Fa un any i mig, Albert Rivera tocava la glòria. Totes li reien. Pedro Sánchez era un líder desnortat. La moció de censura socialista ho va capgirar tot i des d'aquell moment el líder de Ciutadans no ha fet més que perdre gas. La seva aposta estratègica per intentar liderar la dreta espanyola -governant allí on ha pogut amb el PP i Vox, com a Andalusia i a Madrid- li ha barrat créixer pel centre. Les contínues referències al liberalisme del partit han estat desmentides per l'agressivitat del discurs de Rivera i la fotografia de Colón, quan Ciutadans es va manifestar junt amb PP i Vox a Madrid.

El llenguatge incendiari de Rivera sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat ha radicalitzat encara més la imatge del partit taronja sense que se n'hagi vist beneficiat. A Rivera li ha passat el que sol succeir als dirigents de la dreta tradicional quan coquetegen amb l'extrema dreta. Ha desfermat els pitjors instints, però posat a triar, l'elector elegeix l'opció que sembla més autèntica. 

La sobreactuació de Rivera i una campanya molt populista han fet perdre a Ciutadans la imatge de partit de govern. Els epítets llançats contra Sánchez després de les eleccions del 28-A ("la banda de Sánchez"), les contínues sortides de to i la seva actuació en el debat de candidats del 4 de novembre -on va arribar a mostrar un panot de la plaça Urquinaona- van oferir la pitjor imatge d'un líder esmaperdut.

Ciutadans ha perdut també pistonada en el front on més bé s'havia mogut, el de la renovació democràtica. Les tensions internes, la fugida de figures destacades (Francesc de Carreras, Tony Roldán), alguns fitxatges controvertits com el de Marcos de Quinto i l'escàndol de les primàries de Castella-Lleó (que van haver de ser anul·lades) han desvetllat un partit que, tot i ser jove, ha envellit molt aviat.   

[eleccionsesp10N2019]ES[/eleccionsesp10N2019]