Així com el criminal torna un altre cop a l'escena del crim, Roland Emmerich insisteix a 2012
En aquesta ocasió, l'origen de les espectaculars escenes de destrucció que omplen el metratge no són els extraterrestres, ni els saures radioactius, ni el canvi climàtic, sinó les prediccions del calendari maia; una excusa com una altra per a la successió d'increïbles escenes apocalíptiques que volen superar tot el que s'hagi fet abans en la matèria, i on els efectes digitals roben protagonisme a un repartiment que inclou actors com John Cusack, Amanda Peet, Chiwetel Ejiofor i Danny Glover.
Al Festival de Sant Sebastià, Emmerich va justificar a l'AVUI el seu gust pel gènere amb arguments antropològics i religiosos: "Les catàstrofes estan arrelades en una llarga tradició cultural, només cal llegir la Bíblia. L'espècie humana està fascinada per la destrucció, i cada religió té el seu propi mite sobre la fi del món. La veritat és que després d'El dia de demà vaig pensar que no tornaria a tocar el gènere, però em va atreure la idea de fer una història sobre qui decideix què i qui s'ha de salvar quan arribi l'apocalipsi".
Però el model d'Emmerich no és tant Cecil B. de Mille com Steven Spielberg: "Encontres a la tercera fase és la referència seminal en la meva carrera. Era el primer cop que veia una pel·lícula amb un argument global, que narra diverses històries en paral·lel, com faig a 2012".
Roland Emmerich planteja les escenes de devastació com una gegantina coreografia -"quan escric el guió ja penso en les imatges, tinc un fort instint visual"-, i no amaga el seu gust per impressionar el públic: "La reacció dels espectadors en la primera projecció pública d'un film dels germans Lumière va ser la d'espantar-se pel tren que els venia al damunt, però després van tornar a entrar a la sala. Hem introduït en el cinema elements procedents d'altres arts com el teatre i ara és la forma d'expressió artística més rica que tenim. Algunes pel·lícules poden estar plenes d'efectes especials, com les meves, i d'altres estar fetes només amb dos actors, com El meu sopar amb l'André, de Louis Malle".
Alemany còmodament instal·lat en la indústria nord-americana, Emmerich considera que "Hollywood sempre ha necessitat la influència dels directors europeus; però jo sempre he volgut fer pel·lícules grans, a l'americana, i ja la primera que vaig fer ho era. És el que em diverteix".
De tota manera, el director de 10.000 A.C. promet que la pròxima pel·lícula serà una producció petita: "Al març començaré a rodar Anonymous, que girarà al voltant de Shakespeare".
En aquesta ocasió, l'origen de les espectaculars escenes de destrucció que omplen el metratge no són els extraterrestres, ni els saures radioactius, ni el canvi climàtic, sinó les prediccions del calendari maia; una excusa com una altra per a la successió d'increïbles escenes apocalíptiques que volen superar tot el que s'hagi fet abans en la matèria, i on els efectes digitals roben protagonisme a un repartiment que inclou actors com John Cusack, Amanda Peet, Chiwetel Ejiofor i Danny Glover.
Al Festival de Sant Sebastià, Emmerich va justificar a l'AVUI el seu gust pel gènere amb arguments antropològics i religiosos: "Les catàstrofes estan arrelades en una llarga tradició cultural, només cal llegir la Bíblia. L'espècie humana està fascinada per la destrucció, i cada religió té el seu propi mite sobre la fi del món. La veritat és que després d'El dia de demà vaig pensar que no tornaria a tocar el gènere, però em va atreure la idea de fer una història sobre qui decideix què i qui s'ha de salvar quan arribi l'apocalipsi".
Però el model d'Emmerich no és tant Cecil B. de Mille com Steven Spielberg: "Encontres a la tercera fase és la referència seminal en la meva carrera. Era el primer cop que veia una pel·lícula amb un argument global, que narra diverses històries en paral·lel, com faig a 2012".
Roland Emmerich planteja les escenes de devastació com una gegantina coreografia -"quan escric el guió ja penso en les imatges, tinc un fort instint visual"-, i no amaga el seu gust per impressionar el públic: "La reacció dels espectadors en la primera projecció pública d'un film dels germans Lumière va ser la d'espantar-se pel tren que els venia al damunt, però després van tornar a entrar a la sala. Hem introduït en el cinema elements procedents d'altres arts com el teatre i ara és la forma d'expressió artística més rica que tenim. Algunes pel·lícules poden estar plenes d'efectes especials, com les meves, i d'altres estar fetes només amb dos actors, com El meu sopar amb l'André, de Louis Malle".
Alemany còmodament instal·lat en la indústria nord-americana, Emmerich considera que "Hollywood sempre ha necessitat la influència dels directors europeus; però jo sempre he volgut fer pel·lícules grans, a l'americana, i ja la primera que vaig fer ho era. És el que em diverteix".
De tota manera, el director de 10.000 A.C. promet que la pròxima pel·lícula serà una producció petita: "Al març començaré a rodar Anonymous, que girarà al voltant de Shakespeare".
