Josep Rull i Pere Navarro Foto: Adrià Costa

El joc de declaracions i contradeclaracions dels darrers dies entre CiU i PSC ha entrat en una espiral d'ofensiva total, de guerra sense quarter entre els estats majors de Còrsega i de Nicaragua.

El PSC ha trobat un cap de pont que li permet anar sobrat de munició, les declaracions refractàries del líder d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, respecte el procés sobiranista. Unes opinions que els socialistes interpreten i escampen com a divergències evidents entre CDC i UDC, i en concret, dels colíders de la federació sobiranista, Artur Mas i Duran i Lleida.

En aquest sentit, l'ofensiva és total, per una banda les picades d'ull del primer secretari del PSC cap a Duran i les lloances de Maurici Lucena cap el líder demòcrata-cristia. Uns afalacs que han arribat al punt d'oferiments de pactes del mateix Navarro amb Unió o amb diputats convergents "preocupats". Ofertes després de transcendir una reunió entre Navarro i Duran aquesta setmana.

Pel que fa a la banda convergent, s'hi tornen i amb tota l'artilleria assenyalant el que consideren diferències "sagnants" dins el PSC a la vista del procés sobiranista. Així, el vicesecretari de Coordinació Institucional, Lluís Corominas, recordava ahir  que el PSC ja ha apuntat  altres vegades al sí de la federació i "cada vegada que ho han intentant han fracassat", ja que CiU s'ha presentat 30 anys i sempre ha guanyat les eleccions. "Millor que es miri a casa seva", va recomanar a Pere Navarro i Maurici Lucena.

"Farien bé de mirar-se ells mateixos perquè en aquest cas no són evidents, sinó que són sagnants", va etzibar Corominas en un to vehement tot recordant les dissidències internes tant d'opinions, com de quadres territorials obertament sobiranistes a posada en marxa de campanyes pel No a l'Hospitalet del Llobregat que el partit intenta amagar.

Per la seva banda, Josep Rull, secretari d'organització i secretari general de CDC en funcions, treu transcendència a les trobades entre Duran i Navarro perquè ell mateix s'hi va reunir ara fa tres setmanes. Els fronts són oberts i la trinxera del sobiranisme permet als dos partits mantenir una guerra de desgast permanent que es trasllada a la gestió parlamentària del dia a dia.