Les troballes arqueològiques de la Seu d'Ègara són des d'avui a l'exposició “L'istme de Sant Pere: l'ocupació d'un territori”. La mostra és al Castell Cartoixa de Vallparadís i explica, a través dels objectes de les diferents èpoques, la història prèvia al Bisbat d'Ègara de l'indret situat a la confluència entre el torrent de Vallparadís i el de Monner. La inauguració ha estat a càrrec de Domènec Ferran, director del Museu de Terrassa i d'Amadeu Aguado, el regidor de cultura. També s'ha presentat el catàleg corresponent a la mostra. Ferran ha destacat que la mostra és el resultat d'anys de feina a les esglésies de Sant Pere i que això els ha permès “reescriure la història gràcies a les noves troballes”.
Els objectes de l'exposició que han estat estudiats i restaurats són materials de tot tipus d'entre el Neolític final (2500-1800aC) i fins l'etapa preepiscopal de les esglèsies (350-450). Dins del període que abasta l'exposició se'n diferencien quatre etapes, el Neolític final, Íberic, Romà i Paleocristià. El director del Museu de Terrassa ha recordat que el procés entre un període i un altre va ser sempre progressiu i que hi ha una connexió entre la cultura dels íbers i la dels romans.
Una gerra segmentada és la nova troballa que confirma la presència humana a la zona de l'istme de Sant Pere. Entre les vitrines i peanes també hi ha un encenser, monedes, joies i nombrosos recipients del primer període ibèric, conegut amb el nom d'Ègosa, topònim que posteriorment es romanitzarà amb el d'Ègara. Del període de transició ibèric-romà hi ha exposades llànties, agulles, pedres de molí i joies i de l'etapa del municipi romà d'Ègara es mostren pedestals, capitells i fragments de làpides i frisos. Del paleocristià hi ha pocs objectes, però s'hi segueix veient la connexió amb la cultura anterior.
Aguado ha destacat que l'exposició és un dels fruits del Pla Director que ha resultat en la restauració i museïtzació del conjunt monumental de la Seu d'Ègara. La mostra és el complement a la visita de la Seu d'Ègara i ha remarcat que ha estat tot fet des de Terrassa. La inauguració de l'exposició temporal de llarga durada que ocuparà el Castell Cartoixa fins el febrer de 2011 ha finalitzat amb una visita guiada per l'arqueòleg Antonio Moro.
Els objectes de l'exposició que han estat estudiats i restaurats són materials de tot tipus d'entre el Neolític final (2500-1800aC) i fins l'etapa preepiscopal de les esglèsies (350-450). Dins del període que abasta l'exposició se'n diferencien quatre etapes, el Neolític final, Íberic, Romà i Paleocristià. El director del Museu de Terrassa ha recordat que el procés entre un període i un altre va ser sempre progressiu i que hi ha una connexió entre la cultura dels íbers i la dels romans.
Una gerra segmentada és la nova troballa que confirma la presència humana a la zona de l'istme de Sant Pere. Entre les vitrines i peanes també hi ha un encenser, monedes, joies i nombrosos recipients del primer període ibèric, conegut amb el nom d'Ègosa, topònim que posteriorment es romanitzarà amb el d'Ègara. Del període de transició ibèric-romà hi ha exposades llànties, agulles, pedres de molí i joies i de l'etapa del municipi romà d'Ègara es mostren pedestals, capitells i fragments de làpides i frisos. Del paleocristià hi ha pocs objectes, però s'hi segueix veient la connexió amb la cultura anterior.
Aguado ha destacat que l'exposició és un dels fruits del Pla Director que ha resultat en la restauració i museïtzació del conjunt monumental de la Seu d'Ègara. La mostra és el complement a la visita de la Seu d'Ègara i ha remarcat que ha estat tot fet des de Terrassa. La inauguració de l'exposició temporal de llarga durada que ocuparà el Castell Cartoixa fins el febrer de 2011 ha finalitzat amb una visita guiada per l'arqueòleg Antonio Moro.
