La Cora Mazo és la coordinadora de l’arxiprestat Càritas Terrassa i assistent social a l’entitat des de fa 20 anys. Amb paciència i detalls, la Cora explica amb motivació com han evolucionat els projectes de l’entitat en funció de les necessitats de la població terrassenca. “Als anys noranta posàvem el punt de mira en la tercera edat i el Fons d’Assistència Social”. Quan això queda regulat per la llei i davant l’onada d’immigració que comença a instal·lar-se a la ciutat, les inquietuds de Càritas s’orienten cap a sectors en risc com el de les dones magrebines. Projectes d’integració per a aquest sector com el Dona, obre’t camí continuen tenint molt bona acollida. Ara qui truca a la porta són el gran nombre d’aturats, autòctons i estrangers, que busquen ajuda per cobrir les necessitats bàsiques i cursos de formació per recuperar l’esperança en el món laboral i en les seves capacitats.
Potenciar la formació
Sense deixar d’atendre a tot aquell que es presenta a la seu terrassenca, la coordinadora explica la importància en aquests moments de potenciar la formació entorn a la inserció laboral i, sobretot, l’aprenentatge dels hàbits de treball i l’autoestima de les persones. En aquest sentit, Càritas ha apostat per la subvenció d’un curs de jardineria, que es duu a terme conjuntament amb l’Ateneu Candela. “La crisi ha despertat les necessitats en col·lectius com el dels senegalesos, que per costum no sol·licitaven ajudes. Creiem que aquests cursos i pràctiques de jardineria poden donar sortida sobretot a aquest sector de procedència senegalesa”, explica la Cora Mazo.
Un altre projecte amb bona acollida són els cursets d’inserció laboral, coordinats per l’educadora social Jana Nauguet.
Per trobar feina
En grups de deu persones i durant dos mesos, els alumnes aprenen la cuina mediterrània, tècniques de neteja i també com fer una bona recerca per trobar feina. Les classes de català hi són igualment presents, així com les sessions de planxa i les d’atenció a la gent gran. “L’assignatura que anomenem Currículum Ocult intenta combatre aquest ‘no sé fer res’ amb què moltes persones arriben”, explica la Jana Nauguet. “Si bé ara aquesta formació no troba tanta sortida com fa un parell d’anys, el que sí que es nota és un canvi positiu a nivell personal”, afegeix l’educadora social.
Aquests cursos van principalment destinats a la població immigrada sense documentació, però amb un nivell mínim de coneixement del català. Una vegada finalitzat el curs, els usuaris passen a formar part de la Borsa de Treball de Càritas, on poden ser sol·licitats per particulars per tasques com l’atenció a la tercera edat o feines domèstiques.
La crisi a Terrassa
Les conseqüències de la crisi econòmica actual han posat sobre la taula la desesperació de moltes famílies que es troben en l’atur. De fet, el 68% de les aproximadament 7.592 persones que va atendre Càritas Terrassa durant el 2010, es troba en aquesta situació.
D’altra banda, cal tenir en compte l’alt risc en què es troben les persones en situació laboral irregular davant d’una economia embogida com l’actual, que en el cas de l’arxiprestat representen un 11% dels usuaris. L’entitat fa front a les seves necessitats amb un pressupost de 565.666 euros, segons dades del 2009. D’aquest total, la primera posició al pòdium se l’emporta l’atenció social en forma de projectes i serveis (60%), coma ara els cursets de formació laboral. En segon lloc, quasi un 20%, va a parar al fons de provisió per a la compra d’habitatge. I en tercer, es troba l’ 11% de recursos vinculats a les parròquies.
Potenciar la formació
Sense deixar d’atendre a tot aquell que es presenta a la seu terrassenca, la coordinadora explica la importància en aquests moments de potenciar la formació entorn a la inserció laboral i, sobretot, l’aprenentatge dels hàbits de treball i l’autoestima de les persones. En aquest sentit, Càritas ha apostat per la subvenció d’un curs de jardineria, que es duu a terme conjuntament amb l’Ateneu Candela. “La crisi ha despertat les necessitats en col·lectius com el dels senegalesos, que per costum no sol·licitaven ajudes. Creiem que aquests cursos i pràctiques de jardineria poden donar sortida sobretot a aquest sector de procedència senegalesa”, explica la Cora Mazo.
Un altre projecte amb bona acollida són els cursets d’inserció laboral, coordinats per l’educadora social Jana Nauguet.
Per trobar feina
En grups de deu persones i durant dos mesos, els alumnes aprenen la cuina mediterrània, tècniques de neteja i també com fer una bona recerca per trobar feina. Les classes de català hi són igualment presents, així com les sessions de planxa i les d’atenció a la gent gran. “L’assignatura que anomenem Currículum Ocult intenta combatre aquest ‘no sé fer res’ amb què moltes persones arriben”, explica la Jana Nauguet. “Si bé ara aquesta formació no troba tanta sortida com fa un parell d’anys, el que sí que es nota és un canvi positiu a nivell personal”, afegeix l’educadora social.
Aquests cursos van principalment destinats a la població immigrada sense documentació, però amb un nivell mínim de coneixement del català. Una vegada finalitzat el curs, els usuaris passen a formar part de la Borsa de Treball de Càritas, on poden ser sol·licitats per particulars per tasques com l’atenció a la tercera edat o feines domèstiques.
La crisi a Terrassa
Les conseqüències de la crisi econòmica actual han posat sobre la taula la desesperació de moltes famílies que es troben en l’atur. De fet, el 68% de les aproximadament 7.592 persones que va atendre Càritas Terrassa durant el 2010, es troba en aquesta situació.
D’altra banda, cal tenir en compte l’alt risc en què es troben les persones en situació laboral irregular davant d’una economia embogida com l’actual, que en el cas de l’arxiprestat representen un 11% dels usuaris. L’entitat fa front a les seves necessitats amb un pressupost de 565.666 euros, segons dades del 2009. D’aquest total, la primera posició al pòdium se l’emporta l’atenció social en forma de projectes i serveis (60%), coma ara els cursets de formació laboral. En segon lloc, quasi un 20%, va a parar al fons de provisió per a la compra d’habitatge. I en tercer, es troba l’ 11% de recursos vinculats a les parròquies.
