El RCD Espanyol és la seva feina i, alhora, el club que porta al cor. Xavi Salvatella, perico en el futbol i ratllat fins a la medul·la en l'hoquei, és el director de comunicació de l'Espanyol. Egarenc i egarista, Xavi Salvatella té la sang blanc-i-blava. És de l'Espanyol i del Club Egara des que va néixer, "per tradició familiar", diu.

Com a jugador d'hoquei, abans de penjar l'estic encara molt jove -per recomanació mèdica- va compartir vestidor amb jugadors de la talla de David Alegre, Quico Cortés, Pau Quemada o Santi Freixa, amb els quals va ser campió d'Europa sub-16 i sub-18. Salvatella va estudiar Dret i Periodisme, i va començar a col·laborar en diversos mitjans vinculats a l'Espanyol. Juntament amb Ferran Martínez, "gran amic i gran periodista", va crear el gabinet de comunicació i premsa del Club Egara. "Va ser la crida de la comunicació corporativa", explica.

Va marxar a Madrid a estudiar un màster i va entrar a treballar a una agència de comunicació i, més tard, en el món de la comunicació política. Fa un any i mig li van oferir ser el director de comunicació de l'Espanyol, i no ho va dubtar ni un sol moment. Va tornar a viure a Terrassa i va incorporar-se al club "perico".

-Se sap a l'Espanyol que va ser un dels primers equips d'hoquei del país?
Sí, ho sap. M'he fet càrrec que se sàpiga que l'Espanyol va ser una peça important en l'expansió inicial de l'hoquei a Catalunya. L'hoquei no té la rellevància social ni l'atenció mediàtica que voldríem, i els que el coneixem hem d'intentar fer saber els seus orígens, perquè sense conèixer els orígens no s'entén mai la realitat present i futura. 

-L'hoquei juga bé les seves cartes en la comunicació?
No hem sabut entre tots, ni clubs, ni federacions ni els esportistes, fer de l'hoquei un esport mediàtic. Per tenir atenció social primer has de tenir atenció mediàtica. I crec que no s'ha donat, en molts moments, la imatge de ser un esport seriós com perquè els grans mitjans de comunicació se'n facin ressò.

-Això de ser de l'Espanyol i de l'Egara... és pels colors?
S'explica tot des de la tradició familiar. El meu besavi Jacint Badiella va ser un dels fundadors del club i des d'aleshores tota la meva família ha tingut vinculació amb l'Egara, i el meu pare va arribar a ser-ne president. És veritat, però, que el meu avi patern, Josep Salvatella, és fundador de l'Atlètic. És una d'aquestes coincidències que té l'hoquei terrassenc, que demostren que som tots del mateix poble. El sentiment "perico" s'explica pel mateix. Poques hores després de néixer, el meu padrí, Jacint Ramon Salvatella, em va fer soci de l'Espanyol i em va pagar el carnet fins als 18 anys. I després me l'he continuat pagant jo, òbviament. És un sentiment diferencial. M'agrada que els colors coincideixin, així no m'he de canviar de camisa.

-Ha estat també al capdavant de la comunicació del Club Egara. Té a veure aquell departament amb el de l'Espanyol?
La proactivitat del departament de premsa de l'Egara ha de ser màxima per intentar que el club surti als mitjans. A l'Espanyol hem de tenir el mateix interès però, en ser un club d'elit, ja tens una atenció mediàtica. És la gran diferència. La comunicació sempre respon al mateix: intentar projectar els valors que més interessa que conegui la societat per fer que el club tingui la millor imatge possible. La meva feina a l'Espanyol es resumeix en això. S'ha de ser versàtil, tutelar tot el que comunica el club, s'han de fer les gestions amb els periodistes i els mitjans,  assessorar els portaveus del club per assolir una confluència d'opinions... Les notícies no són sempre bones, però s'ha de vetllar perquè el discurs sigui el millor possible per al club.

-Què fa quan, com va passar recentment, un periodista escampa rumors que apunten una manipulació dels partits?
És un gran exemple de comunicació de crisi vinculada a una entitat esportiva d'elit. Són molt mediàtiques i tenen un gran impacte social. Quan hi ha un episodi així activem la situació de crisi. S'avisen les persones responsables del dia a dia del club i s'activen les funcions que ha de fer el gabinet per evitar que la imatge del club quedi tacada.