Nascut a londres el 1889, Charles Spencer Chaplin, també conegut com a Charlot, va ser una de les personalitats més creatives de l'època del cinema mut i segueix sent un referent per a molts dels actors. El 1936, Chaplin va dirigir, escriure i protagonitzar la pel·lícula Temps Moderns (el títol original és Modern Times), la qual es podrà veure aquest dimecres, dia 17, a partir de les 20 hores a l'Auditori Municipal. La projecció té la peculiaritat que anirà acompanyada per música en directe gràcies a l'actuació del grup Povidona Yodada i forma part del cicle Música en Escena.

Povidona Yodada va iniciar la seva trajectòria com a grup precisament amb la pel·lícula Modern Times, musicant-la per a un concert que van realitzar l'any 2007 a la Jazz Cava de Terrassa. A partir d'aquella actuació van presentar els seus espectacles a diferents cicles de concerts arreu del nostre país. El grup està format per Sergi Sirvent (bateria i trompeta), Quico Mampel (contrabaix i piano) i Marc Florensa (trompeta, piano i bateria). L'entrada a l'espectacle és de 10 euros.

Cinema mut vs sonor
El llargmetratge és un retrat de les condicions desesperades que la classe obrera va haver de suportar en l'època de la Gran Depressió, condicions promogudes, en la visió que en fa la pel·lícula, per l'eficàcia de la industrialització i la producció en cadena, és a dir, de l'anomenat Taylorisme.

El film de Chaplin mostra escenes d'aire futurista de la factoria on treballa Charlot, que podrien haver estat influenciades pel film Metropolis del director Fritz Lang. Temps Moderns és considerada com a un exemple de pel·lícula de crítica social, malgrat que Chaplin va voler sempre treure importància al mèrit que la crítica i el públic li van donar. El director d'El gran dictador, va mostrar-se reticent a passar el cinema sonor, que aleshores començava a imposar-se, i malgrat fer algunes concessions -aquesta pel·lícula va ser la primera en què se sentia la veu del propi Charlot- a les 'majors' va mantenir-se ferm en la defensa del cinema mut.

Temps Moderns va impulsar el sorgiment de tot un cinema del qual directors com Ken Loach en són hereus. El film no ha perdut vigència, i és que l'atur, les condicions i els riscos laborals dels treballadors, els moviments sindicals o el treball en cadena continuen sent d'actualitat.