Els fills i les filles de les dones que pateixen violència masclista també en reben les conseqüències. A Terrassa, l’any 2008, 833 infants van rebre els efectes de la violència masclista a la pròpia llar, segons un estudi de l'Institut de Reinserció Social.
Aquests infants viuen el terror de presenciar o de rebre directament agressions físiques i psicològiques en l'àmbit familiar.
A la comarca del Vallès Occidental, el nombre de víctimes va ser de 3.482 i al global de Catalunya, de 29.733. Per demarcacions, les xifres són les següents: Barcelona, 21.869; Tarragona, 3.186; Girona, 2.955; i Lleida, 1.723.
Segons la Fundació Institut de Reinserció Social-IReS, actualment només un 3% dels nens i nenes que han patit aquests fets reben tractament.
L'entitat assegura que els infants que pateixen aquestes situacions necessiten atenció especialitzada per evitar, entre altres conseqüències, que repeteixin quan siguin adults els models de conducta violents que han conegut. “S'ha d'acabar la falsa creença que els problemes dels infants se solucionen quan s'atenen les dones víctimes de violència masclista. Això no és així, necessiten un tractament diferent, com tampoc és veritat que afecti les famílies amb pocs recursos i d'immigrants”, diu la directora de la Fundació IReS, Montserrat Tohà.
La Fundació IReS demana que es presti més atenció a aquests nens i nenes i que s'efectui un registre global dels infants que han estat víctimes de la violència de gènere. Actualment el nombre de víctimes es calcula a partir de les denúncies presentades per violència de gènere sobre les dones i multiplicar-les per la mitjana de fills per dona.
Així doncs, si el 2008 a Catalunya hi va haver 20.365 denúncies per una població de 7.364.078 persones, a Terrassa li corresponen 570 denúncies per 206.245 habitants. Si es té en compte la mitjana de nombre de fills que té cada dona (1,46), el resultat és que 833 infants van viure en un context familiar de violència masclista a Terrassa l’any passat.
IReS considera que la inexistència de dades oficials obliga a fer una extrapolació per poder difondre la problemàtica. “La realitat, però, pot ser força més preocupant si es té en compte que el Consell General del Poder Judicial de l’Estat espanyol alerta que les denúncies per violència masclista representen el 15% dels casos”.
Les conseqüències
Els infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar perceben el clima de terror amb independència de si han rebut actes violents directes, si els han presenciat o si han viscut en una llar amb violència. Aquests nens i nenes poden presentar:
Conseqüències físiques a més de les lesions: alteracions del son i de l’alimentació, dificultats en el desenvolupament.
Alteracions emocionals: baixa autoestima, incomprensió, ansietat, estrès, dificultat per expressar emocions, depressió.
Problemes cognitius i conductuals: dificultats de concentració i d’atenció, manca d’habilitats per resoldre conflictes i per prendre decisions, agressivitat, submissió, aïllament, alteracions en el rendiment escolar (baix o excel·lent per una autoexigència desmesurada).
Atenció psicològica
Cada any, la Fundació IReS atén de mitjana uns 400 infants seguint un programa propi anomenat Mentories. Ho fa als municipis de Barcelona, Palma de Mallorca i Girona, els ajuntaments dels quals han confiat en la Fundació a l’hora d’adjudicar el servei social. És un model d’atenció psicològica i educativa amb sessions individuals i en grup per a infants d’entre 4 a 18 anys i el seu adult de referència, majoritàriament la mare. El tractament dura un any com a mínim.
Amb l’objectiu de sensibilitzar la població en general i d’obtenir recursos per ampliar l’atenció social, la Fundació IReS ha dissenyat la campanya Jo també vaig ser invisible. Es tracta d’una exposició itinerant a través de la qual es descriu la problemàtica mitjançant continguts reals de testimonis víctimes de violència de gènere i que reben o han rebut atenció especialitzada a través de Mentories. La campanya té presència a internet al web www.apadrinafuturs.com.
Aquests infants viuen el terror de presenciar o de rebre directament agressions físiques i psicològiques en l'àmbit familiar.
A la comarca del Vallès Occidental, el nombre de víctimes va ser de 3.482 i al global de Catalunya, de 29.733. Per demarcacions, les xifres són les següents: Barcelona, 21.869; Tarragona, 3.186; Girona, 2.955; i Lleida, 1.723.
Segons la Fundació Institut de Reinserció Social-IReS, actualment només un 3% dels nens i nenes que han patit aquests fets reben tractament.
L'entitat assegura que els infants que pateixen aquestes situacions necessiten atenció especialitzada per evitar, entre altres conseqüències, que repeteixin quan siguin adults els models de conducta violents que han conegut. “S'ha d'acabar la falsa creença que els problemes dels infants se solucionen quan s'atenen les dones víctimes de violència masclista. Això no és així, necessiten un tractament diferent, com tampoc és veritat que afecti les famílies amb pocs recursos i d'immigrants”, diu la directora de la Fundació IReS, Montserrat Tohà.
La Fundació IReS demana que es presti més atenció a aquests nens i nenes i que s'efectui un registre global dels infants que han estat víctimes de la violència de gènere. Actualment el nombre de víctimes es calcula a partir de les denúncies presentades per violència de gènere sobre les dones i multiplicar-les per la mitjana de fills per dona.
Així doncs, si el 2008 a Catalunya hi va haver 20.365 denúncies per una població de 7.364.078 persones, a Terrassa li corresponen 570 denúncies per 206.245 habitants. Si es té en compte la mitjana de nombre de fills que té cada dona (1,46), el resultat és que 833 infants van viure en un context familiar de violència masclista a Terrassa l’any passat.
IReS considera que la inexistència de dades oficials obliga a fer una extrapolació per poder difondre la problemàtica. “La realitat, però, pot ser força més preocupant si es té en compte que el Consell General del Poder Judicial de l’Estat espanyol alerta que les denúncies per violència masclista representen el 15% dels casos”.
Les conseqüències
Els infants víctimes de violència de gènere en l’àmbit familiar perceben el clima de terror amb independència de si han rebut actes violents directes, si els han presenciat o si han viscut en una llar amb violència. Aquests nens i nenes poden presentar:
Conseqüències físiques a més de les lesions: alteracions del son i de l’alimentació, dificultats en el desenvolupament.
Alteracions emocionals: baixa autoestima, incomprensió, ansietat, estrès, dificultat per expressar emocions, depressió.
Problemes cognitius i conductuals: dificultats de concentració i d’atenció, manca d’habilitats per resoldre conflictes i per prendre decisions, agressivitat, submissió, aïllament, alteracions en el rendiment escolar (baix o excel·lent per una autoexigència desmesurada).
Atenció psicològica
Cada any, la Fundació IReS atén de mitjana uns 400 infants seguint un programa propi anomenat Mentories. Ho fa als municipis de Barcelona, Palma de Mallorca i Girona, els ajuntaments dels quals han confiat en la Fundació a l’hora d’adjudicar el servei social. És un model d’atenció psicològica i educativa amb sessions individuals i en grup per a infants d’entre 4 a 18 anys i el seu adult de referència, majoritàriament la mare. El tractament dura un any com a mínim.
Amb l’objectiu de sensibilitzar la població en general i d’obtenir recursos per ampliar l’atenció social, la Fundació IReS ha dissenyat la campanya Jo també vaig ser invisible. Es tracta d’una exposició itinerant a través de la qual es descriu la problemàtica mitjançant continguts reals de testimonis víctimes de violència de gènere i que reben o han rebut atenció especialitzada a través de Mentories. La campanya té presència a internet al web www.apadrinafuturs.com.
