De tot l’abecedari, sembla que la L és la lletra majoritàriament triada pels experts per definir el traç de la gràfica que dibuixarà l’economia catalana en els pròxims mesos. L també de vehicle lent, ja que a la caiguda demolidora que es deixa notar des de fa més d’un any (vegeu gràfics), si hem de fer cas als analistes, s’hi sumarà la persistència de l’activitat en nivells sota mínims durant una bona temporada.
Aquesta perspectiva astènica contrasta amb la dels responsables econòmics espanyols, tant el president Rodríguez Zapatero, com la ministra d’Economia, Elena Salgado, que veuen factibles brots de represa a partir del segon semestre, ni que sigui en taxes intertrimestrals.
Si bé és cert que les dades de creixement del primer semestre en conceptes com producció industrial, habitatges iniciats o matriculacions de vehicles, s’han temperat, el balanç de tot l’any, com explica Eduard Berenguer, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, “és negatiu”. Berenguer, que tem que ens trobem en una situació anàloga a la del Japó, amb “gairebé una dècada perduda”, atribueix part de la moderació en la davallada als ajuts públics i les polítiques de despesa de les diferents administracions, que “continuaran sent imprescindibles” per apuntalar algun sector.
Pel que fa a les activitats més implicades en la recessió espanyola, Berenguer creu que “la construcció continuarà a la gelera, amb poca activitat” i que les vendes de pisos tampoc es revifaran “perquè els preus no han caigut prou”.
Per al sector financer, el pronòstic de l’acadèmic sembla la previsió continuista d’un meteoròleg: “No hi haurà canvis significatius en la situació general”, ja que “el crèdit continuarà restringit per a les pimes”, que no tenen “el recurs de les emissions de bons i obligacions que estan salvant les grans companyies”.
En aquest panorama, només el sector turístic podria donar alguna alegria. Per Berenguer, la recuperació internacional actua a favor d’aquesta millora, però caldrà estar pendent de la cotització de la lliura i de la pressió de l’oferta en països emergents.
Tot plegat, per Guillem López Casasnovas, catedràtic de la UPF, porta l’administració a un dilema bàsic: “Mantenir l’acció anticíclica amb dèficits públics reiterats o iniciar el sanejament pressupostari”. El debat sobre quina política triar vindrà marcat, segons el catedràtic, “pels requeriments de la UE”.
I al bell mig, Catalunya, “amb el futur econòmic lligat a l’exportació europea i amb una política econòmica encaixada dins l’estatal”, recorda López Casasnovas, per qui l’èxit dependrà de la capacitat de “treure benefici de la demanda exterior recuperada i de mantenir les rendes internes, tot i l’atur”.
Aquesta perspectiva astènica contrasta amb la dels responsables econòmics espanyols, tant el president Rodríguez Zapatero, com la ministra d’Economia, Elena Salgado, que veuen factibles brots de represa a partir del segon semestre, ni que sigui en taxes intertrimestrals.
Si bé és cert que les dades de creixement del primer semestre en conceptes com producció industrial, habitatges iniciats o matriculacions de vehicles, s’han temperat, el balanç de tot l’any, com explica Eduard Berenguer, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, “és negatiu”. Berenguer, que tem que ens trobem en una situació anàloga a la del Japó, amb “gairebé una dècada perduda”, atribueix part de la moderació en la davallada als ajuts públics i les polítiques de despesa de les diferents administracions, que “continuaran sent imprescindibles” per apuntalar algun sector.
Pel que fa a les activitats més implicades en la recessió espanyola, Berenguer creu que “la construcció continuarà a la gelera, amb poca activitat” i que les vendes de pisos tampoc es revifaran “perquè els preus no han caigut prou”.
Per al sector financer, el pronòstic de l’acadèmic sembla la previsió continuista d’un meteoròleg: “No hi haurà canvis significatius en la situació general”, ja que “el crèdit continuarà restringit per a les pimes”, que no tenen “el recurs de les emissions de bons i obligacions que estan salvant les grans companyies”.
En aquest panorama, només el sector turístic podria donar alguna alegria. Per Berenguer, la recuperació internacional actua a favor d’aquesta millora, però caldrà estar pendent de la cotització de la lliura i de la pressió de l’oferta en països emergents.
Tot plegat, per Guillem López Casasnovas, catedràtic de la UPF, porta l’administració a un dilema bàsic: “Mantenir l’acció anticíclica amb dèficits públics reiterats o iniciar el sanejament pressupostari”. El debat sobre quina política triar vindrà marcat, segons el catedràtic, “pels requeriments de la UE”.
I al bell mig, Catalunya, “amb el futur econòmic lligat a l’exportació europea i amb una política econòmica encaixada dins l’estatal”, recorda López Casasnovas, per qui l’èxit dependrà de la capacitat de “treure benefici de la demanda exterior recuperada i de mantenir les rendes internes, tot i l’atur”.
