Les xifres són provisionals i incompletes, però es pot afirmar sense gaire marge d’error que el cinema en versió original catalana (V.O.C.) estarà per sota de l’1% de la quota del mercat a Catalunya: aproximadament uns 125.000 espectadors dels més de 20 milions que hauran anat al cinema quan s’acabi l’any. Mentre l’avantprojecte de la llei del cinema de Catalunya està a punt de ser aprovat pel govern i hi ha una encesa polèmica al voltant de les quotes de doblatge i subtitulació al català d’obres en altres llengües, la quota del mercat per a la V.O.C. està com sempre: sota mínims.
No hi ha ni un sol gran èxit públic en català. De fet, la pel·lícula amb més espectadors té un perfil de cinema de qualitat: Tres dies amb la família, de Mar Coll, ha obtingut 44.231 espectadors a tot l’Estat (la distribuïdora no té disponibles dades de Catalunya), una xifra elevada pel pressupost i tipus de film, però allunyada dels èxits de taquilla. A més, una part del públic, fora de Catalunya, l’ha vist en versió doblada al castellà. La producció de dibuixos animats dirigida per Miquel Pujol Cher ami ha aconseguit 29.302 espectadors (dades de l’Instituto de Cinematografía i Artes Audiovisuales, ICAA), mentre que V.O.S., de Cesc Gay, ha arribat a 28.499 espectadors a tot l’Estat (ICAA). Tots dos films tenen també versió doblada al castellà.
El documental amb més espectadors d’aquesta llista és Cataluña-Espanya, d’Isona Passola, que ha obtingut 15.836 espectadors, segons Baditri. Aquesta distribuïdora també ha comercialitzat la darrera pel·lícula de Ventura Pons, que ha aconseguit 15.140 espectadors a Catalunya amb A la deriva, el tretzè film en versió original catalana que estrena en els darrers dotze anys.
El documental de Carles Balagué Arropiero també ha venut un nombre considerable d’entrades a Catalunya: 11.395. La resta de pel·lícules del quadre estan per sota dels deu mil espectadors a Catalunya: Bullying, El brau blau, Eloïse, Hollywood contra Franco, Màscares, Mònica del Ra val, Negro Buenos Ai res, Petit indi i Trash.
Lluny del cine fet a Madrid
Un 42% de la producció audiovisual (cinema, televisió, publicitat...) de tot l’Estat es fa a Catalunya, però el mercat del cinema en V.O.C. està molt lluny d’aquest percentatge. Ni tan sols el cinema en versió castellana o altres llengües produït a Catalunya ha tingut un pes excessiu durant el 2009: en destaquen Rec 2, el tercer film més vist, amb 784.951 espectadors, i Mapa dels sons de Tòquio, al dotzè lloc, amb 294.282. Són xifres molt allunyades dels títols en V.O.C. i alhora de les grans produccions espanyoles: Ágora supera els tres milions d’espectadors i Planet 51 està en camí d’arribar als dos milions. A falta de dades d’un film que està funcionant molt bé, Spanish movie, la sorpresa de l’any ha estat Fuga de cerebros, amb 1,16 milions, mentre que Almodóvar, el més mediàtic dels cineastes espanyols, es queda en 682.000 espectadors, en la seva línia habitual. El baile de la victoria, de Fernando Trueba, que representa Espanya als Oscars, porta 109.401 (xifra provisional, encara està en cartell).
La comparació dels films en V.O.C. amb els de la resta de l’Estat de pressupostos similars tampoc és gaire favorable. Celda 211 arriba a 772.836 espectadors. Pagafantas ha tingut 329.395 entrades venudes. I After, producció de temàtica semblant a la catalana Trash, ha tingut 54.941 espectadors.
Teatre i òpera
L’assistència al cinema en versió original catalana tampoc surt gaire ben parada de la comparació amb el teatre i l’òpera a Barcelona. Entre el 14 i el 20 de desembre, Un marit ideal, que es representa al teatre Goya, ha tingut 3.168 espectadors, amb un 90,5% d’ocupació de l’aforament. L’obra dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Sílvia Bel, Mercè Pons, Joel Joan i Abel Folk, ja havia venut més de deu mil entrades abans de l’estrena, el 26 d’octubre. Més espectaculars són les xifres d’Il trovatore, l’ò pera que es representa al Liceu: durant la darrera setmana ha tingut 11.999 espectadors, amb un 87,5% d’ocupació. En poques setmanes, superen de llarg la majoria de pel·lícules.
Augment d’oferta inútil
La paradoxa d’aquestes xifres és que es produeixen en un any en què hi ha hagut un increment molt important de l’oferta en V.O.C. L’any passat, el 2008, es van estrenar tan poques pel·lícules de ficció en aquesta llengua (quatre) que totes van estar nominades a la categoria de llargmetratge de ficció en català dels nous premis Gaudí. Aquest any, hi ha un augment molt significatiu: 14 llargmetratges de ficció, i almenys mitja dotzena de documentals. L’AVUI se’n feia ressò en aquestes pàgines l’11 d’octubre passat, quan vuit pel·lícules en V.O.C. van arribar a coincidir a la cartellera de Barcelona. Toni Badimon, director de Baditri Films, la distribuïdora de quatre d’aquests títols (A la deriva, Arropiero, Cataluña Espanya i Mònica del Raval), afirmava aleshores: “Nosaltres batallem perquè hi hagi un cinema en català i de producció pròpia, el que passa és que la producció és petita i tenim molts problemes. Però si hi ha totes aquestes pel·lícules en cartell, és el resultat d’una estratègia de defensa del cinema català i en català”.
La conselleria de Cultura de la Generalitat ha fet un canvi d’orientació en la política cinematogràfica que pretén capgirar aquesta tendència: aconseguir que èxits com El orfanato es rodin en català. Per aquest motiu, juntament amb Televisió de Catalunya, van crear un fons que atorga un ajut especial d’un milió d’euros a les produccions importants que es roden en català.
Diversos projectes estan en marxa, afavorits per aquests nous ajuts: Pa negre, l’adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor a càrrec d’Agustí Villaronga; Bruc, la versió fílmica de la llegenda d’El timbaler del Bruc; la pel·lícula d’aventures infantils Herois i el film de ciència-ficció Eva. Tam bé s’hi pot acollir l’adaptació de Mecanoscrit del segon origen dirigida per Bigas Luna. Dos d’a quests films, Herois i Pa negre, podrien anar a la Berlinale, segons publicava fa tres setmanes la revista nord-americana Variety.
Menys films, més versió original catalana i produccions comercialment més ambicioses. Aquestes són les tres línies bàsiques dels ajuts establerts fa un any i mig. La futura llei del cinema de Catalunya també preveu la creació d’un fons de foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals.
No hi ha ni un sol gran èxit públic en català. De fet, la pel·lícula amb més espectadors té un perfil de cinema de qualitat: Tres dies amb la família, de Mar Coll, ha obtingut 44.231 espectadors a tot l’Estat (la distribuïdora no té disponibles dades de Catalunya), una xifra elevada pel pressupost i tipus de film, però allunyada dels èxits de taquilla. A més, una part del públic, fora de Catalunya, l’ha vist en versió doblada al castellà. La producció de dibuixos animats dirigida per Miquel Pujol Cher ami ha aconseguit 29.302 espectadors (dades de l’Instituto de Cinematografía i Artes Audiovisuales, ICAA), mentre que V.O.S., de Cesc Gay, ha arribat a 28.499 espectadors a tot l’Estat (ICAA). Tots dos films tenen també versió doblada al castellà.
El documental amb més espectadors d’aquesta llista és Cataluña-Espanya, d’Isona Passola, que ha obtingut 15.836 espectadors, segons Baditri. Aquesta distribuïdora també ha comercialitzat la darrera pel·lícula de Ventura Pons, que ha aconseguit 15.140 espectadors a Catalunya amb A la deriva, el tretzè film en versió original catalana que estrena en els darrers dotze anys.
El documental de Carles Balagué Arropiero també ha venut un nombre considerable d’entrades a Catalunya: 11.395. La resta de pel·lícules del quadre estan per sota dels deu mil espectadors a Catalunya: Bullying, El brau blau, Eloïse, Hollywood contra Franco, Màscares, Mònica del Ra val, Negro Buenos Ai res, Petit indi i Trash.
Lluny del cine fet a Madrid
Un 42% de la producció audiovisual (cinema, televisió, publicitat...) de tot l’Estat es fa a Catalunya, però el mercat del cinema en V.O.C. està molt lluny d’aquest percentatge. Ni tan sols el cinema en versió castellana o altres llengües produït a Catalunya ha tingut un pes excessiu durant el 2009: en destaquen Rec 2, el tercer film més vist, amb 784.951 espectadors, i Mapa dels sons de Tòquio, al dotzè lloc, amb 294.282. Són xifres molt allunyades dels títols en V.O.C. i alhora de les grans produccions espanyoles: Ágora supera els tres milions d’espectadors i Planet 51 està en camí d’arribar als dos milions. A falta de dades d’un film que està funcionant molt bé, Spanish movie, la sorpresa de l’any ha estat Fuga de cerebros, amb 1,16 milions, mentre que Almodóvar, el més mediàtic dels cineastes espanyols, es queda en 682.000 espectadors, en la seva línia habitual. El baile de la victoria, de Fernando Trueba, que representa Espanya als Oscars, porta 109.401 (xifra provisional, encara està en cartell).
La comparació dels films en V.O.C. amb els de la resta de l’Estat de pressupostos similars tampoc és gaire favorable. Celda 211 arriba a 772.836 espectadors. Pagafantas ha tingut 329.395 entrades venudes. I After, producció de temàtica semblant a la catalana Trash, ha tingut 54.941 espectadors.
Teatre i òpera
L’assistència al cinema en versió original catalana tampoc surt gaire ben parada de la comparació amb el teatre i l’òpera a Barcelona. Entre el 14 i el 20 de desembre, Un marit ideal, que es representa al teatre Goya, ha tingut 3.168 espectadors, amb un 90,5% d’ocupació de l’aforament. L’obra dirigida per Josep Maria Mestres i protagonitzada per Sílvia Bel, Mercè Pons, Joel Joan i Abel Folk, ja havia venut més de deu mil entrades abans de l’estrena, el 26 d’octubre. Més espectaculars són les xifres d’Il trovatore, l’ò pera que es representa al Liceu: durant la darrera setmana ha tingut 11.999 espectadors, amb un 87,5% d’ocupació. En poques setmanes, superen de llarg la majoria de pel·lícules.
Augment d’oferta inútil
La paradoxa d’aquestes xifres és que es produeixen en un any en què hi ha hagut un increment molt important de l’oferta en V.O.C. L’any passat, el 2008, es van estrenar tan poques pel·lícules de ficció en aquesta llengua (quatre) que totes van estar nominades a la categoria de llargmetratge de ficció en català dels nous premis Gaudí. Aquest any, hi ha un augment molt significatiu: 14 llargmetratges de ficció, i almenys mitja dotzena de documentals. L’AVUI se’n feia ressò en aquestes pàgines l’11 d’octubre passat, quan vuit pel·lícules en V.O.C. van arribar a coincidir a la cartellera de Barcelona. Toni Badimon, director de Baditri Films, la distribuïdora de quatre d’aquests títols (A la deriva, Arropiero, Cataluña Espanya i Mònica del Raval), afirmava aleshores: “Nosaltres batallem perquè hi hagi un cinema en català i de producció pròpia, el que passa és que la producció és petita i tenim molts problemes. Però si hi ha totes aquestes pel·lícules en cartell, és el resultat d’una estratègia de defensa del cinema català i en català”.
La conselleria de Cultura de la Generalitat ha fet un canvi d’orientació en la política cinematogràfica que pretén capgirar aquesta tendència: aconseguir que èxits com El orfanato es rodin en català. Per aquest motiu, juntament amb Televisió de Catalunya, van crear un fons que atorga un ajut especial d’un milió d’euros a les produccions importants que es roden en català.
Diversos projectes estan en marxa, afavorits per aquests nous ajuts: Pa negre, l’adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor a càrrec d’Agustí Villaronga; Bruc, la versió fílmica de la llegenda d’El timbaler del Bruc; la pel·lícula d’aventures infantils Herois i el film de ciència-ficció Eva. Tam bé s’hi pot acollir l’adaptació de Mecanoscrit del segon origen dirigida per Bigas Luna. Dos d’a quests films, Herois i Pa negre, podrien anar a la Berlinale, segons publicava fa tres setmanes la revista nord-americana Variety.
Menys films, més versió original catalana i produccions comercialment més ambicioses. Aquestes són les tres línies bàsiques dels ajuts establerts fa un any i mig. La futura llei del cinema de Catalunya també preveu la creació d’un fons de foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals.
