Mor el cardenal Ricard Maria Carles als 87 anys

Ricard Maria Carles (a l'esquerra) va assistir el 13 de juliol passat a la missa en què va prendre possessió el nou bisbe de Tortosa. Foto: Sofia Cabanes.

El cardenal Ricard Maria Carles, arquebisbe emèrit de Barcelona, ha mort aquest dimarts a la matinada als 87 anys, segons ha informat l'Arquebisbat de Barcelona.

El cardenal, nascut a València l'any 1926, va ser arquebisbe de Barcelona entre els anys 1990 i 2004, aconseguint el 2004 que el Papa Joan Pau II desmembrés l'arquebisbat en tres diòcesis, idea que ja havia formulat el 1993. Gràcies aquesta decisió, Terrassa va recuperar el seu antic Bisbat. Ara, el bisbe egarenc Josep Àngel Saiz Meneses es presenta com un dels ferms candidats a ocupar el lloc vacant.

Ricard Maria Carles va tornar a la capital del Baix Ebre on hi havia fixat la seva residència des de fa alguns anys. A finals del mes passat, l'arquebisbe emèrit va haver de ser ingressat a causa d'una malaltia neurològica al l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa i després va ser traslladat a Hospital de la Santa Creu de Jesús, on ha mort.

Ricard Maria Carles i Gordó va néixer el 24 de setembre del 1926 a València. Va fer els estudis primaris a l'escola de les Teresianes i els secundaris als jesuïtes de Sant Josep. Posteriorment va ingressar al Seminari Major de València i al col·legi del Corpus Christi. El 1951, amb 24 anys, va ser ordenat sacerdot i dos anys després es va llicenciar en dret canònic a la Universitat Pontificia de Salamanca. Aquell mateix any va ser nomenat rector i arxiprest de Tavernes de Valldigna, a la comarca de la Safor, fins que el 1967 va ser traslladat a la parròquia de Sant Ferran, a València.

Allà va fer de conseller de la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i de responsable de la formació dels diaques. Més tard va ser nomenat delegat episcopal per al clergat i conseller diocesà de pastoral familiar.

Però el gran salt el va fer el 3 d'agost del 1969 quan va ser designat bisbe de Tortosa, on s'hi va estar fins el 23 de març del 1990, quan va ser nomenat arquebisbe de Barcelona substituint el cardenal Narcís Jubany. Quatre anys i mig més tard, el 26 de novembre del 1994, va ser designat com a cardenal, amb l'església de Santa Maria Consolatrice al Tiburtino al seu càrrec. El 1995 el papa Joan Pau II el va nomenar membre del consell de cardenals per a l'estudi dels problemes econòmics i organitzatius del Vaticà.

L'any 2001 va presentar la dimissió del seu càrrec, en fer 75 anys com marca el dret canònic, però no va ser substituït per l'actual arquebisbe Lluís Martínez Sistach, que l'havia substituït a Tortosa el 1991, fins el 2004. Aquell mateix dia, Joan Pau II va atendre les seves peticions i va desmembrar l'arquebisbat en tres diòcesis: una metropolitana a Barcelona ciutat, i dues sufragànies a Terrassa i Sant Feliu de Llobregat. Com a cardenal va assistir al conclave del 2005 que va elegir el papa Benet XVI, però l'any següent, ja amb 80, va perdre la condició de cardenal elector. Actualment era l'arquebisbe emèrit de Barcelona.

El seu lligam i vinculació personal amb la capital del Baix Ebre durant els anys que va estar al capdavant de la diòcesi de Tortosa van fer que no abandonés mai el contacte amb la ciutat. Don Ricardo, com era conegut el cardenal, va tornar a fixar la seva residència a la ciutat, a Sant Josep de la Muntanya, quan va deixar l'arquebisbat de Barcelona.

Va crear l'Institut de Teologia Espiritual a Barcelona i va publicar els llibres 'Fe i cultura. Escrits Pastorals', 'La família, l'amor i la vida' i 'Cartas a una mujer de hoy', a més del recull d'articles publicats en premsa 'Cartes de la vida estant'. A la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) va ser membre de la Comissió Episcopal del Clergat del 1972 al 1975, president de la subcomissió per a la Família (1978-1984) i president de la comissió per als Seminaris i les Universitats (1984-1990). Va ser membre del Comitè Executiu de la CEE de 1990 a 2005 i vicepresident del 1999 al mateix 2005, any de la seva retirada formal.

Els que el coneixien expliquen que les seves aficions eren el futbol, l'alpinisme i l'espeleologia, i per això col·leccionava fòssils. Havia fet obres de teatre i cantava en una coral.