“En aquests moments difícils és més important que mai reivindicar que la cultura és allò que fa que siguem més persones. És el millor que pot crear l’ésser humà i, per tant, també té un paper vital en la reactivació d’una ciutat o d’un país”. Pere Navarro, alcalde de Terrassa, va explicar d’aquesta manera la importància de la cultura i de la música en moments econòmics difícils, i ho va fer en la inauguració del 30è Festival de Jazz de Terrassa, el passat dimecres, acompanyat de la presidenta dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals, Adela Farré; de Fèlix Riera, director de l’Institut Català de les Indústries Culturals de la Generalitat; del regidor de Cultura, Amadeu Aguado, i de la coordinadora del Festival, Susanna Carmona.
De nou va ser una jornada per trobar-se amb els amics, envoltats de la millor música i d’una copeta de cava... Què es pot demanar més!
Josep Maria Farràs, acompanyat per l’incombustible Adrià Font a la bateria; Carles Pineda al saxo; Enric Carreras al piano, i Pep Coca al contrabaix, hi va posar el saber fer, el virtuosisme i el gust pel jazz dels clàssics. Els assistents, la frisança i les ganes de gaudir dels millors autors del gènere en les properes setmanes.
Tal i com va constatar Adela Farré durant la seva intervenció, en el seu 30è aniversari, el Festival de Jazz és ja un referent arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. “Als setanta, Terrassa era coneguda per ser una ciutat tèxtil en crisi. Als no- ranta, quan jo vivia a Barcelona, perquè s’hi venien pisos barats, i al 2011, perquè s’hi fa el Festival de Jazz de Terrassa”. Davant la vehemència de les seves paraules, alguns somrigueren per sota el nas i d’altres entonaren sotto voce un “alça Manela”, sobretot, per l’absència total de matisos.
En referència al festival, però, les dades són més que aclaridores: Farré va destacar que durant aquests trenta anys, i gràcies a aquest gran esdeveniment, “més de cinc mil músics han actuat a la ciutat vallesana; 150 mil persones han assistit als Pícnic Jazz celebrats des de 1999, i 150 mil persones més han gaudit de la resta de concerts”.
Precisament, tant l’alcalde com Farré van agrair a les entitats públiques i privades el fet que any rere any s’haguessin esmerçat per tal de fer-lo realitat, “i sobretot ara, que, malgrat la crisi, han volgut seguir apostant per la cultura”.
De nou va ser una jornada per trobar-se amb els amics, envoltats de la millor música i d’una copeta de cava... Què es pot demanar més!
Josep Maria Farràs, acompanyat per l’incombustible Adrià Font a la bateria; Carles Pineda al saxo; Enric Carreras al piano, i Pep Coca al contrabaix, hi va posar el saber fer, el virtuosisme i el gust pel jazz dels clàssics. Els assistents, la frisança i les ganes de gaudir dels millors autors del gènere en les properes setmanes.
Tal i com va constatar Adela Farré durant la seva intervenció, en el seu 30è aniversari, el Festival de Jazz és ja un referent arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. “Als setanta, Terrassa era coneguda per ser una ciutat tèxtil en crisi. Als no- ranta, quan jo vivia a Barcelona, perquè s’hi venien pisos barats, i al 2011, perquè s’hi fa el Festival de Jazz de Terrassa”. Davant la vehemència de les seves paraules, alguns somrigueren per sota el nas i d’altres entonaren sotto voce un “alça Manela”, sobretot, per l’absència total de matisos.
En referència al festival, però, les dades són més que aclaridores: Farré va destacar que durant aquests trenta anys, i gràcies a aquest gran esdeveniment, “més de cinc mil músics han actuat a la ciutat vallesana; 150 mil persones han assistit als Pícnic Jazz celebrats des de 1999, i 150 mil persones més han gaudit de la resta de concerts”.
Precisament, tant l’alcalde com Farré van agrair a les entitats públiques i privades el fet que any rere any s’haguessin esmerçat per tal de fer-lo realitat, “i sobretot ara, que, malgrat la crisi, han volgut seguir apostant per la cultura”.
