farré (Amics de les Arts), Pep Pla (CAET) o Jaume Aulet.
Les arts escèniques
Per analitzar un cas concret, fixem-nos en un àmbit que ha crescut en els darrers anys de la mà del CAET i d’entitats com el Tub d’Assaig 7’70 (circ). Segons el document, les arts escèniques es troben a Terrassa per sobre de la mitjana pel que fa a públic assistent i a dies de funció, però per sota pel que fa a espectacles programats i al nombre de butaques (només 585 quan la mitjana és de 942). Cal afegir que les xifres, que són de 2008, fan referència als municipis de més de cinquanta mil habitants, i Terrassa és la tercera de la llista (que no inclou la ciutat de Barcelona).
El regidor de Cultura, Amadeu Aguado, es lamenta d’aquesta realitat: “hem deixat molta gent al carrer en els últims anys”. Assegura que “hi ha demanda” i que amb la reobertura del Teatre Principal (probablement abans del mes de maig) s’aconseguiran 600 noves places. El document sentencia, com a conclusió, que Terrassa és una ciutat “culturalment madura”, on “cada àmbit gaudeix d’una base sòlida”, amb “un protagonisme del tercer sector” però amb mancances i potencial pel que fa a l’exercici de la “capitalitat cultural”.
Objectius
Adela Farré escrivia al seu blog que a l’estudi li “falta una anàlisi de les pautes culturals dels públics de Terrassa”. És una crítica de difícil solució ja que, com ella mateixa diu, “no hi ha dades”.
Precisament un dels eixos estratègics que es proposa el document és el de “generar nous públics”, vinculat a l’ús de la cultura com a eina de cohesió social. En aquest sentit Aguado argumenta que “la cultura es porta als barris segons les seves necessitats, després de parlar-ne i consensuar programes amb les entitats”, i defensa que s’ha de seguir treballant en aquesta línia.
El Pacte Cívic aposta per la innovació i la creativitat cultural, “promovent l’I+D+I cultural” a través del vincle entre entitats i empreses.
Acostar decisions
La creació del “Llibre Blanc de la Cultura” vol acostar les decisions del Govern municipal a les entitats que treballen en la matèria. El document entén la governança com el fet de “conèixer qui i com participa en els processos de presa de decisions”. Precisament una de les línies d’actuació en aquest sentit vol ser “generar noves vies de participació”, orientades als barris i a les entitats que hi treballen.
Mapa cultural
La tasca que han dut a terme tots els participants del Consell ha estat la d’analitzar el seu àmbit concret d’actuació, ja sigui el món de la música, les arts escèniques, les arts visuals, el patrimoni, la indústria cultural, la cultura popular i tradicional i la “lectura pública” (de les biblioteques a la literatura).
Són set taules temàtiques que han comptat amb persones i entitats de la ciutat, a més de comptar amb entrevistes en profunditat a nou persones de reconeguda trajectòria, com Adela Farré (Amics de les Arts), Pep Pla (CAET) o Jaume Aulet.
Les arts escèniques
Per analitzar un cas concret, fixem-nos en un àmbit que ha crescut en els darrers anys de la mà del CAET i d’entitats com el Tub d’Assaig 7’70 (circ). Segons el document, les arts escèniques es troben a Terrassa per sobre de la mitjana pel que fa a públic assistent i a dies de funció, però per sota pel que fa a espectacles programats i al nombre de butaques (només 585 quan la mitjana és de 942). Cal afegir que les xifres, que són de 2008, fan referència als municipis de més de cinquanta mil habitants, i Terrassa és la tercera de la llista (que no inclou la ciutat de Barcelona).
El regidor de Cultura, Amadeu Aguado, es lamenta d’aquesta realitat: “hem deixat molta gent al carrer en els últims anys”. Assegura que “hi ha demanda” i que amb la reobertura del Teatre Principal (probablement abans del mes de maig) s’aconseguiran 600 noves places. El document sentencia, com a conclusió, que Terrassa és una ciutat “culturalment madura”, on “cada àmbit gaudeix d’una base sòlida”, amb “un protagonisme del tercer sector” però amb mancances i potencial pel que fa a l’exercici de la “capitalitat cultural”.
Objectius
Adela Farré escrivia al seu blog que a l’estudi li “falta una anàlisi de les pautes culturals dels públics de Terrassa”. És una crítica de difícil solució ja que, com ella mateixa diu, “no hi ha dades”.
Precisament un dels eixos estratègics que es proposa el document és el de “generar nous públics”, vinculat a l’ús de la cultura com a eina de cohesió social. En aquest sentit Aguado argumenta que “la cultura es porta als barris segons les seves necessitats, després de parlar-ne i consensuar programes amb les entitats”, i defensa que s’ha de seguir treballant en aquesta línia.
El Pacte Cívic aposta per la innovació i la creativitat cultural, “promovent l’I+D+I cultural” a través del vincle entre entitats i empreses.
Acostar decisions
La creació del “Llibre Blanc de la Cultura” vol acostar les decisions del Govern municipal a les entitats que treballen en la matèria. El document entén la governança com el fet de “conèixer qui i com participa en els processos de presa de decisions”. Precisament una de les línies d’actuació en aquest sentit vol ser “generar noves vies de participació”, orientades als barris i a les entitats que hi treballen.
