12
de desembre
de
2016, 13:55
Actualitzat:
19:17h
La municipalització de l’aigua a Terrassa es troba, ara mateix, en punt mort per la decisió del jutge d’aturar el procés, després que admetés a tràmit el recurs contenciós-administratiu de l’empresa gestora, Mina Pública d’Aigües de Terrassa, contra la reversió dels béns i la pròrroga forçosa que havia aprovat l’Ajuntament el passat dia 1.
La companyia ja havia presentat recursos a l’Ajuntament, concretament, contra les condicions de la pròrroga forçosa que imposava el consistori, que allargava el servei durant sis mesos sota la supervisió dels tècnics municipals. També havia recorregut la llista de béns que havien de retornar-se a l’Ajuntament; segons Mina, hi ha una part de la xarxa de distribució que hauria de continuar sent de l’empresa, perquè ja existia des d’abans del 1941, quan es va signar el contracte que ha acabat aquest divendres.
De fet, els orígens de Mina com a distribuïdora d’aigua a Terrassa daten del 1842, quan va néixer per portar aigua a les indústries que naixien a la ciutat. La companyia afirma que la majoria de canalitzacions i mines de l’època les va construir o bé les va comprar l’empresa, i que, com a tal, tot el que estigués fet abans del 1941 és de la seva propietat: bàsicament, les canonades de la part més antiga de la ciutat.
La companyia també ha posat altres entrebancs, sobretot legals, una actitud que l’Ajuntament ha titllat d’obstruccionista, en no entregar, segons el consistori, tota la documentació que requeria a l'empresa per a fer el traspàs del servei. Mina s’ha defensat dient que sí que ha entregat tot el que se li ha demanat, i que les úniques dades que no ha donat a l’Ajuntament són les nòmines dels treballadors i les dades més personals dels clients, com el compte bancari, perquè això, diuen, només s’ha de fer quan es faci efectiu el traspàs.
La posició de l’empresa, en tot moment i tot i la manca evident de diàleg és, com van explicar el seu president, Marià Galí, i el seu director general, Josep Lluís Armenter, la creació d'una societat mixta entre l'empresa i l'Ajuntament, que seria, segons ells, beneficiosa per a les dues parts i podria acabar també amb la municipalització al final del nou contracte, que seria d’uns 25 anys.
Preguntats per La Torre, Mina ha insistit aquest dilluns que el jutge obliga l'Ajuntament "a no portar a terme actes executius dels acords" fins que no es resolgui la petició de mesures cautelars. És a dir, que el jutge encara no ha decidit si atura el procés, però ho està fins que no ho aclari.
L'empresa també afirma que, de moment, no han rebut cap resposta del consistori ni tenen constància de cap acció, i que el seu compromís és el de continuar prestant el servei a la ciutat amb tota normalitat, com fins ara.
L'Ajuntament, determinat a municipalitzar el servei
Per la seva banda, l'Ajuntament de Terrassa va afirmar divendres al vespre que el contracte s’havia acabat – finalitzava el 9 de desembre – i que continuaria endavant amb el traspàs del servei d’aigua, encara que la justícia els obligui a aturar-lo, una decisió que encara pot recórrer.
La majoria política a l'Ajuntament és clara, amb 19 dels 27 regidors a favor de la gestió pública del servei. El PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP s'han expressat a favor que sigui el consistori qui gestioni el servei, mentre que els tres regidors de CDC, socis de govern dels socialistes, han expressat dubtes sobre el sistema de gestió, i els altres dos partits de la oposició, Ciutadans i PP, sí que s’han decantat per continuar amb la gestió privada, tot i que, evidentment, supervisada per l’Ajuntament.
L'afer de l'aigua a Terrassa, a més, ha estat carregat de polèmiques, des de les suposades amenaces rebudes per l'alcalde fins a la forma de consulta ciutadana, expressada finalment en un marc de debat i no en una consulta amb vots. A més, el procés ja ha vist com altres actors importants de la ciutat entraven en joc: la Cecot, la Cambra de Comerç i la Cambra de la Propietat, tres poders fàctics de Terrassa, han mostrat el seu suport a Mina i al model de gestió mixta.
Així doncs, què passa ara amb l’aigua de Terrassa? El que és clar és que les aixetes de la ciutat no deixaran de brollar, i els ciutadans continuaran pagant les factures a Mina. L’empresa continuarà gestionant el servei mentre l'Ajuntament no estigui en condicions d'assumir el servei. El que és incert són les condicions que tindrà l’empresa: en principi, el consistori havia imposat una pròrroga forçosa a Mina fins l'estiu del 2017, per la qual totes les decisions, com les contractacions, haurien de passar per l’Ajuntament, però la decisió del jutge, de moment, ho ha aturat i el contracte continua com fins ara.
La companyia ja havia presentat recursos a l’Ajuntament, concretament, contra les condicions de la pròrroga forçosa que imposava el consistori, que allargava el servei durant sis mesos sota la supervisió dels tècnics municipals. També havia recorregut la llista de béns que havien de retornar-se a l’Ajuntament; segons Mina, hi ha una part de la xarxa de distribució que hauria de continuar sent de l’empresa, perquè ja existia des d’abans del 1941, quan es va signar el contracte que ha acabat aquest divendres.
De fet, els orígens de Mina com a distribuïdora d’aigua a Terrassa daten del 1842, quan va néixer per portar aigua a les indústries que naixien a la ciutat. La companyia afirma que la majoria de canalitzacions i mines de l’època les va construir o bé les va comprar l’empresa, i que, com a tal, tot el que estigués fet abans del 1941 és de la seva propietat: bàsicament, les canonades de la part més antiga de la ciutat.
La companyia també ha posat altres entrebancs, sobretot legals, una actitud que l’Ajuntament ha titllat d’obstruccionista, en no entregar, segons el consistori, tota la documentació que requeria a l'empresa per a fer el traspàs del servei. Mina s’ha defensat dient que sí que ha entregat tot el que se li ha demanat, i que les úniques dades que no ha donat a l’Ajuntament són les nòmines dels treballadors i les dades més personals dels clients, com el compte bancari, perquè això, diuen, només s’ha de fer quan es faci efectiu el traspàs.
La posició de l’empresa, en tot moment i tot i la manca evident de diàleg és, com van explicar el seu president, Marià Galí, i el seu director general, Josep Lluís Armenter, la creació d'una societat mixta entre l'empresa i l'Ajuntament, que seria, segons ells, beneficiosa per a les dues parts i podria acabar també amb la municipalització al final del nou contracte, que seria d’uns 25 anys.
Preguntats per La Torre, Mina ha insistit aquest dilluns que el jutge obliga l'Ajuntament "a no portar a terme actes executius dels acords" fins que no es resolgui la petició de mesures cautelars. És a dir, que el jutge encara no ha decidit si atura el procés, però ho està fins que no ho aclari.
L'empresa també afirma que, de moment, no han rebut cap resposta del consistori ni tenen constància de cap acció, i que el seu compromís és el de continuar prestant el servei a la ciutat amb tota normalitat, com fins ara.
L'Ajuntament, determinat a municipalitzar el servei
Per la seva banda, l'Ajuntament de Terrassa va afirmar divendres al vespre que el contracte s’havia acabat – finalitzava el 9 de desembre – i que continuaria endavant amb el traspàs del servei d’aigua, encara que la justícia els obligui a aturar-lo, una decisió que encara pot recórrer.
La majoria política a l'Ajuntament és clara, amb 19 dels 27 regidors a favor de la gestió pública del servei. El PSC, Terrassa en Comú, ERC-MES i la CUP s'han expressat a favor que sigui el consistori qui gestioni el servei, mentre que els tres regidors de CDC, socis de govern dels socialistes, han expressat dubtes sobre el sistema de gestió, i els altres dos partits de la oposició, Ciutadans i PP, sí que s’han decantat per continuar amb la gestió privada, tot i que, evidentment, supervisada per l’Ajuntament.
L'afer de l'aigua a Terrassa, a més, ha estat carregat de polèmiques, des de les suposades amenaces rebudes per l'alcalde fins a la forma de consulta ciutadana, expressada finalment en un marc de debat i no en una consulta amb vots. A més, el procés ja ha vist com altres actors importants de la ciutat entraven en joc: la Cecot, la Cambra de Comerç i la Cambra de la Propietat, tres poders fàctics de Terrassa, han mostrat el seu suport a Mina i al model de gestió mixta.
Així doncs, què passa ara amb l’aigua de Terrassa? El que és clar és que les aixetes de la ciutat no deixaran de brollar, i els ciutadans continuaran pagant les factures a Mina. L’empresa continuarà gestionant el servei mentre l'Ajuntament no estigui en condicions d'assumir el servei. El que és incert són les condicions que tindrà l’empresa: en principi, el consistori havia imposat una pròrroga forçosa a Mina fins l'estiu del 2017, per la qual totes les decisions, com les contractacions, haurien de passar per l’Ajuntament, però la decisió del jutge, de moment, ho ha aturat i el contracte continua com fins ara.