L'accés a l'habitatge com un dret fonamental ha estat el clam de la conferència que s'ha fet avui al Col·legi d'Advocats de Terrassa. Sota el títol “La vivenda, un dret social bàsic”, Ada Colau, investigadora social, ha exposat la problemàtica de l'accés a un lloc per viure que amb el context de crisi econòmia ha augmentat. “Ja hi havia un problema abans de la situació de crisi, però ara amb l'esclat de la bombolla immobiliària la situació s'ha accentuat. Ara, més de 350.000 famílies catalanes es troben en una situació d'execució hipotecària”, ha assenyalat Colau. L'acte ha estat organitzat per la comissió de Defensa dels Drets Humans.

La principal crítica de Colau és que “malgrat que hi ha un marc normatiu i les condicions materials desponibles, l'Estat Espanyol és el país de la Unió Europea que vulnera més el dret a l'habitatge”. Ha dit que el problema rau en considerar l'habitatge un bé d'inversió i no un bé d'ús. Diu que l'Estat Espanyol ha dut a terme una política econòmica de l'habitatge i no una política social de l'habitatge i que això ha provocat que siguin els agents privats els que controlen el mercat. “Tots els drets humans són iguals i han de ser independents, el dret a l'habitatge ha de tenir la metixa importància”, ha afegit Joan Tamayo, advocat i membre de la comissió de Defensa dels Drets Humans del Col·legi D'Advocats de Terrassa.

La investigadora social també ha criticat el procediment judicial d'execusió hipotecària. Ha explicat que en el moment que una persona és sotmesa a l'execusió de la seva hipoteca, no només es queda sense vivenda sinó que segueix tenint el deute. Les entitats financeres embarguen els immobles i els treuen a subhasta i, si no troben comprador, el banc o caixa s'adjudica l'habitatge pel 50% del valor de taxació. Aleshores, al propietari li queda la meitat del deute pendent i, sovint, es tracta de persones que es troben a l'atur.