Terrassa comptarà després de l'estiu amb una nova proposta de turisme cultural. Es tracta del projecte “La ruta de la llana”, una nova iniciativa que neix amb la voluntat de mostrar el recorregut de la llana des de la seva arribada en bales a la ciutat fins a l'obtenció del teixit acabat. Un trajecte que passa per una sèrie d'edificis i espais emblemàtics formen part d'un llegat que va marcar la història de la ciutat de Terrassa.
Cinc punts clau
Així doncs, la ruta es distribueix en cinc grans espais. Arrenca a l'Estació del Nord. Un punt estratègic dins la xarxa industrial de la ciutat, ja que era el lloc on arribaven els trens carregats amb la llana procedent de Castella i Extremadura i el carbó necessari per fer funcionar les fàbriques. Un cop arribava la llana a la ciutat, es distribuïa a vàries empreses. Una d'elles era l'Acondicionamineto Tarrasense, l'actual edifici del Centre Tecnològic Leitat. Oferien el servei de condicionament de les fibres tèxtils, principalment de la llana. Era un espai regulador, on es conservaven les bales durant un temps perquè perdessin la possible humitat afegida, s'assecaven per mitjà d'estufes i posteriorment es tornaven a pesar per certificar al comprador que el pes que comprava era el correcte. Un d'aquests compradors eren els industrials del vapor Aymerich, Amat i Jover, seu de l'actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Originàriament era una empresa on es realitzava el cicle complet, des de l'arribada de les bales de llana fins a la sortida del teixit acabat. El quart espai de la ruta porta als visitants a la Casa Alegre de Sagrera. Un clar exemple de casa pertanyent a la burgesia industrial de la ciutat. La família va comprar la casa al carrer Font Vella per edificar-hi la primera casa pairal de la ciutat. I finalment, el trajecte acaba al Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Un edifici que compta amb un arxiu de més de 20.000 peces de tots els estils i èpoques i que actualment es dedica a recollir i conservar el patrimoni tèxtil de la ciutat.
Precisament, Eulàlia Morral, actual directora del museu és una de les persones que més ha treballat perquè aquest projecte fos una realitat. “Tot arriba. Terrassa necessitava reflectir el seu passat llaner d'alguna manera”. Un altre actor principal dins d'aquest projecte és Javier Sánchez, coordinador del projecte a nivell nacional Rutas de la lana. Gràcies a un conveni entre l'associació que ell representa i la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya-XATIC, a la qual pertany Terrassa, aquest itinerari turístic ha pogut ser una realitat.
Les persones interessades en rebre més informació sobre les visites es poden adreçar a l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa situada al Raval de Montserrat o visitar la web municipal.
Cinc punts clau
Així doncs, la ruta es distribueix en cinc grans espais. Arrenca a l'Estació del Nord. Un punt estratègic dins la xarxa industrial de la ciutat, ja que era el lloc on arribaven els trens carregats amb la llana procedent de Castella i Extremadura i el carbó necessari per fer funcionar les fàbriques. Un cop arribava la llana a la ciutat, es distribuïa a vàries empreses. Una d'elles era l'Acondicionamineto Tarrasense, l'actual edifici del Centre Tecnològic Leitat. Oferien el servei de condicionament de les fibres tèxtils, principalment de la llana. Era un espai regulador, on es conservaven les bales durant un temps perquè perdessin la possible humitat afegida, s'assecaven per mitjà d'estufes i posteriorment es tornaven a pesar per certificar al comprador que el pes que comprava era el correcte. Un d'aquests compradors eren els industrials del vapor Aymerich, Amat i Jover, seu de l'actual Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Originàriament era una empresa on es realitzava el cicle complet, des de l'arribada de les bales de llana fins a la sortida del teixit acabat. El quart espai de la ruta porta als visitants a la Casa Alegre de Sagrera. Un clar exemple de casa pertanyent a la burgesia industrial de la ciutat. La família va comprar la casa al carrer Font Vella per edificar-hi la primera casa pairal de la ciutat. I finalment, el trajecte acaba al Centre de Documentació i Museu Tèxtil. Un edifici que compta amb un arxiu de més de 20.000 peces de tots els estils i èpoques i que actualment es dedica a recollir i conservar el patrimoni tèxtil de la ciutat.
Precisament, Eulàlia Morral, actual directora del museu és una de les persones que més ha treballat perquè aquest projecte fos una realitat. “Tot arriba. Terrassa necessitava reflectir el seu passat llaner d'alguna manera”. Un altre actor principal dins d'aquest projecte és Javier Sánchez, coordinador del projecte a nivell nacional Rutas de la lana. Gràcies a un conveni entre l'associació que ell representa i la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya-XATIC, a la qual pertany Terrassa, aquest itinerari turístic ha pogut ser una realitat.
Les persones interessades en rebre més informació sobre les visites es poden adreçar a l'Oficina de Turisme de l'Ajuntament de Terrassa situada al Raval de Montserrat o visitar la web municipal.
