A principis del segle XX es donava a conèixer, dins l’àmbit terrassenc, un nou idioma universal creat pel polonès Ludwik Zamenhof. Un grup d’entusiastes creava la primera societat esperantista a Terrassa, amb el nom d'«Esperanto Lando», tot i que no aconseguiren arrelar. La celebració d’un Congrés Internacional d’Esperanto a Barcelona va revifar aquelles primeres inquietuds terrassenques fundant el Grup Lumon, que va aglutinar un bon nombre de nous iniciats en la seva inauguració, el 7 de novembre de 1909, amb una sèrie d’actes als quals es convidà les personalitats esperantistes de Barcelona.

L’entusiasme pel nou idioma a la ciutat va fer possible que per la Festa Major de 1912 se celebrés a Terrassa el III Congrés Esperantista Català. Un dels actes fou la imposició del nom de Zamenhof a la coneguda popularment com placeta Saragossa, alhora que s’hi van col·locar dues plaques bilingües. Per a aquest congrés es va editar un segell de propaganda en el qual s’hi veien les siluetes d'edificis destacats de la ciutat. La imatge modificada la podem contemplar a la façana de l’Arxiu Tobella.  L'entitat va adoptar com a escut propi el segell del congrés esperantista, lleugerament retocat.

Al llarg dels anys, el Grup Lumon impartí cursos d’Esperanto a diverses societats i en el seu propi estatge de la Societat Coral Joventut Terrassenca, d’on van sorgir poetes i literats i incansables mestres, com Sebastià Chaler, que amb les seves ensenyances donà fruits, creant-se nous grups esperatistes als pobles dels voltants.
 
Acabada la Guerra Civil es va imposar a la plaça Zamenhof el nom de «Plaza de la Liberación», raó per la qual el nom de l’esperantista va desaparèixer dels vials. 
Després de la Primera Guerra Mundial, esperantistes austríacs i de l'Estat es van posar d’acord per promoure i organitzar l’estada de nens austríacs afectats, necessitats o orfes d’aquella guerra.

A Terrassa el Grup Lumon va tenir cura d'un grup de 55, procedents, principalment, de la ciutat de Graz. La majoria van ser recollides per famílies en cases particulars i també en van allotjar a l’Asil Busquets i l’Hospital de Sant Llàtzer. La seva estada va durar un any, creant-se molts i emotius lligams. Aquest fet va repetir-se després de la Segona Guerra Mundial, quan van arribar 15 nenes austríaques, però en aquella ocasió el promotor va ser Càrites.

La plaça del Doctor Zamenhof

L’any 1951 es va celebrar a Terrassa el XIIè Congrés Nacional d’Esperanto promogut pel grup d’esperanto de la Societat Coral Joventut Terrassenca i coordinat per l’infatigable Sebastià Chaler, alhora vicepresident de la Federació Esperantista Espanyola.

El dia 28 de juliol es van concentrar a la seu social el congressistes, arribats d’arreu de la península i algun de l’estranger, sumant un total de quasi 200 assistents, per dirigir-se tots plegats i en comitiva a l’ajuntament, on van ser rebuts per l’alcalde, Alfons Vallhonrat. 
Després es va inaugurar, a la sala Ràdio Terrassa, una exposició esperantista. Al saló d’actes de l’Institut Industrial va tenir-hi lloc l’obertura del Congrés i el desenvolupament de les diverses sessions al llarg de tres dies. A  la nit es va celebrar un concert amb Miquel Farré al piano i l’actuació de la Coral Joventut Terrassenca.
  El dia següent, 29 de juliol, com a actes complementaris al congrés, els assistents, després d’una solemne missa, van visitar les esglésies de Sant Pere i la Llar de l’Ancianitat. Al migdia es va celebrar als salons de Gran Casino un gran àpat oficial, en el qual la soprano terrassenca Esperança Mosteiro oferí un concert, cantant, també, l’himne esperantista. Acabades les sessions de la tarda del congrés, els presents foren obsequiats amb un festival folklòric als jardins del Círcol Egarenc, aleshores seu del Frente de Juventudes.

L’últim dia del congrés, a més de la clausura, els assistents foren convidats a visitar el Museu Tèxtil Biosca, algunes indústries terrassenques i una excursió a Montserrat, tancant-se el comiat a la seu de la Societat Coral Joventut Terrassenca. 

El 6 de setembre de 1959 s’inaugurava una nova plaça al barri de Ca n’Aurell, darrera del Parc de Sant Jordi, aprofitant l’espai recobert del torrent del Batlle. A aquesta plaça se li va posar el nom de Doctor Zamenhof. Una placa, col·locada prop la cruïlla amb el carrer Pare Llaurador, portava esculpit el nom del lingüista i una fulla de llorer. Amb aquest acte es retornava, vint anys després, el nom del creador de l’esperanto al nomenclàtor de la ciutat. Actualment la placa està al mig de la plaça.