
Primera rèplica del cop de sobre la taula dels crítics aquest matí al Parlament. Cent vint i dos noms històrics del PSC han signat un document en el qual a més d'avalar el vot en favor de demanar la competència per celebrar referèndums fan una crida a configurar una nova formació socialista per acollir aquells que se sentin orfes d'una “alternativa catalana d'esquerres”.
El document, al que ha tingut accès Nació Digital, està signat per 122 noms històrics del socialisme català i terrassenc com ara l'ex alcalde Manuel Royes, els ex regidors Josep Corominas -home fort del govern local durant molts anys i actualment president de l'Ateneu Terrassenc- i Helena Royes, que també va tenir números per accedir a l'alcaldia com a dofina de Royes, i l'ex parlamentari Josep Casajuana, que presideix Amics de les Arts. Manuel Royes ha donat suport recentment al Pacte de Terrassa pel Dret a Decidir.
El document se suporta en “tres pilars”. Primer que “l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; segon, que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessàriament l’única possible a la crisi actual; tercer. i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica”.
El document se suporta en “tres pilars”. Primer que “l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; segon, que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessàriament l’única possible a la crisi actual; tercer. i que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica”.
El document clou les seves dues planes emeten una crida a tots aquells que defensin aquests tres pilars que “es disposin també a treballar, a mitjà termini, pel redreçament de l’espai socialista, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés”.