Josep Vallhonrat tenia en possessió una obra de l'artista terrassenc Jacint Morera per una sèrie de casualitats. Ell mateix explicava l'anècdota: “em va tocar portar-lo a Rubí en tren, sota l'aixella”. Era un regall de Morera al seu cap d'aleshores, el poeta d'Igualada Joan Llacuna. Quan aquest va morir, la seva filla Teresa es va haver de desfer d'algunes pertinences del poeta, i regalà el quadre de Morera a Josep Vallhonrat.
Des d'avui, el quadre “Sagrat Cor” passa a formar part del fons del Museu de Terrassa. N'ha fet entrega avui a la Casa Alegre de Sagrera, amb presència de l'Alcalde i del Regidor de Cultura, Amadeu Aguado. Tot i que encara no se li ha destinat un lloc, s'espera poder-lo exposar en alguna exposició temporal.
L'obra està feta amb una tècnica experimental, en què Morera combinà el pigment amb “cimentol” sobre una base de fibrociment (uralita). Els colors utilitzats són pastel, i té la particularitat que està pintat per davant i per darrera, des d'on es pot contemplar també la figura de la Verge, a tall d'esbós.
Jacint Morera (1915-1989) fou un pintor inquiet que ben aviat es decantà per les tendències més avantguardistes, que li permetien investigar tècniques pictòriques innovadores. La barreja de cimentol i pigment li oferia la possibilitat de fer un traç esquemàtic i gruixut, però alhora molt expressiu per la seva densitat. Combinat amb un dibuix simbòlic (les extremitats, les siluetes) confereixen a l'obra un estil molt personal. Fou amb aquesta tècnica, aplicada sobre fusta, amb què Jacint Morera va guanyar la primera edició del Premi Ciutat de Terrassa de Pintura amb l'obra “L'Odissea”, que ara es troba a l'Ajuntament de la ciutat. L'Odissea data del 1958, igual que el treball que s'ha entregat avui al Museu de Terrassa.
Tot i la innovació en les tècniques, Morera es mostrà més aviat tradicional en les temàtiques, apostant sovint per qüestions religioses, tot i que des d'una vessant humanística. És el cas de l'obra “Sagrat Cor”, en què es pot veure la figura de la Mare de Déu. El fet que l'obra estigui feta sobre un suport de fibrociment, popularment conegut com uralita, va crear certs dubtes als responsables del Museu, pel seu alt contingut en amiant, un producte elevadament tòxic. Després d'informar-se, però, asseguren que el producte només és contamintant si es manipula i es trenca, i que per tant no constituirà cap risc per al Museu ni la ciutat.
Des d'avui, el quadre “Sagrat Cor” passa a formar part del fons del Museu de Terrassa. N'ha fet entrega avui a la Casa Alegre de Sagrera, amb presència de l'Alcalde i del Regidor de Cultura, Amadeu Aguado. Tot i que encara no se li ha destinat un lloc, s'espera poder-lo exposar en alguna exposició temporal.
L'obra està feta amb una tècnica experimental, en què Morera combinà el pigment amb “cimentol” sobre una base de fibrociment (uralita). Els colors utilitzats són pastel, i té la particularitat que està pintat per davant i per darrera, des d'on es pot contemplar també la figura de la Verge, a tall d'esbós.
Jacint Morera (1915-1989) fou un pintor inquiet que ben aviat es decantà per les tendències més avantguardistes, que li permetien investigar tècniques pictòriques innovadores. La barreja de cimentol i pigment li oferia la possibilitat de fer un traç esquemàtic i gruixut, però alhora molt expressiu per la seva densitat. Combinat amb un dibuix simbòlic (les extremitats, les siluetes) confereixen a l'obra un estil molt personal. Fou amb aquesta tècnica, aplicada sobre fusta, amb què Jacint Morera va guanyar la primera edició del Premi Ciutat de Terrassa de Pintura amb l'obra “L'Odissea”, que ara es troba a l'Ajuntament de la ciutat. L'Odissea data del 1958, igual que el treball que s'ha entregat avui al Museu de Terrassa.
Tot i la innovació en les tècniques, Morera es mostrà més aviat tradicional en les temàtiques, apostant sovint per qüestions religioses, tot i que des d'una vessant humanística. És el cas de l'obra “Sagrat Cor”, en què es pot veure la figura de la Mare de Déu. El fet que l'obra estigui feta sobre un suport de fibrociment, popularment conegut com uralita, va crear certs dubtes als responsables del Museu, pel seu alt contingut en amiant, un producte elevadament tòxic. Després d'informar-se, però, asseguren que el producte només és contamintant si es manipula i es trenca, i que per tant no constituirà cap risc per al Museu ni la ciutat.
