No et vesteixis per sopar, de Marc Camoletti
Pel Grup de Teatre d’El Social
Diumenge, 10 d’abril de 2016
Sala de Dalt d’El Social

En Bernat, aprofitant que la dona se’n va a passar el cap de setmana amb la seva mare, decideix fer una festa a casa. Una festa per presentar al seu millor amic, en Robert, la seva amant, la Susi. Com que no serà una vetllada qualsevol, ha contractat fins i tot el servei d’una cuinera. Però tot es complica quan la dona d’en Bernat decideix, finalment, no marxar.

Aquest és el punt de partida de No et vesteixis per sopar, comèdia d’embolics de Marc Camoletti. D’embolics, mai més ben dit, perquè la cosa s’enreda de valent. L’obra té una trama, unes situacions i uns diàlegs molt enginyosos. El riure està garantit.

A casa nostra es va fer famosa a partir de l’estrena, protagonitzada per Joan Pera, Amparo Moreno i Carles Canut, l’any 1993 al Teatre Condal. Abans d’entrar a la Sala de Dalt del Social, em preguntava si després de gairebé 25 anys de l’estrena a Barcelona, i de més de 30 que l’autor el va escriure, aquest vodevil podia continuar funcionant. El meu dubte, després de veure el muntatge del grup del Social, es va esvair. La representen de meravella i el públic, que omplia la sala de gom a gom, es va fer un fart de riure.

Analitzem-la una mica. La versió del text que ens ofereix el grup del Social és una adaptació molt encertada. Han traslladat els diàlegs a la societat catalana (l’obra és escrita originalment en francès), incloent referències al Barça, l’Espanyol, la Creu Roja o els Mossos d’Esquadra, i també l’han actualitzat, suprimint tot allò que era de moda o funcionava fa 30 anys, però avui dia ja no s’entendria. Un altre encert és no fer cap entreacte i oferir l’obra d’una tirada. Això permet reduir el temps total de l’espectacle i no tallar de cop ni el ritme ni la tensió creixent. Vaja, no rebaixar el soufflé. Lligat amb tot això, han prescindit d’un personatge secundari (el marit de la cuinera), que només sortia al final i ho han substituït per una ràpida trucada. Una actualitzada i bona versió del text. És de felicitar el director, Jaume Pérez, per tot plegat.
  L’escenografia reprodueix de forma realista el saló principal d’una casa rural de gent acomodada. Està treballada fins a l’últim detall i permet a l’espectador entrar de ple dins d’aquest saló. Una escenografia tradicional i tan fidedigna que resulta poc portable per anar de gira, cosa que els recomano. Això no és una crítica, al contrari. Considero que val la pena donar a conèixer l’espectacle més enllà de la nostra ciutat i per això potser caldria pensar en una escenografia més lleugera o esquemàtica. 

L’únic aspecte feble, en l’apartat tècnic, el trobo en els efectes sonors (el timbre de la porta o el soroll de cotxe). No s’acorden amb la qualitat general del muntatge. Millorar-los seria la cirereta del pastís. La il·luminació també s’hauria de retocar, sobretot la del costat dret de l’espectador.      

Anem al plat fort, la interpretació de les 3 actrius i els 2 actors. Felicito novament el director: ha aconseguit un equilibri fantàstic. En una obra on trobem dos personatges protagonistes estridents, amb uns diàlegs i situacions més còmiques que la resta (el de l’amic- en Robert- i el de la cuinera- la Susanna-), es fa molt difícil que els altres destaquin. Doncs en aquesta versió del Social, puc afirmar que tots estan en un gran i mateix nivell. No trobem papers comparsa o al servei dels més còmics. Això demostra un esforç de grup i de la direcció. Felicitats.

Per papers, els més difícils pel que acabo de comentar són els del marit, en Bernat (Robert Rué), i la seva dona, la Josefina (Margarida Fabregat). Tots dos estan esplèndids. Destaco la seva presència a l’escenari, la dicció perfecta i la naturalitat a l’interpretar, sobretot la Margarida Fabregat. Demostren ofici i veterania. Creen uns personatges creïbles, tot i trobar-nos davant d’una esbojarrada comèdia, i que contrasten positivament amb els més estridents.

En Robert Rué és aquell marit superat per les circumstàncies que sempre aconsegueix sortir endavant gràcies a les ocurrències i “ajudes” del seu amic, en Robert (Ferran Dinarès), que de vegades encara emboliquen més la troca. La Margarida Fabregat és la dona astuta, múrria i desconfiada que sota la pell de xai amaga un llop. La cuinera contractada per en Robert, la Susanna (Ignàsia Martí), és un d’aquests papers estripats. Una cuinera gens convencional que sap adaptar-se a tots els embolics i treure’n benefici. La Ignàsia anà de menys a més, construint un personatge esbojarrat, però molt simpàtic i enèrgic que fa riure només amb el seu posat o amb la mirada. La Ignàsia genera “bon rotllo” a l’escenari. 
 

En Ferran Dinarès construeix, amb el seu Robert, el paper més estripat de tots. Com ens té acostumats, amb les seves reaccions, les mirades, la manera tan personal de dir i els comentaris de collita pròpia que fa, es guanya la rialla del públic. És el personatge que permet més excessos perquè és l’ase dels cops, aquell a qui posen més vegades espasa contra la paret, el que passa per més trifulgues... i que sempre és capaç de sortir-ne o de complicar-ho encara més. En Dinarès ho broda, el paper li va com anell al dit. El moment sublim el trobem en l’explicació que fa al final de l’obra de tots els embolics.

La Gemma Vall fa el personatge de la Susi, la jove amant d’en Bernat, que també ha de fingir per intentar salvar la situació, fins al punt de fer d’improvisada cuinera. La Gemma fa un paper fresc, sensual i sense complexos. 

En definitiva, No et vesteixis per sopar del Social és un espectacle molt ben ajustat i amb un bon ritme, que tal com diu al programa de mà, el seu màxim objectiu és fer riure i que el públic passi una bona estona. Objectiu assolit, doncs.

Si aquest és també el vostre propòsit, teniu un parell de caps de setmana més (16-17 i 23-24 d’abril) per gaudir de l’obra. 

Al final de l’espectacle vaig parlar amb en Jaume Pérez. Va tenir un record pel desaparegut Pere Vilagrassa que el 2002 ja la va dirigir al mateix Social. D’aquell muntatge, 3 actors repeteixen en l’actual. El vaig animar a dur de gira l’espectacle. Farien riure molta gent i riure és molt sa.

Repartiment
Bernat: Robert Rué; Josefina: Margarida Fabregat; Robert: Ferran Dinarès; Susanna: Ignàsia Martí;  Susi: Gemma Vall.  
Escenografia: Miquel Gabarró, Jaume Pérez, Miquel García Jr.  
Il·luminació i So: Josep Colom i Pep Vall
Vestuari: Margarida Fabregat i Sílvia Comellas
Direcció: Jaume Pérez.    
Durada: 1 hora i 40 minuts, en un acte.

Eloi Falguera
Director i autor