Més enllà del resultat final (una eliminació previsible contra un rival més potent en tots els sentits) l’Egara ha fet una temporada formidable en què ha justificat amb escreix l’etiqueta d’equip favorit fins al punt d’arribar a les semifinals. Després de perllongar una mica més el somni i de vèncer el Club de Campo a casa (2-1), les madrilenyes van rendibilitzar al màxim el factor pista per anotar-se dos triomfs seguits (3-0 i 5-1) i accedir a la final, en la qual es veuran les cares amb la Reial Societat.
Aguanten una part
En el segon partit, les noies que dirigeix Patricio Keenan van mostrar caràcter i determinació en la primera meitat, en què van saber aturar les envestides del Club de Campo. Però les madrilenyes, empeses pel seu públic i amb la urgència de remuntar el 0-1 de l’eliminatòria, van assetjar la porteria ratllada fins que van obtenir la recompensa. Dos gols d’Amparo Gil i un de Montse Cruz forçaven el tercer partit.
A remolc des del principi
L’enfrontament decisiu no va tenir res a veure amb el segon duel. El Club de Campo va forçar la màquina des del xiulet inicial i, en conseqüència, es va avançar al marcador gràcies a un penal córner transformat per Yurena Panadero al minut 6. Un gol tan matiner hauria desmuntat la majoria d’equips però l’Egara no va defallir i fins i tot va poder empatar en un penal córner que va sortir fora. En el minut 11, Bárbara Malda va col·locar el 2-0 i Carla Rebecchia va anotar el tercer a deu minuts per al descans.
L’Egara havia de protagonitzar una gesta de proporcions bíbliques que anava molt més enllà d’una utopia o un miracle. Però la fe també necessita una mínima dosi de fortuna i les terrassenques no la van tenir. Al 41, Montse Cruz liquidava el matx (4-0) poc després que l’Egara desaprofités un altre penal córner.
Rebecchia va inflar el marcador al 46 al superar la jove portera Mariona Girabent a qui Keenan va donar una oportunitat. El marcador ja pesava com una llosa però Carola Salvatella encara va poder fer el gol de l’honor al final. Una derrota que en cap cas embruta gens ni mica la gran temporada de l’Egara.
Aguanten una part
En el segon partit, les noies que dirigeix Patricio Keenan van mostrar caràcter i determinació en la primera meitat, en què van saber aturar les envestides del Club de Campo. Però les madrilenyes, empeses pel seu públic i amb la urgència de remuntar el 0-1 de l’eliminatòria, van assetjar la porteria ratllada fins que van obtenir la recompensa. Dos gols d’Amparo Gil i un de Montse Cruz forçaven el tercer partit.
A remolc des del principi
L’enfrontament decisiu no va tenir res a veure amb el segon duel. El Club de Campo va forçar la màquina des del xiulet inicial i, en conseqüència, es va avançar al marcador gràcies a un penal córner transformat per Yurena Panadero al minut 6. Un gol tan matiner hauria desmuntat la majoria d’equips però l’Egara no va defallir i fins i tot va poder empatar en un penal córner que va sortir fora. En el minut 11, Bárbara Malda va col·locar el 2-0 i Carla Rebecchia va anotar el tercer a deu minuts per al descans.
L’Egara havia de protagonitzar una gesta de proporcions bíbliques que anava molt més enllà d’una utopia o un miracle. Però la fe també necessita una mínima dosi de fortuna i les terrassenques no la van tenir. Al 41, Montse Cruz liquidava el matx (4-0) poc després que l’Egara desaprofités un altre penal córner.
Rebecchia va inflar el marcador al 46 al superar la jove portera Mariona Girabent a qui Keenan va donar una oportunitat. El marcador ja pesava com una llosa però Carola Salvatella encara va poder fer el gol de l’honor al final. Una derrota que en cap cas embruta gens ni mica la gran temporada de l’Egara.
