Consell executiu nacional de Convergència, un selecte grup de persones escollides per dirigir el partit entre congressos. Un d’ells és un terrassenc, Josep Rull. És una mica de “dejà vu”, ja que ja hi va pertànyer fa uns anys, però llavors hi era com a secretari general de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
Podem començar per saber la seva tasca dins del comitè.
Formo part del bloc de representació del món municipal. Vull recordar que Terrassa és la ciutat amb més regidors de CiU de totes les que tenen més de 100.000 habitants.
A més del discurs municipalista, aporta una quota de sensibilitat independentista.
Jo diria que sobiranista. A l’àrea metropolitana ens juguem el futur de la construcció nacional. Hem de fer quallar el discurs catalanista, hem d’aconseguir que sigui suggerent i atractiu per la població. Si assolim aquest objectiu, la batalla està guanyada.
Molt bonic tot, però que se li ha de dir a aquesta gent?
Que Catalunya sempre ha estat integradora, oberta, inclusiva., i seguirà així. El missatge que cal donar és que sobirania vol dir progrés i modernitat, vol dir més benestar social per a tothom. Quan reclamem un millor finançament estem dient que volem més diners, però els volem per gaudir d’una millor sanitat, una millor educació, millors carreteres.
Què és ser nacionalista?
El que deia el President Pujol, ser el que s’és i viure-ho en plenitud.
I parlant de plenitud i de nacionalisme, amb el tripartit s’ha anat endavant o endarrere?
Penso que és clar que hem anat endarrere. En un país com el nostre, sense estat, les institucions i els polítics han de ser el motor de la conscienciació nacional, han d’exercir un paper exemplificador. I crec que ara no és així. En determinats casos, no gosaria dir que els serveis catalans són millors.
Si ens posa un cas, serà més fàcil que ho entenguem.
Els Ferrocarrils de la Generalitat abans eren un model. Ara, s’assemblen cada cop més a la Renfe en tot allò negatiu.
Ara que parla de l’Estat, d’Espanya, qui volia que guanyés la final de l’Eurocopa de futbol?
Volia que guanyés Catalunya si hagués pogut participar-hi.
Entesos. Catalunya, Espanya i... i Terrassa, com la veu avui?
Amb un model de govern esgotat després de 29 anys de manar sempre els mateixos. Terrassa avui té un gran problema, que és que ha perdut oportunitats per culpa d’una mala gestió.
Un dels punts negres...
La política industrial, malgrat de disposar de sòl suficient, no com d’altres municipis. Quan tot era totxo, cap problema. El govern va deixar d’existir en l’àmbit industrial.
L’àmbit cultural ha funcionat.
Gràcies a la societat civil, no de l’Ajuntament.
Fa un any del nou tripartit.
El govern del PSC es tanca cada cop més en sí mateix. És més fàcil parlar amb els seus socis d’ERC i d’ICV. En els socialistes hi ha cansament i manca de lideratge.
Ho pot repetir?
Objectivament, l’alcalde Pere Navarro és una persona perfectament preparada per gestionar la normalitat, però quan hi ha situacions d’excepcionalitat trontolla, i el seu discurs no és una referència. És un excel·lent venedor si el producte tiba, però falla quan hi ha moments de dificultat.
I pensa que CiU pot algun dia assolir l’alcaldia?
Tenim exemples de ciutats amb una composició sociològica semblant a la nostra on semblava impossible un tomb polític i ha passat.
A Terrassa sembla difícil un govern de CiU amb majoria.
Amb ERC i ICV podem compartir la mateixa visió de la societat civil, allunyada del clientelisme. Crec que amb Esquerra i Iniciativa ens podríem entendre per governar.
Podem començar per saber la seva tasca dins del comitè.
Formo part del bloc de representació del món municipal. Vull recordar que Terrassa és la ciutat amb més regidors de CiU de totes les que tenen més de 100.000 habitants.
A més del discurs municipalista, aporta una quota de sensibilitat independentista.
Jo diria que sobiranista. A l’àrea metropolitana ens juguem el futur de la construcció nacional. Hem de fer quallar el discurs catalanista, hem d’aconseguir que sigui suggerent i atractiu per la població. Si assolim aquest objectiu, la batalla està guanyada.
Molt bonic tot, però que se li ha de dir a aquesta gent?
Que Catalunya sempre ha estat integradora, oberta, inclusiva., i seguirà així. El missatge que cal donar és que sobirania vol dir progrés i modernitat, vol dir més benestar social per a tothom. Quan reclamem un millor finançament estem dient que volem més diners, però els volem per gaudir d’una millor sanitat, una millor educació, millors carreteres.
Què és ser nacionalista?
El que deia el President Pujol, ser el que s’és i viure-ho en plenitud.
I parlant de plenitud i de nacionalisme, amb el tripartit s’ha anat endavant o endarrere?
Penso que és clar que hem anat endarrere. En un país com el nostre, sense estat, les institucions i els polítics han de ser el motor de la conscienciació nacional, han d’exercir un paper exemplificador. I crec que ara no és així. En determinats casos, no gosaria dir que els serveis catalans són millors.
Si ens posa un cas, serà més fàcil que ho entenguem.
Els Ferrocarrils de la Generalitat abans eren un model. Ara, s’assemblen cada cop més a la Renfe en tot allò negatiu.
Ara que parla de l’Estat, d’Espanya, qui volia que guanyés la final de l’Eurocopa de futbol?
Volia que guanyés Catalunya si hagués pogut participar-hi.
Entesos. Catalunya, Espanya i... i Terrassa, com la veu avui?
Amb un model de govern esgotat després de 29 anys de manar sempre els mateixos. Terrassa avui té un gran problema, que és que ha perdut oportunitats per culpa d’una mala gestió.
Un dels punts negres...
La política industrial, malgrat de disposar de sòl suficient, no com d’altres municipis. Quan tot era totxo, cap problema. El govern va deixar d’existir en l’àmbit industrial.
L’àmbit cultural ha funcionat.
Gràcies a la societat civil, no de l’Ajuntament.
Fa un any del nou tripartit.
El govern del PSC es tanca cada cop més en sí mateix. És més fàcil parlar amb els seus socis d’ERC i d’ICV. En els socialistes hi ha cansament i manca de lideratge.
Ho pot repetir?
Objectivament, l’alcalde Pere Navarro és una persona perfectament preparada per gestionar la normalitat, però quan hi ha situacions d’excepcionalitat trontolla, i el seu discurs no és una referència. És un excel·lent venedor si el producte tiba, però falla quan hi ha moments de dificultat.
I pensa que CiU pot algun dia assolir l’alcaldia?
Tenim exemples de ciutats amb una composició sociològica semblant a la nostra on semblava impossible un tomb polític i ha passat.
A Terrassa sembla difícil un govern de CiU amb majoria.
Amb ERC i ICV podem compartir la mateixa visió de la societat civil, allunyada del clientelisme. Crec que amb Esquerra i Iniciativa ens podríem entendre per governar.
